Resultats de les eleccions al Parlament a Móra la Nova

Resultats escrutats a les eleccions al Parlament de la Generalitat celebrades a Móra la Nova el 28 de novembre del 2010:

Cens	2.210
Vots	1.505	(68,10%)
Abstenció	705	(31,90%)
Nuls	32
Blancs	25

	2010		2006
Partit	Vots	%	Vots	%
CIU	733	49,76	671	44,67
ERC	231	15,68	260	17,31
PSC	192	13,03	351	23,37
PP	101	6,86	81	5,39
ICV-EUiA	67	4,55	68	4,53
SI	42	2,85	-	-
PXC	28	1,90	-	-
Cs	21	1,43	18	1,20
Rcat	8	0,54	-	-
CenB	6	0,41	-	-
CORI	3	0,20	-	-
PACMA	3	0,20	6	0,40
PFyV	3	0,20	2	0,13
EV-GVE	2	0,14	-	-
PCPC	2	0,14	-	-
CDS	1	0,07	-	-
FE de las JONS	1	0,07	-	-
IR-PRE	1	0,07	7	0,47
PDLPEA	1	0,07	-	-
PIRATA.CAT	1	0,07	-	-
POSI	1	0,07	5	0,33
ALS	0	0,00	-	-
Des de Baix	0	0,00	-	-
DW	0	0,00	-	-
GLBTH/TSI	0	0,00	-	-
MSR	0	0,00	1	0,07
PH	0	0,00	1	0,07
PUM+J	0	0,00	3	0,20
SAIn	0	0,00	-	-
UCE	0	0,00	-	-
UPyD	0	0,00	-	-

“La independència no va en contra de ningú, al contrari, va a favor de tots els catalans i les catalanes que viuen a Catalunya”

Més de 900 persones han rebut Solidaritat Catalana per la Independència al Teatre Fortuny de Reus. Han intervingut els candidats per Barcelona, Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran i el cap de llista per Tarragona, Hèctor López Bofill.

El cap de llista per Barcelona ha defensat la tesi que els catalans “tenim tot el dret de voler viure millor i de voler sortir de la crisi per nosaltres mateixos”. I s'ha referit a l'esperit de les consultes i de la manifestació del 10 de juliol com a dos moments clau en els quals “el poble s'ha mogut, ja ha fet el canvi, per tant, la independència és possible”. En aquest sentit, ha afegit que “és responsabilitat de tots els que estimem aquest país, que tots els homes i dones de Catalunya participin de la independència. La independència no va en contra de ningú, al contrari, va a favor de tots els catalans i les catalanes que viuen a Catalunya (...) i estic segur que la UE ho veurà amb bons ulls, perquè, entre d'altres coses, per fi hi haurà un estat seriós al sud d'Europa”, ha afegit. Laporta ha assegurat que la independència no trenca lligams amb ningú i que aquell català amb familiars a l‟estat espanyol “podrà visitar el parent d‟Extremadura, de Galícia, de Madrid o d‟on sigui per terra, mar i aire perquè la independència no trenca lligams amb ningú. Ara bé, quan torni a Catalunya hi haurà algú que vetllarà pels seus interessos”.

Laporta ha manifestat una vegada més respecte algunes acusacions interessades que diuen que s‟ha aprofitat de la presidència del Barça per fer el pas a la política: “Al contrari, he posat a disposició del país la meva popularitat i la meva trajectòria brillant al capdavant d‟un club que ha esdevingut el millor del món, el més solidari i el més catalanista”.

Al seu torn, Alfons López Tena, número dos per Barcelona, ha volgut parlar “tocant de peus a terra”: “Els diners els tenim, el que passa es que ens els roben i no fem res per impedir-ho”. Ha proposat la independència com a única via per poder recuperar aquests diners atès que l‟últim intent ha estat l‟Estatut. “Sense la independència només ens queda abaixar el cap davant una classe política acomodada i un Parlament i un govern català de fireta”, que segons López Tena no té cap competència: “Què s‟ha aconseguit en temes d‟immigració en els últims trenta anys?” ha preguntat. “Absolutament res!” ha respost. I en termes econòmics ha afegit que “ni la Gran Bretanya quan tenia l‟Índia va treure tants diners com treu Espanya de Catalunya”. Segons Alfons López Tena, “la independència no cau del cel, la dignitat no cau del cel, la llibertat no cau del cel, sinó que es conquereix, es guanya” i ha afegit que “volem ser lliures, volem governar-nos nosaltres mateixos i dins Espanya és impossible. Mai havia pensat que arribaríem en aquesta situació, i que CIU o ERC no tindrien un altre propòsit que continuar amb aquesta situació d‟empobriment nacional amb tots els sentits”.

