Ikea vol obrir un centre comercial a Móra la Nova

Els últims mesos s'apuntava la possibilitat que aquesta instal·lació anés a Tarragona tot i que Reus s'anomenava també com emplaçament de la firma sueca a la província. Finalment sembla ser que el municipi de Móra la Nova a la Ribera d'Ebre allotjarà el centre comercial Ikea per a la demarcació.

El gegant suec ha escollit Móra la Nova per "les facilitats que ens ofereixen" i "una estratègica situació geogràfica amb molt bones comunicacions" tot referint-se a l'estació de tren i les carreteres que passen pel municipi morenc.

Les reaccions han estat diverses, sobretot de sorpresa per les dos ciutats del Camp de Tarragona que veuen com la vila ebrenca els hi ha passat al davant, "sort que Móra la Nova ens queda prou aprop" afirmava un veí de Reus. Segons fonts properes a La Sénia, Montsià, els empresaris del sector ja veuen el poble riberenc com un fort competidor per al comerç de la industria del moble a les Terres de l'Ebre.

El ministeri d'Indústria vol dialogar amb Artur Mas sobre el magatzem de residus nuclears

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ja avisa que la discussió política no es pot estendre de forma "indefinida"

Un dels primers reptes que haurà d'encarar el nou Govern és la possibilitat –encara vigent– que el magatzem centralitzat de residus nuclear acabi a Ascó, a la Ribera d'Ebre. El ministeri d'Indústria no ha descartat cap candidatura, tampoc el municipi català, i espera poder parlar-ne aviat amb el nou president de la Generalitat.

Després del consell de ministres, el titular d'Indústria, Miguel Sebastián, ha explicat que estan "dialogant amb quatre autonomies que tenen municipis candidats, però en una hi ha hagut un canvi de govern", en referència a Catalunya. "Esperem que prengui possessió per reemprendre el diàleg", ha assegurat.

Sebastián ha reiterat que l'ATC "s'ubicarà al municipi que reuneixi el màxim consens polític i social" però ja adverteix que les negociacions no es poden allargar de forma "indefinida". És a dir, que descarta aquelles informacions que apuntaven que el govern espanyol ajornaria la decisió fins després dels comicis del 2012.

Volem viure en Català: El Tribunal Suprem destrueix la immersió lingüística

El Tribunal Suprem invoca la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, que anul·lava la prevalença del català a l'escola

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol. El Suprem ordena a la Generalitat que adapti el sistema d'ensenyament a la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que l'espanyol sigui introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.

El Suprem, doncs, invoca la sentència del TC per destruir la immersió lingüística a Catalunya, i diu que l'escola ha de demanar als pares quina és la llengua habitual que volen per als seus fills.

També obliga que les comunicacions, orals i escrites, que reben els pares siguin en les dues llengües.

Bones Festes!

ctivitats de Nadal 2010, del 2 de desembre fins el 5 de gener de 2011.


Per consultar les activitats, PREM AQUÍ.

El Congrés insta el govern estatal a decidir de seguida on es farà l'MTC

La comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats va aprovar ahir una resolució presentada pel portaveu del PSC, Francesc Vallès, i que va rebre el suport de tots els grups excepte IU-ICV, en què s'insta el govern espanyol a “procedir” de manera urgent a la designació definitiva de l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, a què aspira Ascó.

La resolució apel·la a la finalització del procés tutelat per la comissió interministerial per establir els criteris de l'emplaçament, que es va traduir en una llista d'aspirants que encapçala Zarra –al davant d'Ascó–; en la resolució també es demana el “màxim consens possible” amb els governs autonòmics, com en anteriors resolucions del Senat o del Congrés mateix. Per la seva banda, la coordinadora anticementiri nuclear de Catalunya anirà demà a Madrid per presentar a La Moncloa els informes que, segons els contraris, invaliden la candidatura d'Ascó a l'MTC.

