Relleu a la nuclear

En 3 anys, i per assegurar el canvi generacional, Ascó i Vandellòs augmentaran un 25% la plantilla.

Les Centrals Nuclears, alienes a la crisi, continuen buscant des de mecànics a enginyers.

Trobar una hora lliure als simuladors de la sala de control de les nuclears d'Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs II (Baix Camp) no és cosa fàcil. Les sales, rèpliques exactes, funcionen gairebé sense interrupció, les 24 hores del dia, formen operadors i també milloren els coneixements dels veterans. Per entrar a la sala de control d'una de nuclear cal preparar-se durant gairebé tres anys als simuladors. La resta de treballadors nous també es formen i s'examinen durant nou mesos abans d'entrar a la nuclear. Un cop dins, tots els empleats es continuen formant. D'uns mesos ençà, també fan servir el nou simulador de factors humans, pioner a les nuclears espanyoles, que recrea amb exactitud maniobres i operacions. L'objectiu és entrenar estratègies que previnguin l'error i evitin els accidents. David Sánchez, de només 25 anys, va començar a treballar a Vandellòs II de becari, com a estudiant d'enginyeria tècnica industrial especialitzat en electrònica, a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. El setembre del 2010, amb 24 anys, la nuclear el va contractar. David, que forma part dels plans que impulsen els propietaris d'Ascó i Vandellòs per reforçar l'estructura organitzativa i dur a la pràctica el relleu generacional, va haver de superar la formació específica que s'exigeix a tots els empleats, durant nou mesos i a ritme d'un examen setmanal. "A la nuclear no s'aprova amb un cinc", adverteix en David. Per superar el curs de formació, que serveix als treballadors futurs per practicar el que després es trobaran a la nuclear, la nota mínima és un vuit.

Els darrers tres anys la plantilla no ha parat de créixer, amb un increment del 25%, després de contractar i formar 291 empleats des del gener del 2008. Les centrals busquen candidats de perfil divers, des de mecànics o enginyers electrònics fins a operadors de sala, el càrrec més complex, sota la tutela directa del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l'organisme que atorga les llicències específiques per operar a cada central. En David , fill de Reus (Baix Camp), mesura les paraules amb precisió . Entusiasmat amb la feina a la nuclear, diu meravelles de les possibilitats d'aprendre que la central dóna a un jove enginyer. "La nuclear sempre està en evolució, les millores són contínues, i això et permet aprendre i enriquir-te", afirma. La formació insisteix en la seguretat com a norma bàsica i de compliment obligat ori. "Hi ha riscos que has de tenir en compte", explica. amb naturalitat. aquest jove. En David destaca, com qui recita una lliçó apresa de cor, que a les nuclears hi ha una cultura de seguretat que està per damunt de la productivitat. "No procedim si no hi ha seguretat, no funcionem pas com qualsevol altre tipus d'indústria", sentència. En David no se sent un novençà a Vandellòs II.

Per facilitar la integració dels nous, la nuclear ha creat la figura del mentor, un treballador de major experiència però que no forma part de l'estructura jeràrquica del recentment incorporat. L'arribada de nous empleats va ser especialment intensa l'any passat (115) i aquest 2011 (68). "La formació no s'improvisa, hem de pensar en el futur", adverteix el director general de l'Associació Nuclear d'Ascó Vandellòs (ANAV), José Maria Grávalos. Un viver de mà d'obra molt especialitzada que ha de nodrir-se cada any de noves contractacions, pensant ja en el relleu generacional. En el 2013, uns 40 treballadors estaran en edat de jubilar-se, raó per la qual es va crear un pla específic per garantir el canvi generacional. Un altre pla reforça l'estructura organitzativa de les nuclears catalanes. Pepa Ramos va recórrer els 1.100 quilòmetres que separen el seu Cadis natal de Vandellòs atreta per una oferta de treball en la nuclear. Va canviar la seva anterior ocupació, també en el sector energètic, en el disseny electrònic de refineries i plataformes petrolíferes, per un subcontracte a Vandellòs II. Ara forma part de la plantilla. "Quan em va fitxar ANAV em va tocar el Gros", recorda somrient. Aquesta gaditana tan extravertida no només va trobar en les nuclears catalanes una ocupació amb futur i un bon sou. La seva parella treballa també a Vandellòs II. "Ens vam conèixer en el curs de formació", recorda. Van ser moltes hores de preparació i unes quantes paelles amb el grup d'empleats que van coincidir en Tecnatom, l'empresa que forma a tots els nous empleats de ANAV. Com a dona, la Pepa forma part d'una minoria en les nuclears. Fins al passat any no es va titular la primera operadora de reactor, un dels llocs de major responsabilitat. "Som poques, però anem obrint camí", comenta. Pepa treballa supervisant els treballs de pintura a Vandellòs II, una tasca complexa en l'entorn nuclear, doncs tot ha d'analitzar-se al mil·límetre per prevenir qualsevol risc d'accident. "Tot s'ha de mirar amb lupa", diu. Per millorar els treballs en planta, Pepa ha provat ja el nou simulador de factors humans. "És una passada, és com si estiguessis en la central, però pots tocar el que sigui que no passa gens", comenta. La pulcritud i la cautela amb la qual ha de treballar-se en una central forma part ja del subconscient d'aquesta enginyera llicenciada a la Universitat de Cadis i de tots els seus companys. A casa amb la seva parella apliquen sense adonar-se protocols de seguretat per a simples treballs domèstics de bricolatge, comenta Pepa entre riures. Pel David i la Pepa, les facilitats per formar-se són una de les majors diferències d'una nuclear amb altres indústries. "Volen que siguem els millors", coincideixen. En un dels últims cursos de formació Pepa va rebre classes de conducció en el circuit de Calafat, al costat de pilots professionals. Un dels objectius de ANAV és reduir els accidents dels seus treballadors, també en els accidents de trànsit.

Les nuclears catalanes treballen pensant més enllà de la vida útil de 40 anys prevista inicialment per totes les nuclears espanyoles. "Tenim vocació de missió a llarg termini", destaca el director general de ANAV. Els grups ecologistes han carregat contra la renovació de la llicència d'Ascó per 10 anys més sense encara verificar si la central ha superat o no les noves proves d'estrès, ordenades per la UE després de la catàstrofe de Fukushima. Crítiques, formació, relleu generacional i noves inversions no són aliens a la situació mundial de l'energia nuclear. El Japó ha representat una lliçó per a tot el sector. "El que li passa a un, ens afecta a tots", admet Grávalos. En els dies posteriors a la catàstrofe nuclear a Japó, personal de la central de Fukushima va compartir patiment i coneixements amb treballadors de les nuclears catalanes des de la distància, a través del correu electrònic. Els operaris japonesos van relatar entre altres vicissituds el seu intent per utilitzar les bateries dels cotxes per obtenir subministrament elèctric en les plantes de les centrals. Els empleats d'Ascó i Vandellòs parlen amb naturalitat de la mala imatge que per a un sector ampli de la societat té l'energia nuclear. "És un treball molt normal, però la imatge de la nuclear que surt en els Simpson ha calat", sentència Sánchez.