Per la seva banda, Hèctor López Bofill, cap de llista de SI per Tarragona, ha assegurat davant el públic de Reus que “el 28N ha de quedar ben clar que el Baix Camp és una comarca alliberada i que no us deixareu enganyar”. Referint-se a la crisi econòmica en la qual es troba immersa Catalunya ha afirmat que si no es vota independència “aquests 30 milions d‟euros que deu la Generalitat es convertiran en 40 o es convertiran en un „corralito‟ (...) Res de continuar en aquesta Junta de Extremadura en la que s‟ha convertit la Generalitat de Catalunya”, ha afegit. “Els traïdors són els que mentre fèiem les consultes, des del Parlament de Catalunya es prohibia la ILP”, ha recordat López Bofill, que ha acusat de traïdors “els que intenten pidolar a veure què els donen”. Per acabar, ha volgut recordar “els nostres avantpassats i el deure de tota una generació perquè és important que ens n‟adonem que hi ha hagut gent que ha defensat Catalunya amb les armes i no pot ser que ara no siguem capaços de defensar Catalunya amb la democràcia (...) hem de rebentar la gàbia, i això ho hem de fer amb coratge, amb alegria”.

El candidat numero tres per Barcelona, Uriel Bertran, ha recordat quan la Coordinadora Nacional per les consultes independentistes va visitar la consulta de Reus i la gent demanava quan es votaria de veritat: “Ha arribat el moment de votar independència el dia 28 de novembre”. Bertran ha continuat exposant: ”Companys i companyes ja em pres totes les decisions incorrectes” i ha posat d‟exemple Letònia, Estònia, Montenegro, Kosovo... “Si ells ho han pogut fer, perquè no Catalunya? Nacions que de manera normal han decidit optar al dret de l‟autodeterminació i que ara formen part de la Unió Europea”. També ha afirmat que “l‟estat espanyol ha de ser rescatat per la UE; el que hem de decidir el 28N és si ens enfonsem amb ells o hem de pujar al vot salvavides que es diu la Catalunya lliure”. Finalment ha exclamat: “El Parlament de Catalunya mai més es tornarà a quedar sense independentistes”, fent referència als partits que de nom es diuen independentistes però que un cop al poder “s‟han tornat autonomistes”. “Catalans i catalanes, reusencs, reusenques, fem-nos lliures de Catalunya”, ha conclòs.

Desenvolupament Local i l'Ajuntament de Móra la Nova signen un conveni per impulsar el polígon industrial del Molló

L’Organisme Autònom Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Móra la Nova han signat un conveni de col·laboració mitjançant el qual es regula la concessió de 15.000 euros que l’OADL aporta per finançar un projecte de promoció del Polígon Industrial del Molló, valorat en 32.100 euros.

L’Organisme Autònom Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Móra la Nova han signat un conveni de col·laboració mitjançant el qual es regula la concessió de 15.000 euros que l’OADL aporta per finançar un projecte de promoció del Polígon Industrial del Molló, valorat en 32.100 euros.

El president de l’OADL, Joan Josep Malràs i l’alcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza, han signat el document que detalla les actuacions que es duran a terme per potenciar aquesta infrastructura.

El conveni preveu la contractació d’empreses especialitzades en la promoció industrial així com la intervenció en el planejament urbanístic per a la creació del sòl industrial. També es preveuen accions com la investigació i recerca de les activitats d’altres administracions amb el mateix objectiu i la tramitació d’expedients de petició d’ajuts a la inversió.

Siemens comença a instal·lar els 21 molins del parc de la Fatarella

El grup alemany Siemens ha iniciat la instal·lació dels 21 aerogeneradors del parc eòlic de la Fatarella amb la previsió que entri en funcionament durant el primer semestre de 2011

Un trànsit constant de combois especials estan transportant les peces de grans dimensions dels 21 aerogeneradors de 2,3 MW de potència per la carretera N-420 fins a la Fatarella. Els combois accedeixen a les bases, ja habilitades, a través de camins agrícoles que han estat eixamplats de manera considerable per a permetre el pas dels vehicles pesants.

El parc eòlic de la Fatarella s’estendrà des del Coll de l’Hospital fins a la Punta de l’Home, a la serra de la Fatarella, a una alçada d’entre 500 i 550 metres, i en el límit entre el municipi terraltí i la Ribera d’Ebre.

