Siemens comença a instal·lar els 21 molins del parc de la Fatarella

El grup alemany Siemens ha iniciat la instal·lació dels 21 aerogeneradors del parc eòlic de la Fatarella amb la previsió que entri en funcionament durant el primer semestre de 2011

Un trànsit constant de combois especials estan transportant les peces de grans dimensions dels 21 aerogeneradors de 2,3 MW de potència per la carretera N-420 fins a la Fatarella. Els combois accedeixen a les bases, ja habilitades, a través de camins agrícoles que han estat eixamplats de manera considerable per a permetre el pas dels vehicles pesants.

El parc eòlic de la Fatarella s’estendrà des del Coll de l’Hospital fins a la Punta de l’Home, a la serra de la Fatarella, a una alçada d’entre 500 i 550 metres, i en el límit entre el municipi terraltí i la Ribera d’Ebre.

Un cop instal·lat, el parc serà visible des del nucli urbà de la Fatarella -que ja conviu amb desenes d’aerogeneradors instal·lats a l’altiplà terraltenc- i des de la majoria dels municipis del nord de la Ribera d’Ebre.

La central està promoguda per l’operador eòlic EDP Renovaveis que encarregat al gegant alemany la construcció dels aerogeneradors, amb torres de 80 metres d’alçada i pales de 45 metres. A banda de la construcció, Siemens assumeix la instal·lació del parc, la posada en servei i el seu manteniment durant els primers cinc anys.

La tramitació del parc eòlic s’inicià fa més d’11 anys. El 2003, la Generalitat li atorgà l’autorització administrativa i un any més tard el promotor presentà la sol·licitud d’aprovació del projecte executiu. Durant la tramitació, la Plataforma de la Terra Alta presentà al·legacions advertint de la incidència sobre el paisatge, els conreus i el turisme.

Laporta crida a posar fi a l'espoliació fiscal

Solidaritat obre la campanya a Molins de Rei amb quatre-cents seguidors

Solidaritat Catalana ha obert la campanya oficial de les eleccions del 28 de novembre amb un acte a Molins de Rei, en presència de quatre-cents assistents. El candidat de la formació independentista, Joan Laporta, ha recalcat: 'Des de Solidaritat farem la independència perquè els catalans tinguem més diners per a viure millor i acabar d’aquesta manera l’espoliació fiscal, que és una asfíxia financera insostenible.' I també: 'Volem que Catalunya sigui acollida per la Unió Europea i que tota la resta sigui un mal record del passat. Volem viure en un poble, on els nostres fills i néts visquin la seva llengua i la seva cultura amb tota llibertat i naturalitat.'

Acciona construirà una fàbrica de torres d’aerogeneradors al Molló

La inversió és una de les compensacions del grup eòlic Fersa-Aventalia per haver obtingut la concessió per a instal·ar un total de 120 MW eòlics a Tivissa i Vandellòs

La filial navarresa del grup energètic i d’infrastructures Acciona, Acciona Windpower, construirà al polígon industrial del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, una fàbrica de torres d’aerogeneradors pel model AW-3000. Aquest model, de 3 MW de potència, té la peculiaritat que les torres, de 100 o 120 metres d’alçada, estan construïdes de formigó prefabricat.

Acciona Windpower subministrarà aquests aerogeneradors d’última generació al grup format per les empreses promotores eòliques Fersa Energías Renovables SA-Aventalia Energies Renovables SL, guanyador del concurs convocat per la Generalitat per a instal·lar un total de 120 MW d’energia eòlica, dividits en tres parcs, als municipis de Tivissa (100 MW) i Vandellòs (20 MW), l’anomenada Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP) Ribera d’Ebre-Baix Camp.

L’adjudicació, de caràcter provisional, es farà ferma un cop el jurat que ha atorgat la concessió atengui, si s’escau, les al·legacions presentades per la resta de candidats. Cal recordar que diversos grups energètics es van presentar al concurs d’aquesta i de les sis ZDP restants ofertes pel govern arreu de Catalunya. Els candidats havien d’incloure a les proposta mesures d’alt impacte socioeconòmic al territori.

La proposta estrella del grup Fersa-Aventalia ha estat la construcció de la planta de torres d’aerogeneradors de formigó. Acciona Windpower construirà la fàbrica perquè és l’encarregada de fabricar els 40 aerogeneradors de 3 MW de potència de la ZDP Ribera d’Ebre-Baix Camp.

L’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ha explicat al Diari que la mateixa empresa navarresa també produirà els 35 aerogeneradors d’idèntica potència que el grup Fersa instal·larà en una altre àrea del municipi de Tivissa. «I cal afegir que a banda de l’encàrrec d’aquest 75 aerogeneradors, Acciona Windpower treballa per altres promotors i disposa de més contractes a les Terres de l’Ebre i entorn», ha subratllat.

