Aquest blog vol posar de manifest que a Móra la Nova hi ha veïns que simpatitzem amb qualsevol inversió que dinamitzi l'activitat econòmica de la Ribera d'Ebre així com informar de fets rellevants de l'actualitat local i comarcal i si s'escau fins i tot nacional o internacional.

dissabte, 12 de maig del 2012

Congrés Internacional de Cloenda: els jocs en la història


Els dies 18 i 19 de maig de 2012 tindrà lloc a Móra la Nova, Móra d’Ebre i Ascó ( la Ribera d’Ebre) el congrés de cloenda del cicle “Els jocs en la història. 2008-2012”. Aquest cicle ha constat de quatre jornades, que s’han dut a terme anualment en diverses poblacions de Catalunya:
2008Les societats a través del joc. Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega
2009Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa. Museu d’Art Modern. Tarragona.
2010. Cultura material i immaterial en el joc. Museu del joguet de Catalunya. Figueres.
2011. Els jocs i la interculturalitat. Pavelló de Suècia. Berga

Amb aquest cicle de jornades s’ha donat a conèixer la pràctica i la transmissió dels jocs en diferents etapes de la història en els diversos territoris de parla catalana i territoris propers; s’ha creat un fòrum d’entitats, organismes i investigadors interessats en l’anàlisi dels jocs tradicionals en relació a les diferents àrees del coneixement i finalment, a través de la publicació anual de les actes de cada jornada, s’ha materialitzat una col·lecció monogràfica de referència sobre el tema.
Amb el congrés internacional de cloenda “Els jocs en la història”, organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, es vol donar una visió ampliada del tractament i dels materials que, entorn dels jocs, s’han presentat en les jornades anteriors. Es pretén que esdevingui el fòrum aglutinador dels investigadors de centres d’estudis, del món universitari i d’altres procedències, interessats en el coneixement dels jocs tradicionals i del món lúdic dels territoris de parla catalana i d’arreu d’Europa, en qualsevol enfocament disciplinari, facilitant-los la presentació, en formats diversos, de les seves recerques i de les seves experiències d’aplicació –en l’ambit educatiu, lúdic-festiu, patrimonial, turístic, etc.-.
El Comitè Científic Organitzador ha estructurat el congrés en els següents àmbits:
1.- Els jocs en el segle XXI: noves tecnologies i educació
2.- Jocs, comunitat, turisme i festa.
3.- Les dimensions patrimonials del joc: cultura material i cultura immaterial.
4.- Comunicacions de temàtica lliure.
El congrés està reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat no universitari.


Clica per consultar el Programa en pdf 

dijous, 3 de maig del 2012

Riba-roja d'Ebre projecta convertir l'embassament en una central hidroelèctrica reversible que podria ser la més gran del món.

La inversió superaria els 2.000 milions d'euros

La central de Riba-roja passaria d'una producció de 200 MW a 3.000



La central hidroelèctrica de l'embassament de Riba-roja d'Ebre, que gestiona Endesa i produeix 200 megawatts de potència, es podria convertir en una hidroelèctrica reversible de 3.000 megawatts. Així, a més de transformar l'energia de l'aigua en electricitat, es traslladaria l'aigua de la presa de Riba-roja a una gran bassa (en hores de menys consum energètic) mitjançant unes bombes i després es reutilitzaria l'aigua per fer energia. És a dir que s'utilitzaria com un sistema d'emmagatzematge d'energia.
La producció d'aquesta central, que promou una enginyeria filial d'una empresa de capital català, seria l'equivalent a tres reactors nuclears i possiblement la hidroelèctrica més gran del món. “Ens situaria en el primer nivell de producció elèctrica”, ha manifestat l'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez, que no ha volgut desvelar el nom de l'empresa. Pel que fa a la inversió que implicaria el projecte, estaria a l'entorn de 2.100 milions d'euros i segons l'alcalde, durant el procés de construcció es crearia un important nombre de llocs de treball. “És una oportunitat de futur; és l'últim tren que pot agafar la Ribera d'Ebre”, ha dit Suárez.
A més de Riba-roja d'Ebre, el projecte afecta directament el municipi de la Fatarella, on es construirien dues grans basses per emmagatzemar l'aigua de l'embassament de Riba-roja. “Estem treballant per aconseguir el consens polític del territori. Es tracta d'una gran inversió que no podem deixar perdre”, ha assenyalat l'alcalde de Riba-roja d'Ebre. Tot i que fa mesos que l'alcalde, amb el suport del govern, treballa perquè es materialitze la inversió, encara no hi ha cap calendari d'execució de l'obra. “El projecte està en una fase embrionària; hem de ser molt prudents i actuar amb precaució”, ha dit Suárez. Fonts del govern han precisat que caldrà veure com encaixa aquest projecte en el sistema elèctric del país i si és viable.
Flix seria el tercer municipi afectat pel projecte, ja que s'hi s'instal·larien part de les conduccions auxiliars que connectarien la presa de Riba-roja amb les basses de la Fatarella. “Una inversió industrial tan potent és una molt bona notícia”, ha dit l'alcalde de Flix, Marc Mur, que recorda que la Ribera fa temps que va apostar per la indústria i l'energia com a motor econòmic.
També el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i president de la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, Jordi Jardí, ha manifestat el suport al projecte. “La necessitat d'aquesta inversió milionària és irrefutable, a més és un projecte que s'ajusta als cànons de desenvolupament de la Ribera”, ha comentat Jardí, que confia que el projecte no genere cap rebuig social a la comarca.

LA FRASE


És una oportunitat
de futur per a la Ribera d'Ebre, l'últim tren que podem agafar per créixer


Antoni Suárez

ALCALDE DE RIBA-ROJA D'EBRE

LA XIFRA


2.100

milions d'euros

és la inversió que preveu fer una empresa de capital català a la Ribera d'Ebre.
LES CLAUS

Vuit municipis produeixen el 70% de l'energia elèctrica del país

Els termes municipals d'Ascó, la Fatarella, Móra la Nova, Riba-roja d'Ebre, Tivissa, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Vilalba dels Arcs produeixen l'equivalent al 70% de l'energia elèctrica que s'ha consumit a Catalunya en el darrer any, a partir de tres centrals nuclears operatives (Vandellòs II, Ascó I i Ascó II, que sumen 3.146,8 megawatts de potència instal·lada), una planta de cicle combinat (La Plana del Vent, 823,3 megawatts), tres centrals eòliques (dues a Vilalba dels Arcs, amb 75 megawatts i una a la Fatarella, amb 45 megawatts), una central hidràulica (a Riba-roja d'Ebre, amb 232 megawatts de potència instal·lada) i dues centrals fotovoltaiques a Móra la Nova (1,5 megawatts) i Vilalba dels Arcs (1,5 megawatts).
Especialització

Aquests vuit municipis s'han agrupat en la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya i defensen els beneficis dels projectes energètics. “Sovint es veuen com una lacra, aquests projectes, però nosaltres en volem destacar la part positiva i que tot el país conegui que som els millors fent energia”, ha dit Jardí. Els alcaldes també volen atreure projectes de recerca i investigació a la zona i per això han contactat amb l'IREC.

Sabanza, director de la MADE, a #primeracolumna