Al mateix temps ja s'ha obert el període d'al·legacions a l'MTI d'Ascó. L'estudi d'impacte ambiental del magatzem temporal individualitzat (MTI) de residus nuclears de la central d'Ascó s'ha sotmès a informació pública, segons publicava el BOE en l'edició d'ahir. Així, a partir d'avui dijous s'obre un període de 30 dies per examinar el projecte i presentar les observacions i al·legacions que es consideren oportunes. L'MTI costarà 16 milions d'euros i hauria d'estar operatiu la tardor del 2012.

Tancada a favor de l'MTC a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

El Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre deixarà la seu comarcal després del Consell de Ministres, que confien que no descartarà l'opció d'Ascó

Els defensors de l'MTC sostenen que permetria reactivar l'economia de la comarca i recorden que, segons l'informe de Catalunya Caixa, la Ribera d'Ebre està a la cua del país pel que fa al PIB.

“Les instal·lacions del Consell Comarcal s'han utilitzat en diverses ocasions per diferents entitats en defensa de les seues reivindicacions i això és també el que fem nosaltres”, va manifestar el portaveu del Grup Veïnal Ribera d'Ebre, Josep Maria Alcalde, un dels veïns que ahir a la tarda s'hi va tancar. Uns deu membres d'aquesta entitat van ocupar la sala de plens, on es quedaran fins avui al migdia. “Esperarem la roda de premsa posterior al Consell de Ministres”, va dir Alcalde. En el cas que el Consell de Ministres no decideixi l'emplaçament del cementiri nuclear en la reunió d'avui, els favorables a la candidatura d'Ascó deixaran la seu comarcal. “Si s'aprova la instal·lació de l'MTC a Ascó aprofitarem per celebrar-ho”, va dir el portaveu del Grup Veïnal Ribera d'Ebre, que no preveu entre les diverses opcions que l'executiu descarte la candidatura de la Ribera d'Ebre. Durant la tarda d'ahir una cinquantena de persones favorables a l'MTC van passar per les instal·lacions del Consell que el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre va demanar fer servir per carta al president del Consell.

Una desena de veïns d'Ascó i de la comarca passaran la nit tancats a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre per visualitzar el moviment partidari a la ubicació del cementiri nuclear a Ascó i en resposta a la tancada que van dur a terme els contraris a la instal·lació la setmana passada. L'acció ha estat organitzada pel Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre i ha estat secundada pels alcaldes de Móra La Nova i Ascó (CiU) i Riba-roja d'Ebre (PSC). Al llarg de la nit unes 60 persones han recolzat l'acció i s'han apropat a la seu comarcal. El grup ha aprofitat per demanar al govern comarcal 'que sigui neutral' i treballi per millorar l'enconomia de la Ribera d'Ebre.

ANAV vincula les seves inversions al repte d'operar 20 anys més del que preveu l'Estat

Garanties de seguretat a canvi de producció a llarg termini. “Treballem amb una mentalitat de poder operar 60 anys, no de produir més. Això vol dir que estem canviant equips que potser ja no renovaríem si penséssim en els 40 anys i prou. I el mateix amb la formació i la contractació de personal”

L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que explota els dos reactors riberencs (Ascó I i II) i el de Vandellòs II, té previst invertir l'any que ve 114 milions d'euros –tot un rècord– en la millora de la fiabilitat i la seguretat de les instal·lacions del complex de la Ribera d'Ebre, per a les quals acaba de sol·licitar a l'Estat permís per operar 10 anys més a partir de l'octubre del 2011, data de caducitat de l'actual autorització. El límit dels 40 anys, que Ascó compliria el 2024 (I) i el 2026 (II) i Vandellòs, el 2028, havia de passar la prova del cotó a Garoña, però l'Estat no va ser capaç ni de fer-lo complir fil per randa ni de reformular-lo amb coherència. La central castellana farà 40 anys el 2011 però té permís –atorgat l'any passat– per operar fins al 2013, tan lluny de les exigències dels ecologistes, que en reclamaven el tancament, com de les pretensions de l'empresa que gestiona la planta, Nuclenor, que volia renovar la llicència fins al 2019. Probablement aquest pedaç polític ha atiat la lluita d'uns i altres per convertir el desenllaç del cas de Garoña en un precedent.

