L'economia multiplica per quatre la inversió en nuclears

A Catalunya s'acaben generant quatre euros i quatre llocs de treball per cada euro invertit i cada treballador contractat en l'àmbit directe d'Ascó i Vandellòs

Una investigació de la URV reforça el sector

Per cada euro que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) inverteix o es gasta en les tres centrals nuclears catalanes (Ascó I i II i Vandellòs II) que gestiona, l'economia catalana genera més de quatre euros i la del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, uns 3,3 euros. Aquesta és la conclusió que es desprèn del primer estudi seriós sobre el sector nuclear català, elaborat durant els últims dos anys –i amb dades corresponents al període 2004-2008–, per un equip d'investigadors del centre de recerca en economia industrial i economia pública de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
En aquests cinc anys, l'informe xifra l'impacte global sobre l'economia del país en 3.685 milions d'euros, d'entre els quals només una quarta part (prop de 900 milions) corresponen al que genera la despesa directa en l'activitat de les tres planes. Això serie l'efecte directe, però el document, segons va explicar la doctora Maria Llop, directora de l'estudi, també preveu dos efectes acumulatius més. També hi ha l'efecte indirecte, produït per la necessitat d'augmentar la producció, cosa que fa que s'hagin de demanar inputs a altres sectors (si s'ha de construir un altre edifici a la planta, o un nou vial d'accés); i l'efecte induït, que va més enllà i és el resultat de la generació de més ocupació, més producció en altres sectors i, en última instància, més consum. Aquest és el més important, i està quantificat en més de 2.000 milions d'euros, un 54% de l'impacte total.
Sumats tots tres efectes, hi ha un impacte de l'activitat d'ANAV sobre l'economia catalana que és exactament 4,096 vegades superior a la despesa inicial efectuada. Una despesa que ha anat augmentant en els darrers anys a les centrals d'Ascó i Vandellòs, amb xifres rècords d'inversió en operació el 2009 i el 2010 que expliquen que la doctora Llop mateix vaticinés que, si l'estudi hagués anat més enllà del 2008, l'impacte encara seria major.
En el cas de l'economia territorial, del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, l'impacte global suposa més o menys un 34% del PIB de la demarcació.
“A més de produir la meitat de l'energia que es consumeix a Catalunya, els números confirmen el que teníem clar: generem, riquesa, estabilitat i llocs de treball solvents”, va valorar el director general d'ANAV, José María Grávalos.
Els sectors més beneficiats per l'activitat nuclear, segons l'estudi, són els de serveis a les empreses (22%), sobretot en l'àmbit territorial, i el sector serveis en general (31%). També el comerç (10%).
900.000
milions
d'euros és l'impacte directe de la demanda i la despesa de les tres centrals entre el 2004 i el 2008.

LES CLAUS
Oli en un llum en un moment estratègic

Res no sembla fortuït des de fa tres mesos, quan el sector nuclear va llançar les seves pretensions: explotar les plantes durant 60 anys i no només durant 40. Era un moment estratègic, adobat per les decisions pronuclears d'estats potents, com ni més ni menys que la locomotora alemanya, i les centrals catalanes es vantaven d'haver fet els deures arran de la fuita d'Ascó del 2007 o de l'episodi de corrosió en el sistema de refrigeració de Vandellòs. Hi ha seguit un gest condescendent d'un govern teòricament antinuclear com el de Zapatero, que ha transigit i ha eliminat la seva màxima dels 40 anys de vida útil. Però enmig de tot plegat, tres incidents de nivell 1 –més importants que els que no tenen significació per a la seguretat– a Ascó i Vandellòs, i sobretot el pas endavant de la fiscalia de Tarragona i de la jutgessa de Gandesa per investigar a fons la fuita de partícules d'Ascó, han tornat a situar les plantes catalanes, que tradicionalment ja són les que més successos acumulen, en el punt de mira dels ecologistes. Enmig de tot plegat, es fa públic ara un informe favorable a l'energia nuclear, rigorós i sense precedents, si bé és cert que no té en compte per exemple l'efecte dissuasiu del sector en relació amb altres inversions com les turístiques. L'estudi potser ha conclòs ara. Potser era un roc a la faixa que ANAV tenia guardat. El cert és que, complementat amb l'alt preu d'un hipotètic tancament de les nuclears en temps de crisi, insufla autoestima a un sector sempre qüestionat.

El comerç, on es genera més ocupació indirecta

Cada lloc de treball que genera la indústria nuclear a la Ribera d'Ebre i al Baix Camp també val per quatre en el conjunt de l'economia del país, amb un impacte especialment concentrat en el mercat laboral de la demarcació de Tarragona.
L'estudi fet per la URV, la direcció del qual ja va tutelar fa set anys l'anàlisi d'impacte econòmic del desmantellament de Vandellòs I, indica que per cada lloc de treball creat a conseqüència de la demanda directa d'ANAV, s'ocasionen quatre llocs de treball a Catalunya. També en aquest àmbit de l'ocupació s'estableixen tres efectes: el directe, de què es deriven 10.500 llocs de treball durant cinc anys; l'indirecte (7.922) i l'induït, que arriba als 23.340 treballadors. Un 70% del total de llocs de treball es generen al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i el sector més beneficiat per l'efecte ocupació al marge del nuclear és el comerç (16,6%). També assoleixen molt de pes els serveis a les empreses (14%).
Analitzant exclusivament la plantilla i les empreses col·laboradores estables d'ANAV, propietat de les elèctriques Endesa i Iberdrola, l'empresa tenia contrac-tats al novembre del 2010 un total de 974 treballadors, una xifra que pujava a 2.256 sumant-hi el personal de la resta d'empreses vinculades. A més a més, en períodes de recàrrega –enguany els tres reactors pararan per recarregar el combustible– intervenen entre 800 i 1.000 treballadors addicionals. Segons dades d'ANAV mateix, el 95% de les persones que treballen directament a les tres planes viuen a les comarques del Camp o l'Ebre.