Aquest blog vol posar de manifest que a Móra la Nova hi ha veïns que simpatitzem amb qualsevol inversió que dinamitzi l'activitat econòmica de la Ribera d'Ebre així com informar de fets rellevants de l'actualitat local i comarcal i si s'escau fins i tot nacional o internacional.

dimecres, 4 de maig del 2011

Municipalisme energètic

Set batlles del Baix Camp, la Terra Alta i la Ribera reivindiquen el rol actiu del món local en les polítiques energètiques

Volen tarifes preferents per atreure grans firmes


Set alcaldes de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp han decidit constituir-se en grup de pressió per reivindicar la seva condició de “pol més important de l'Estat” en la producció d'energia. Els batlles volen que aquesta realitat els reporti més capacitat d'atracció de nous projectes energètics; més autoritat a l'hora d'intervenir en la planificació energètica del país –per exemple a través de la revisió del pla de l'energia del govern– i més creixement econòmic a través de la instal·lació a la zona de grans empreses consumidores d'energia o de centres de recerca i formació en l'àmbit energètic.

Diversitat, majoria de CiU

Aquests serien els quatre eixos fundacionals de la nova Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, integrada per Josep Castellnou (CiU), batlle de Vandellòs i l'Hospitalet; Jordi Jardí (CiU), de Tivissa; Joan Manel Sabanza (CiU), de Móra la Nova; Carme Pelejà (ERC), de la Fatarella; Xavier Marzo (CiU), de Vilalba dels Arcs; Rafael Vidal (CiU), d'Ascó, i José Luis Aparicio (PSC), de Riba-roja d'Ebre. El fet que l'ens abraci diferents opcions de l'espectre polític va ser presentat com un aval més, tot i que cinc de les set alcaldies estan en mans de CiU.

“Volem ser un lobby, un referent, un grup d'influència”, va anunciar el veterà Sabanza, que ahir va fer de portaveu de la iniciativa. La Mesa encara ha de decidir quina forma jurídica adopta i s'obre a noves adhesions però en tot cas de l'“eix entre Vandellòs i Riba-roja”, ampliable a la Terra Alta, més cobejada pels promotors eòlics. D'una banda, el nou actor s'enorgulleix que la producció energètica sigui el principal actiu d'aquests pobles. “Aquí s'hi viu bé, per sobre de la mitjana”, diu Sabanza, cofoi.

Orgullosos i queixosos

A la vegada, però, el missatge esdevé reclamació: no hi ha cap centre de recerca energètica previst al territori i el més proper és la subseu de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), a Tarragona, “i per quedar bé”; i les grans firmes no han tingut facilitats de part dels productors i distribuïdors d'energia per arrelar en aquests municipis. “A més d'un em consta que se li ha ofert el kilowatt molt més barat a Tarragona que a Móra la Nova”, va exemplificar l'alcalde sortint. Els set ajuntaments volen “donar la volta” a aquesta tendència i ja han mantingut contactes tant amb la Generalitat com amb el sector productor de l'energia. Això sí, els alcaldes renuncien a la modificació de la tarifa elèctrica estatal en benefici de les zones productores, després d'haver fracassat dos cops a les Corts estatals (1997 i 2010).

Clients preferents

“Però si més no que el sector ens apliqui les tarifes més avantatjoses que pugui oferir als seus clients”, demana la Mesa, que assenyala com a contrapès l'estalvi en el transport energètic cap als centres de consum llunyans i que vol deixar clar que no busca més diners per als ajuntaments sinó “la creació de riquesa”.

El nou moviment recorda que en el seu àmbit d'influència s'ha generat l'equivalent al 70% del consum energètic de Catalunya en l'últim any i demana –als moviments opositors– “tranquil·litat” per afavorir les inversions en lloc que siguin “demonitzades”.

El pas que van fer ahir els alcaldes va rebre ja les primeres reaccions d'aprovació amb condicions. Els principals alcaldables d'ICV al Camp i l'Ebre i la diputada al Parlament ecosocialista Hortènsia Grau avalen l'especialització, “però apostant per un model que no hipotequi el territori”, segons Grau. És a dir, “que la nuclear quedi fora d'aquest clúster”.