Aquest blog vol posar de manifest que a Móra la Nova hi ha veïns que simpatitzem amb qualsevol inversió que dinamitzi l'activitat econòmica de la Ribera d'Ebre així com informar de fets rellevants de l'actualitat local i comarcal i si s'escau fins i tot nacional o internacional.

dimarts, 24 de maig del 2011

Democràcia real també amb l'MTC


Aquestes eleccions municipals han demostrat que a la Ribera d'Ebre hi ha una ampla majoria ciutadana que vol l'MTC.



Potser que en prengui nota el Parlament i la classe política catalana i facin el que demana el territori i no per populisme o electoralisme deixin que la única injecció d'esperança que li queda a la Ribera d'Ebre per al seu desenvolupament econòmic es perdi.

I deixem-nos de demagògies, de pors infundades per organitzacions amb molt poca credibilitat com la CANC o de consells com els del CADS que segurament són emesos sota la influència directa d'ecologismes radicals o de polítics afins als mateixos, enlloc de fer-ho des de la vessant pragmàtica de la ciència.

És per això que per l'MTC també demanem Democràcia real, ja!

dijous, 5 de maig del 2011

El sector d’activitats econòmiques el Molló es presenta públicament


Aquest espai té unes característiques úniques pel que fa al seu emplaçament i serveis. Fins a 11 hectàrees de sòl distribuïdes de 12 parcel·les estan disponibles en aquest sector d'activitats econòmiques i industrials de la Ribera d'Ebre. Les parcel·les estan destinades a indústria aïllada gran i mitjana amb superfícies que van dels 5.000 als 19.000 metres quadrats.


Avui ha tingut lloc la presentació oficial del nou sector d’activitats econòmiques i industrials el Molló. A l’acte han assistit Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus; Jordi Solà, cap del departament comercial d’INCASÒL; Alfred Folch, cap de l’equip comercial del SAE el Molló; i Joan M. Sabanza, president del Consorci per a la Promoció del Sòl Industrial del Molló.

El Consorci

Entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa es troba emplaçat el nou sector d'activitats econòmiques i industrials el Molló. El 2004 es creava el Consorci per a la promoció de sòl industrial del Molló constituït pels alcaldes, presidents i els representants designats dels ajuntaments de Móra la Nova, Rasquera, Garcia, Tivissa i Ginestar, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus i l'INCASÒL. Aquest Consorci es va constituir amb la voluntat de donar a conèixer als empresaris l'existència del nou polígon industrial i així poder captar noves inversions.

Els impulsors d'aquest nou projecte es mostren convençuts que el Molló esdevindrà en un breu període de temps el nou motor de desenvolupament del sud de Catalunya. I és que aquest espai té unes característiques úniques pel que fa al seu emplaçament i serveis. Es troba ubicat en un nus estratègic de comunicacions per carretera i ferrocarril que esdevenen el factor clau per a la implantació de noves empreses. Està situat a peu dels principals eixos viaris tals com la C-44 (Eix de l'Ebre), la N-420 i prop de l’AP-7. També hi ha connexions pròximes amb la N-340, la C-45 la NII i l’AP-2.

Cal destacar que, a més de les bones connexions per carretera, El Molló té a la vora una important xarxa ferroviària, entre les poblacions de Reus i Saragossa i dins la línia de Madrid-Barcelona. A més, també es troba molt pròxim i ben comunicat a altres infraestructures essencials pel nostre territori: a 40 minuts de l'aeroport de Reus i a 90 minuts de El Prat. A més, la línia de l’AVE i el Port de Tarragona estan a uns 60 quilòmetres de distància.

Però a més d'una extensa i variada xarxa de comunicacions, el Molló també ofereix a les empreses de qualsevol tipus que s'hi vulguin instal·lar una important gamma de serveis: gas natural, font natural de refrigeració i captació d’aigua, centre de tractament de residus de classe II, subestació elèctrica de Garcia...

El procés de comercialització

El Sector d'Actor d'Activitats Econòmiques i Industrials el Molló continua endavant amb el procés de comercialització. Fins a 11 hectàrees de sòl distribuïdes de 12 parcel·les estan disponibles en aquest sector d'activitats econòmiques i industrials de la Ribera d'Ebre. Les parcel·les estan destinades a indústria aïllada gran imitjana amb superfícies que van dels 5.000 als 19.000 metres quadrats.

Les empreses interessades en instal·lar-se en aquest emplaçament poden fer-ho a través d’una fórmula de concessió mitjançant el dret de superfície per un període màxim de 50 anys. Aquest sistema abarateix als empresaris els costos d'implantació. Es tracta doncs d'un acord que permet reduir de forma significativa costos, al no haver d'adquirir el sòl on instal·lar-se doncs la propietat d'aquest la manté la Generalitat.