El director general d'ANAV, José María Grávalos, estén l'objectiu dels 60 anys –expressat no només pel màxim responsable de Vandellòs II sinó també pel director de Santa María de Garoña, José Ramón Torralbo– a les dues unitats d'Ascó, és a dir, als tres reactors catalans propietat d'Endesa i Iberdrola, i, des del suport a la causa de Garoña, a tot el parc nuclear espanyol. Grávalos fa una defensa del sector “com a gran demandant de capital econòmic i humà en temps de crisi”, i ho concreta en arguments com que durant els dos últims anys s'hauran incorporat a ANAV uns 200 treballadors i que en el 2010 s'hauran impartit “més de 94.000 hores de formació, un 8,1% sobre el volum d'hores de treball”. ANAV contempla una factura de més de 500 milions d'euros per al 2011 entre despeses i inversions en els tres grups de producció.

El moment de l'ofensiva

Però la batalla no és tant econòmica com de gestió del risc i, en aquest sentit, el moment per llançar el missatge de reafirmació nuclear no sembla triat a l'atzar. Ascó comença a recuperar-se de l'escandalós incident de la fuita de partícules del 2007, moment en què es van començar a disparar les inversions en operació i manteniment a la planta. Vandellòs va acabar de donar resposta l'any passat al polèmic episodi de corrosió del 2004 amb un nou sistema de refrigeració de seguretat i en la propera parada programada, el gener de l'any que ve, té previst substituir els tres transformadors principals de la planta, que engoliran un bon pessic dels 60 milions previstos en inversió a la central del Baix Camp i que abordaran la principal causa d'aturada no programada en els darrers dos anys.

A la sensació dels deures fets que vol transmetre la firma, que es remet a les avaluacions d'organismes com l'internacional de l'energia atòmica (OIEA) o de l'associació mundial d'operadors nuclears (WANO), s'afegeix la conjuntura internacional del sector. Al marge de la discussió espanyola al voltant de Garoña com a punta de llança del debat, hi ha l'aposta d'Angela Merkel per la continuïtat de l'energia nuclear a Alemanya i, sobretot, hi ha el referent daurat dels Estats Units, on s'ha concedit llicència d'operació per 60 anys a un bon grapat de centrals i on s'estan tramitant, segons ANAV, 33 projectes de noves centrals nuclears. El sector també cita, com a exemples d'operació a llarg termini, Bèlgica i Holanda.

Quatre nous centres educatius de les Terres de l'Ebre esdevindran instituts escola el curs 2011-2012

Concretament, els nous instituts escola seran el del Perelló, “on fa 3 anys hi ha un nou edifici que ja es va construir pensant en aquesta tipologia de centre, amb serveis comuns com menjador, gimnàs, biblioteca, etc, i, per tant, ara fem un pas endavant a nivell administratiu amb la creació d’una única direcció” ha explicat M.Àngels Rojas.

D’altra banda, es crearan també instituts escola a St. Jaume d’Enveja, Móra la Nova i a l’EMD Jesús (Tortosa). En el cas de St. Jaume d’Enveja els alumnes assisteixen actualment a l’institut Berenguer IV d’Amposta però “l’efecte pont entre St. Jaume i Deltebre ens portava a haver d’ampliar l’institut d’aquest municipi per la seva proximitat i també mantenir beques de transport i menjador. Per tant, davant la demanda de St. Jaume i per la situació de contenció econòmica hem cregut adient implementar el nou centre al mateix municipi” – destacava la director territorial d’Educació. També en aquest sentit s’han aplicat els mateixos criteris als centres de Móra la Nova, que fins ara traslladava els alumnes a l’institut de Móra d’Ebre, i a Jesús on el alumnes s’havien de desplaçar fins a l’institut de Roquetes.

Aquests nous instituts escola imparteixen tot l’ensenyament obligatori, dels 3 als 16 anys, excepte el Perelló que també ofereix Batxillerat.; mentre que el post-obligatori es continuarà impartint als tradicionals instituts.