Aquest blog vol posar de manifest que a Móra la Nova hi ha veïns que simpatitzem amb qualsevol inversió que dinamitzi l'activitat econòmica de la Ribera d'Ebre així com informar de fets rellevants de l'actualitat local i comarcal i si s'escau fins i tot nacional o internacional.

dissabte, 31 de desembre del 2011

El Consell de Ministres aprova la construcció del MTC a Villar de Cañas

El Consell de Ministres ha aprovat en la seva segona reunió aquest divendres la candidatura del municipi de Villar de Cañas (Conca) per a la construcció del magatzem temporal de residus nuclears. La proposta, presentada pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, deixa fora les opcions d'Ascó i Zarra que, a priori, eren les més afavorides pels informes tècnis per acollir la infraestructura. La portaveu i vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, ha destacat que la decisió arriba en la segona reunió de l'executiu de Mariano Rajoy després d'una "demora de set anys" que, segons Sáez de Santamaría, "ha suposat un cost de 60.000 euros al dia" pel govern espanyol

L'AMAC, tot i mostrar primer el seu rebuig a la decisió, ara es mostra més dialogant i s'obre a ajudar amb el que calgui al municipi escollit.

dimecres, 28 de desembre del 2011

La Ribera d'Ebre acollirà les proves de rem i piragüisme dels Jocs del Mediterrani




Les Terres de l'Ebre es van decebre, en saber que no tenien cap subseu als Jocs del Mediterrani del 2017, que organitzarà Tarragona després d'imposar-se a la candidatura egípcia d'Alexandria. Sembla ser que hi pot haver canvis al respecte, en concret a la comarca de la Ribera d'Ebre.




Després de mostrar el seu malestar diferents estaments, associacions i entitats ebrenques, els organitzadors dels Jocs han considerat seriosament la possibilitat de que a l'entorn de l'Ebre s'hi desenvolupin alguns dels esports aquàtics, just en el tram que va de Garcia a Miravet a la Ribera d'Ebre. Aquests podrien ser el rem i el piragüisme entre d'altres.

D'altres de les activitats relacionades amb l'aigua, però més vinculades a la navegació marítima, les acollirien Castelldefels, Cambrils o Salou.

La candidatura de Tarragona va triomfar amb una proposta que inclou 30 esports i 13 seus esportives. Si es mantenen les dates previstes, els Jocs s'inauguraran el 30 de juny de 2017 i es clausuraran el 9 de juliol.Seran els tercers Jocs Mediterranis que se celebrin a l'estat espanyol, després dels de Barcelona 1955 i Almeria 2005.

divendres, 23 de desembre del 2011

L’Ajuntament de Móra la Nova organitza un curs de formació ocupacional

L’Ajuntament de Móra la Nova ha organitzat un curs de 190 hores de formació ocupacional adreçat a persones en atur i en actiu. El curs s’anomena Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials i té l’objectiu de formar professionals que puguin treballar com a cuidadors de persones amb minusvalies o dependents en institucions socials. El temari del curs serà, entre d’altres, la intervenció en l’atenció higienicoalimentària en institucions, el suport a la recepció i recollida en institucions de persones dependents i el suport en l’organització d’activitats per a persones dependents en institucions.
Aquest curs està adaptat a la normativa per a treballar en centres geriàtrics.
El curs, que és gratuïtat, es realitzarà en una sala habilitada a l’edifici de l’Ateneu Municipal de Móra la Nova i l’horari serà de dilluns a divendres de 16.00 a 19.00.

dijous, 22 de desembre del 2011

El consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre acorda iniciar els tràmits per crear una empresa de serveis energètics

El consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre ha acordat iniciar els tràmits per a la creació d'una empresa de serveis energètics per tal d'aconseguir que els municipis puguin fomentar l'estalvi i l'eficiència energètica. Segons ha explicat el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, l'objectiu d'aquesta iniciativa és que els ajuntaments de la comarca puguin aconseguir una reducció important en la factura de l'enllumenat públic, i la renovació del mateix sense costos. En la reunió del consell d'alcaldes, també s'ha acordat iniciar converses amb el nou govern espanyol perquè s'acabin les obres del pla de restitució abans d'extraure els llots contaminats de l'embassament de Flix.

dilluns, 19 de desembre del 2011

La Ribera d’Ebre tindrà un centre d’emprenedors al polígon del Molló


El president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, ha anunciat la construcció d'un centre per a emprenedors al nou polígon industrial del Molló, a Móra la Nova. Durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, Jardí ha assenyalat que el Consell Comarcal mantindrà la col·laboració amb el Centre d’Empreses La Ribera, de Flix, i fins i tot ampliarà la seva implicació amb la presència física del ens en aquest centre empresarial del polígon flixenc. Però al marge d’aquesta col·laboració, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre també impulsarà la construcció d’un centre de negocis al polígon del Molló, que no serà ben bé un viver d’empreses. Jardí ha concretat que aquesta actuació es finançarà a través del pla per a la industrialització de les Terres de l’Ebre, i que per tant hauria de ser una realitat durant els primers mesos del 2012. Segons el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, els nous emprenedors disposaran d’un espai amb unes condicions molt més avantatjoses que si s'instal·lessin en un viver d'empresses. Jardí donarà més detalls sobre el projecte en la comissió de reindustrialització de la Ribera d’Ebre que formen totes les forces polítiques.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Móra la Nova promociona el comerç local en la VIII Fira de Nadal



El comerç de Móra la Nova ha aprofitat aquest cap de setmana per treure les parades al carrer en motiu de la celebració de la VIII Fira de Nadal


Com ja és tradicional té lloc al pavelló firal i en aquesta ocasió, han estat un total de 13 les parades que es van poder veure a la Fira que també va rebre la visita dels patges reials per tal que els xiquets i xiquetes de Móra la Nova facin arribar les seves cartes als Reis Mags. La regidora de Comerç, Montse Pedret, va afirmar que en aquesta edició ha estat molta la gent que no només ha visitat la Fira sinó també ha aprofitat l’ocasió per realitzar les seves compres de Nadal. També el president de la Unió de Comerciants de Móra la Nova, Vicent Sanahuja, ha destacat que malgrat el context de crisi econòmica ha estat nombrosa la gent que va visitar la Fira, que com ha explicat té per objectiu apropar el comerç a la ciutadania. En el marc de la Fira també es va celebrar una xocolatada.

divendres, 9 de desembre del 2011

Relleu a la nuclear



En 3 anys, i per assegurar el canvi generacional, Ascó i Vandellòs augmentaran un 25% la plantilla.
Les Centrals Nuclears, alienes a la crisi, continuen buscant des de mecànics a enginyers.


Trobar una hora lliure als simuladors de la sala de control de les nuclears d'Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs II (Baix Camp) no és cosa fàcil. Les sales, rèpliques exactes, funcionen gairebé sense interrupció, les 24 hores del dia, formen operadors i també milloren els coneixements dels veterans. Per entrar a la sala de control d'una de nuclear cal preparar-se durant gairebé tres anys als simuladors. La resta de treballadors nous també es formen i s'examinen durant nou mesos abans d'entrar a la nuclear. Un cop dins, tots els empleats es continuen formant. D'uns mesos ençà, també fan servir el nou simulador de factors humans, pioner a les nuclears espanyoles, que recrea amb exactitud maniobres i operacions. L'objectiu és entrenar estratègies que previnguin l'error i evitin els accidents. David Sánchez, de només 25 anys, va començar a treballar a Vandellòs II de becari, com a estudiant d'enginyeria tècnica industrial especialitzat en electrònica, a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. El setembre del 2010, amb 24 anys, la nuclear el va contractar. David, que forma part dels plans que impulsen els propietaris d'Ascó i Vandellòs per reforçar l'estructura organitzativa i dur a la pràctica el relleu generacional, va haver de superar la formació específica que s'exigeix a tots els empleats, durant nou mesos i a ritme d'un examen setmanal. "A la nuclear no s'aprova amb un cinc", adverteix en David. Per superar el curs de formació, que serveix als treballadors futurs per practicar el que després es trobaran a la nuclear, la nota mínima és un vuit.