En referència als preus de dret de superfície i als processos d’adjudicació, totes aquelles empreses interessades poden posar-se en contacte amb l'INCASÒL.

FITXA TÈCNICA

Entitat: Consorci per a la Promoció de Sòl Industrial del Molló

Comarca: Ribera d’Ebre

Província: Tarragona

Metres quadrats de sòl industrial: 35 hectàrees

Sòl per a comercialitzar: 171.421,82 m 2

Edificabilitat bruta: Móra la Nova 0,40 m 2 st/m 2 sòl / Tivissa 0,60 m2st/m2sòl

Edificabilitat neta: Indústria aïllada mitjana 1,00 m 2 st/m 2 s / Indústria aïllada gran 0,90 m 2 st/m 2 s

Ocupació màxima: Delimitada pel gàlib màxim de cada parcel·la

Usos compatibles: Industrial i comercial

Alçada màxima reguladora: 10 m


dimecres, 4 de maig del 2011

Municipalisme energètic

Set batlles del Baix Camp, la Terra Alta i la Ribera reivindiquen el rol actiu del món local en les polítiques energètiques

Volen tarifes preferents per atreure grans firmes


Set alcaldes de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp han decidit constituir-se en grup de pressió per reivindicar la seva condició de “pol més important de l'Estat” en la producció d'energia. Els batlles volen que aquesta realitat els reporti més capacitat d'atracció de nous projectes energètics; més autoritat a l'hora d'intervenir en la planificació energètica del país –per exemple a través de la revisió del pla de l'energia del govern– i més creixement econòmic a través de la instal·lació a la zona de grans empreses consumidores d'energia o de centres de recerca i formació en l'àmbit energètic.

Diversitat, majoria de CiU

Aquests serien els quatre eixos fundacionals de la nova Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, integrada per Josep Castellnou (CiU), batlle de Vandellòs i l'Hospitalet; Jordi Jardí (CiU), de Tivissa; Joan Manel Sabanza (CiU), de Móra la Nova; Carme Pelejà (ERC), de la Fatarella; Xavier Marzo (CiU), de Vilalba dels Arcs; Rafael Vidal (CiU), d'Ascó, i José Luis Aparicio (PSC), de Riba-roja d'Ebre. El fet que l'ens abraci diferents opcions de l'espectre polític va ser presentat com un aval més, tot i que cinc de les set alcaldies estan en mans de CiU.

“Volem ser un lobby, un referent, un grup d'influència”, va anunciar el veterà Sabanza, que ahir va fer de portaveu de la iniciativa. La Mesa encara ha de decidir quina forma jurídica adopta i s'obre a noves adhesions però en tot cas de l'“eix entre Vandellòs i Riba-roja”, ampliable a la Terra Alta, més cobejada pels promotors eòlics. D'una banda, el nou actor s'enorgulleix que la producció energètica sigui el principal actiu d'aquests pobles. “Aquí s'hi viu bé, per sobre de la mitjana”, diu Sabanza, cofoi.

Orgullosos i queixosos

A la vegada, però, el missatge esdevé reclamació: no hi ha cap centre de recerca energètica previst al territori i el més proper és la subseu de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), a Tarragona, “i per quedar bé”; i les grans firmes no han tingut facilitats de part dels productors i distribuïdors d'energia per arrelar en aquests municipis. “A més d'un em consta que se li ha ofert el kilowatt molt més barat a Tarragona que a Móra la Nova”, va exemplificar l'alcalde sortint. Els set ajuntaments volen “donar la volta” a aquesta tendència i ja han mantingut contactes tant amb la Generalitat com amb el sector productor de l'energia. Això sí, els alcaldes renuncien a la modificació de la tarifa elèctrica estatal en benefici de les zones productores, després d'haver fracassat dos cops a les Corts estatals (1997 i 2010).

Clients preferents

“Però si més no que el sector ens apliqui les tarifes més avantatjoses que pugui oferir als seus clients”, demana la Mesa, que assenyala com a contrapès l'estalvi en el transport energètic cap als centres de consum llunyans i que vol deixar clar que no busca més diners per als ajuntaments sinó “la creació de riquesa”.

El nou moviment recorda que en el seu àmbit d'influència s'ha generat l'equivalent al 70% del consum energètic de Catalunya en l'últim any i demana –als moviments opositors– “tranquil·litat” per afavorir les inversions en lloc que siguin “demonitzades”.

El pas que van fer ahir els alcaldes va rebre ja les primeres reaccions d'aprovació amb condicions. Els principals alcaldables d'ICV al Camp i l'Ebre i la diputada al Parlament ecosocialista Hortènsia Grau avalen l'especialització, “però apostant per un model que no hipotequi el territori”, segons Grau. És a dir, “que la nuclear quedi fora d'aquest clúster”.