Un cop instal·lat, el parc serà visible des del nucli urbà de la Fatarella -que ja conviu amb desenes d’aerogeneradors instal·lats a l’altiplà terraltenc- i des de la majoria dels municipis del nord de la Ribera d’Ebre.

La central està promoguda per l’operador eòlic EDP Renovaveis que encarregat al gegant alemany la construcció dels aerogeneradors, amb torres de 80 metres d’alçada i pales de 45 metres. A banda de la construcció, Siemens assumeix la instal·lació del parc, la posada en servei i el seu manteniment durant els primers cinc anys.

La tramitació del parc eòlic s’inicià fa més d’11 anys. El 2003, la Generalitat li atorgà l’autorització administrativa i un any més tard el promotor presentà la sol·licitud d’aprovació del projecte executiu. Durant la tramitació, la Plataforma de la Terra Alta presentà al·legacions advertint de la incidència sobre el paisatge, els conreus i el turisme.

Laporta crida a posar fi a l'espoliació fiscal

Solidaritat obre la campanya a Molins de Rei amb quatre-cents seguidors

Solidaritat Catalana ha obert la campanya oficial de les eleccions del 28 de novembre amb un acte a Molins de Rei, en presència de quatre-cents assistents. El candidat de la formació independentista, Joan Laporta, ha recalcat: 'Des de Solidaritat farem la independència perquè els catalans tinguem més diners per a viure millor i acabar d’aquesta manera l’espoliació fiscal, que és una asfíxia financera insostenible.' I també: 'Volem que Catalunya sigui acollida per la Unió Europea i que tota la resta sigui un mal record del passat. Volem viure en un poble, on els nostres fills i néts visquin la seva llengua i la seva cultura amb tota llibertat i naturalitat.'

Acciona construirà una fàbrica de torres d’aerogeneradors al Molló

La inversió és una de les compensacions del grup eòlic Fersa-Aventalia per haver obtingut la concessió per a instal·ar un total de 120 MW eòlics a Tivissa i Vandellòs

La filial navarresa del grup energètic i d’infrastructures Acciona, Acciona Windpower, construirà al polígon industrial del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, una fàbrica de torres d’aerogeneradors pel model AW-3000. Aquest model, de 3 MW de potència, té la peculiaritat que les torres, de 100 o 120 metres d’alçada, estan construïdes de formigó prefabricat.

Acciona Windpower subministrarà aquests aerogeneradors d’última generació al grup format per les empreses promotores eòliques Fersa Energías Renovables SA-Aventalia Energies Renovables SL, guanyador del concurs convocat per la Generalitat per a instal·lar un total de 120 MW d’energia eòlica, dividits en tres parcs, als municipis de Tivissa (100 MW) i Vandellòs (20 MW), l’anomenada Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP) Ribera d’Ebre-Baix Camp.

L’adjudicació, de caràcter provisional, es farà ferma un cop el jurat que ha atorgat la concessió atengui, si s’escau, les al·legacions presentades per la resta de candidats. Cal recordar que diversos grups energètics es van presentar al concurs d’aquesta i de les sis ZDP restants ofertes pel govern arreu de Catalunya. Els candidats havien d’incloure a les proposta mesures d’alt impacte socioeconòmic al territori.

La proposta estrella del grup Fersa-Aventalia ha estat la construcció de la planta de torres d’aerogeneradors de formigó. Acciona Windpower construirà la fàbrica perquè és l’encarregada de fabricar els 40 aerogeneradors de 3 MW de potència de la ZDP Ribera d’Ebre-Baix Camp.

L’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ha explicat al Diari que la mateixa empresa navarresa també produirà els 35 aerogeneradors d’idèntica potència que el grup Fersa instal·larà en una altre àrea del municipi de Tivissa. «I cal afegir que a banda de l’encàrrec d’aquest 75 aerogeneradors, Acciona Windpower treballa per altres promotors i disposa de més contractes a les Terres de l’Ebre i entorn», ha subratllat.

Regeneració de bateries

Tanmateix, la planta del Molló no és la única inversió del grup guanyador. Tal i com especifica l’acta de concessió de la ZDP V, Fersa -Aventalia ha arribat a un acord amb l’empresa nord-americana Xtra Power Batteries per a construir a la comarca una fàbrica de regeneració de bateries per a vehicles pesants. A més, assegura Jardí, és crearà una fundació amb una dotació de 700.000 euros especialitzada en la prevenció i extinció d’incendis que portarà el nom de Pau Costa -un dels cinc bombers morts a l’incendi d’Horta el 2009 i empadronat a Tivissa-. En aquest àmbit també està prevista la creació d’un pla de pasturatge i d’un centre de recerca en la prevenció dels focs forestals, amb una dotació de 2,18 milions d’euros.