Els darrers tres anys la plantilla no ha parat de créixer, amb un increment del 25%, després de contractar i formar 291 empleats des del gener del 2008. Les centrals busquen candidats de perfil divers, des de mecànics o enginyers electrònics fins a operadors de sala, el càrrec més complex, sota la tutela directa del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l'organisme que atorga les llicències específiques per operar a cada central. En David , fill de Reus (Baix Camp), mesura les paraules amb precisió . Entusiasmat amb la feina a la nuclear, diu meravelles de les possibilitats d'aprendre que la central dóna a un jove enginyer. "La nuclear sempre està en evolució, les millores són contínues, i això et permet aprendre i enriquir-te", afirma. La formació insisteix en la seguretat com a norma bàsica i de compliment obligat ori. "Hi ha riscos que has de tenir en compte", explica. amb naturalitat. aquest jove. En David destaca, com qui recita una lliçó apresa de cor, que a les nuclears hi ha una cultura de seguretat que està per damunt de la productivitat. "No procedim si no hi ha seguretat, no funcionem pas com qualsevol altre tipus d'indústria", sentència. En David no se sent un novençà a Vandellòs II.

Per facilitar la integració dels nous, la nuclear ha creat la figura del mentor, un treballador de major experiència però que no forma part de l'estructura jeràrquica del recentment incorporat. L'arribada de nous empleats va ser especialment intensa l'any passat (115) i aquest 2011 (68). "La formació no s'improvisa, hem de pensar en el futur", adverteix el director general de l'Associació Nuclear d'Ascó Vandellòs (ANAV), José Maria Grávalos. Un viver de mà d'obra molt especialitzada que ha de nodrir-se cada any de noves contractacions, pensant ja en el relleu generacional. En el 2013, uns 40 treballadors estaran en edat de jubilar-se, raó per la qual es va crear un pla específic per garantir el canvi generacional. Un altre pla reforça l'estructura organitzativa de les nuclears catalanes. Pepa Ramos va recórrer els 1.100 quilòmetres que separen el seu Cadis natal de Vandellòs atreta per una oferta de treball en la nuclear. Va canviar la seva anterior ocupació, també en el sector energètic, en el disseny electrònic de refineries i plataformes petrolíferes, per un subcontracte a Vandellòs II. Ara forma part de la plantilla. "Quan em va fitxar ANAV em va tocar el Gros", recorda somrient. Aquesta gaditana tan extravertida no només va trobar en les nuclears catalanes una ocupació amb futur i un bon sou. La seva parella treballa també a Vandellòs II. "Ens vam conèixer en el curs de formació", recorda. Van ser moltes hores de preparació i unes quantes paelles amb el grup d'empleats que van coincidir en Tecnatom, l'empresa que forma a tots els nous empleats de ANAV. Com a dona, la Pepa forma part d'una minoria en les nuclears. Fins al passat any no es va titular la primera operadora de reactor, un dels llocs de major responsabilitat. "Som poques, però anem obrint camí", comenta. Pepa treballa supervisant els treballs de pintura a Vandellòs II, una tasca complexa en l'entorn nuclear, doncs tot ha d'analitzar-se al mil·límetre per prevenir qualsevol risc d'accident. "Tot s'ha de mirar amb lupa", diu. Per millorar els treballs en planta, Pepa ha provat ja el nou simulador de factors humans. "És una passada, és com si estiguessis en la central, però pots tocar el que sigui que no passa gens", comenta. La pulcritud i la cautela amb la qual ha de treballar-se en una central forma part ja del subconscient d'aquesta enginyera llicenciada a la Universitat de Cadis i de tots els seus companys. A casa amb la seva parella apliquen sense adonar-se protocols de seguretat per a simples treballs domèstics de bricolatge, comenta Pepa entre riures. Pel David i la Pepa, les facilitats per formar-se són una de les majors diferències d'una nuclear amb altres indústries. "Volen que siguem els millors", coincideixen. En un dels últims cursos de formació Pepa va rebre classes de conducció en el circuit de Calafat, al costat de pilots professionals. Un dels objectius de ANAV és reduir els accidents dels seus treballadors, també en els accidents de trànsit.