Les inversions es completen amb un ajut de 600.000 euros per al futur centre d’interpretació del poblat ibèric del Castellet de Banyoles de Tivissa i la posada en marxa d’un centre d’investigació promogut pel grup castellonenc Azahar per analizatr la viabilitat d’aprofitar les algues del riu per a biomassa.

Jardí, visiblement satisfet, calcula que el paquet d’inversions obtingut generaran 150 llocs de treballs directes. Al marge, els ajuntaments rebran un 2 per cent de la facturació anual de cada aerogenerador, mateix percentatge que rebran els propietaris del terrenys on s’ubiquin els aerogeneradors.

Rubalcaba deixa ‘sense data’ la decisió sobre la ubicació de l’MTC

Quan la gran majoria d’informacions apuntaven que el Consell de Ministres del govern espanyol aprovaria ahir la ubicació definitiva del polèmic magatzem de residus nuclears, el vicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, afirmà en roda de premsa posterior al consell que la qüestió «no es va tractar» a la trobada i que a hores d’ara «no hi ha data» per a la seva aprovació.

Una setmana més, doncs, el Consell de Ministres no abordà la qüestió, tot i que disposa des del passat 17 de setembre de l’informe tècnic de la Comissió Interministerial que situa Zarra en primera posició i Ascó en segona a només quatre punts. L’executiu espanyol continua dialogant amb els territoris, especialment amb el govern valencià, per trobar una sortida de consens que a hores d’ara es preveu difícil.

El relleu de María Teresa Fernández de la Vega per Alfredo Pérez Rubalcaba a la vice-presidència primera del govern espanyol no ha aconseguit desencallar la qüestió, que continua al calaix del Consell de Ministres després que Indústria donés per finalitzades les seves tasques per preparar els informes.

L’executiu ja disposaria a hores d’ara dels informes jurídics complementaris que va sol·licitar el 17 de setembre, quan va decidir ajornar la decisió tot i tenir sobre la taula els documents que avalaven la candidatura de Zarra com la més ben situada, seguida per Ascó.

Un govern dividit

Una de les raons que justificarien el retard en l’elecció de l’emplaçament definitiu de la instal·lació seria la divisió interna entre els ministres de l’executiu Zapatero. Així, i segons publicà el diari El Mundo el passat dijous, fonts properes al procés asseguren que la decisió final s’ajornarà fins després de les eleccions catalanes i confirmen la divisió interna que ha generat la candidatura de Zarra.

Segons aquestes fonts, el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, aposta per Zarra, de la mateixa manera que ho fa la vice-presidenta segona, Elena Salgado. En canvi, Rubalcaba i els ministres José Blanco, Cristina Garmendia i Leire Pajín s’oposen a ubicar el magatzem nuclear al municipi valencià.

La plataforma en contra de l’MTC a Zarra anuncià ahir noves mobilitzacions a partir de dilluns tant a la ciutat de València com a Madrid. Els antinuclears s’han concentrat durant tres dies a la porta del Palau de la Generalitat Valenciana.

"La Ribera d'Ebre vol l'MTC" a la xarxa (i al carrer).

Aquesta pàgina del Facebook, La Ribera d'Ebre vol l'MTC (Magatzem Temporal de residus nuclears a Ascó), la segueixen prop de cinc-cents usuaris riberencs d'aquesta xarxa social tot i la persecució constant a la que estan sotmesos els partidaris de la instal·lació.

A més a més hi han associacions i plataformes (Grup veïnal Ribera d'Ebre, Volem viure a Flix, Riba-roja, Móra la Nova, A.S.C.O., ...) arreu de la Ribera d'Ebre, que demanen la ubicació asconenca, i on tothom és riberenc.

No com a la CANC, o com passarà el diumenge a Ascó, que vindran de tot el territori (Tortosa, Tarragona, Barcelona...) amb autocars i trens a dir-nos que és el que "nosaltres" no volem, que solidaris!

Faran cap a Ascó a fer-se la foto amb les seves pancartes, però no us preocupeu que de projectes, solucions o possibles inversions no en portaran cap ni una.