Les nuclears catalanes treballen pensant més enllà de la vida útil de 40 anys prevista inicialment per totes les nuclears espanyoles. "Tenim vocació de missió a llarg termini", destaca el director general de ANAV. Els grups ecologistes han carregat contra la renovació de la llicència d'Ascó per 10 anys més sense encara verificar si la central ha superat o no les noves proves d'estrès, ordenades per la UE després de la catàstrofe de Fukushima. Crítiques, formació, relleu generacional i noves inversions no són aliens a la situació mundial de l'energia nuclear. El Japó ha representat una lliçó per a tot el sector. "El que li passa a un, ens afecta a tots", admet Grávalos. En els dies posteriors a la catàstrofe nuclear a Japó, personal de la central de Fukushima va compartir patiment i coneixements amb treballadors de les nuclears catalanes des de la distància, a través del correu electrònic. Els operaris japonesos van relatar entre altres vicissituds el seu intent per utilitzar les bateries dels cotxes per obtenir subministrament elèctric en les plantes de les centrals. Els empleats d'Ascó i Vandellòs parlen amb naturalitat de la mala imatge que per a un sector ampli de la societat té l'energia nuclear. "És un treball molt normal, però la imatge de la nuclear que surt en els Simpson ha calat", sentència Sánchez.

diumenge, 4 de desembre del 2011

JORNADA IMAGO MUNDI 2011


Ciutadans indignats: Oportunitats i riscos de la resposta institucional

Malgrat la longeva vitalitat dels moviments antiglobalització, durant les darreres dècades el paper de la ciutadania semblava haver entrat en una fase d’apatia en favor de la política institucional. En canvi, la persistència de la crisi financera en què ens trobem immersos ha actuat com un revulsiu que, encapçalat per grups alternatius, ha posat de nou el ciutadà i algunes de les seves inquietuds dins de l’agenda política a través de l’acció de moviments heterogenis que s’estenen cada cop per més països.

D’aquest procés en sorgiran canvis que matisaran les nostres democràcies i, com en ocasions similars, emergeixen dubtes sobre la representativitat dels moviments socials i també sobre l’efecte real d’aquests canvis en la qualitat democràtica. Segons com siguin aplicades algunes de les propostes acceptades a la fi pels partits polítics, junt amb importants avenços també hi ha el risc que es puguin acabar produint retrocessos en drets adquirits, en especial en relació a les minories socials. A nivell estatal, una nova llei electoral és l’exemple més clar de les incerteses que podem afrontar en el futur.


La jornada d'enguany ha pretès oferir arguments per albirar l’impacte que podem esperar de la implementació de polítiques dirigides a apaivagar la indignació ciutadana.

dijous, 1 de desembre del 2011

La MADE projecta una càtedra amb les elèctriques i la URV


Els municipis de la Mesa d'alcaldes de l'energia vol institucionalitzar les relacions amb les elèctriques que operen al territori

La Mesa d’Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE) ha acordat amb les elèctriques que operen en el seu àmbit impulsar la creació d'una càtedra adscrita a la URV dedicada a estudiar la relació entre energia i desenvolupament local. Aquesta és una de les principals novetats de la reunió celebrada dilluns a la tarda a porta tancada entre totes les empreses del sector implantades al territori i els set alcaldes de l'àmbit MADE, format pels municipis de Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Ascó, la Fatarella, Vilalba dels Arcs, Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l'Infant.

La càtedra estaria formada per un director i un equip d’investigadors encarregats d'elaborar i publicar, si escau, estudis i propostes sobre el paper del sector energètic en el desenvolupament del món local. L’ens comptaria amb el suport econòmic dels set ajuntaments i les empreses elèctriques i acompliria, també, l’objectiu desitjat per la MADE d’institucionalitzar les relacions amb les elèctriques més enllà de la celebració de reunions o jornades un o dos cops l’any, com la celebrada ahir a Móra la Nova. En una segona fase, el director de la MADE, Joan Sabanza, anuncià també la proposta de crear un clúster empresarial al voltant de l’energia a l’àmbit de la MADE, un ens que en breu podria ampliar-se a quatre municipis més, Flix, la Torre de l’Espanyol, Garcia i Móra d’Ebre.


Tarifes en negociació

D'altra banda, els membres de la MADE també van avançar en les negociacions amb les elèctriques que operen al territori per tal que ofereixin la millor tarifa possible. «La realitat és que, malgrat que als nostres municipis es genera el 70 % de l’energia que consumeix Catalunya, no tenim la millor tarifa. Conec casos d’inversors que han optat per altres zones industrials de Catalunya perquè els costos elèctrics són menors, i això no pot succeir», lamentà, en aquest sentit, el president de la MADE, Jordi Jardí.

Les elèctriques, segons la MADE, es van mostrar receptives a la proposta, raó per la qual Jardí espera poder signar en breu un acord per escrit. A la reunió també es va posar sobre la taula la necessitat de promoure una formació especialitzada al voltant de l’energia als instituts de la comarca i s’anuncià que la Generalitat, a través de l’ICAEN, ha mostrat la voluntat de participar activament en les reunions de la mesa d’alcaldes.

Renovables

Els cinc principals països europeus amb major dèficit comercial imputable a les importacions de gas, petroli i carbó són, en aquest ordre, Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia. És una factura que genera any rere any més despesa i més deute.

L’aposta en l'estalvi i l'eficiència energètica i en l'impuls de les energies renovables és clau per redreçar aquesta greu situació. Així ho va posar de manifest ahir el catedràtic de recursos energètics de la UB, Mariano Marzo, convidat estrella de la jornada organitzada per la mesa d’alcaldes al pavelló firal de Móra la Nova. Marzo oferí una lliçó magistral sobre el sector i subministrà diverses claus per entendre la complexa situació actual.

Escenari preocupant
Afirmà que els combustibles fòssils estan lluny d'esgotar-se però que el problema radica en la seva extracció, que els Estats Units s'oposen amb vehemència a qualsevol tractat de reducció d'emissions de CO2 ja que és el país que disposa de més reserves de carbó, que a la Xina hi ha 20 vehicles per cada 1.000 habitants mentre que a la Unió Europea la relació és de 650 vehicles per habitant o que els països membres de l'OPEP estan obtenint uns ingressos multimilionaris a causa de l'augment constant del petroli... «en definitiva, que l’energia és poder». Davant, doncs, d'un escenari amb preus elevats dels carburants, un augment de les emissions i una major dependència dels països productors, Marzo propugnà, entre d'altres mesures, l’impuls de les renovables «fins allà on sigui possible ja que són fonts autòctones».

En aquesta línia, l'alt càrrec de Gas Natural i també ponent de la jornada, Joan Puertas, anuncià que les elèctriques no apostaran per l'energia d'origen fòssil i que, en canvi, hi ha destacats plans d'expansió en el sector renovable.

L’especialització energètica i la inversió en I+D, claus per al futur de la zona Made