Regeneració de bateries

Tanmateix, la planta del Molló no és la única inversió del grup guanyador. Tal i com especifica l’acta de concessió de la ZDP V, Fersa -Aventalia ha arribat a un acord amb l’empresa nord-americana Xtra Power Batteries per a construir a la comarca una fàbrica de regeneració de bateries per a vehicles pesants. A més, assegura Jardí, és crearà una fundació amb una dotació de 700.000 euros especialitzada en la prevenció i extinció d’incendis que portarà el nom de Pau Costa -un dels cinc bombers morts a l’incendi d’Horta el 2009 i empadronat a Tivissa-. En aquest àmbit també està prevista la creació d’un pla de pasturatge i d’un centre de recerca en la prevenció dels focs forestals, amb una dotació de 2,18 milions d’euros.

Les inversions es completen amb un ajut de 600.000 euros per al futur centre d’interpretació del poblat ibèric del Castellet de Banyoles de Tivissa i la posada en marxa d’un centre d’investigació promogut pel grup castellonenc Azahar per analizatr la viabilitat d’aprofitar les algues del riu per a biomassa.

Jardí, visiblement satisfet, calcula que el paquet d’inversions obtingut generaran 150 llocs de treballs directes. Al marge, els ajuntaments rebran un 2 per cent de la facturació anual de cada aerogenerador, mateix percentatge que rebran els propietaris del terrenys on s’ubiquin els aerogeneradors.

Rubalcaba deixa ‘sense data’ la decisió sobre la ubicació de l’MTC

Quan la gran majoria d’informacions apuntaven que el Consell de Ministres del govern espanyol aprovaria ahir la ubicació definitiva del polèmic magatzem de residus nuclears, el vicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, afirmà en roda de premsa posterior al consell que la qüestió «no es va tractar» a la trobada i que a hores d’ara «no hi ha data» per a la seva aprovació.

Una setmana més, doncs, el Consell de Ministres no abordà la qüestió, tot i que disposa des del passat 17 de setembre de l’informe tècnic de la Comissió Interministerial que situa Zarra en primera posició i Ascó en segona a només quatre punts. L’executiu espanyol continua dialogant amb els territoris, especialment amb el govern valencià, per trobar una sortida de consens que a hores d’ara es preveu difícil.

El relleu de María Teresa Fernández de la Vega per Alfredo Pérez Rubalcaba a la vice-presidència primera del govern espanyol no ha aconseguit desencallar la qüestió, que continua al calaix del Consell de Ministres després que Indústria donés per finalitzades les seves tasques per preparar els informes.

L’executiu ja disposaria a hores d’ara dels informes jurídics complementaris que va sol·licitar el 17 de setembre, quan va decidir ajornar la decisió tot i tenir sobre la taula els documents que avalaven la candidatura de Zarra com la més ben situada, seguida per Ascó.

Un govern dividit

Una de les raons que justificarien el retard en l’elecció de l’emplaçament definitiu de la instal·lació seria la divisió interna entre els ministres de l’executiu Zapatero. Així, i segons publicà el diari El Mundo el passat dijous, fonts properes al procés asseguren que la decisió final s’ajornarà fins després de les eleccions catalanes i confirmen la divisió interna que ha generat la candidatura de Zarra.

Segons aquestes fonts, el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, aposta per Zarra, de la mateixa manera que ho fa la vice-presidenta segona, Elena Salgado. En canvi, Rubalcaba i els ministres José Blanco, Cristina Garmendia i Leire Pajín s’oposen a ubicar el magatzem nuclear al municipi valencià.

La plataforma en contra de l’MTC a Zarra anuncià ahir noves mobilitzacions a partir de dilluns tant a la ciutat de València com a Madrid. Els antinuclears s’han concentrat durant tres dies a la porta del Palau de la Generalitat Valenciana.

"La Ribera d'Ebre vol l'MTC" a la xarxa (i al carrer).

Aquesta pàgina del Facebook, La Ribera d'Ebre vol l'MTC (Magatzem Temporal de residus nuclears a Ascó), la segueixen prop de cinc-cents usuaris riberencs d'aquesta xarxa social tot i la persecució constant a la que estan sotmesos els partidaris de la instal·lació.

A més a més hi han associacions i plataformes (Grup veïnal Ribera d'Ebre, Volem viure a Flix, Riba-roja, Móra la Nova, A.S.C.O., ...) arreu de la Ribera d'Ebre, que demanen la ubicació asconenca, i on tothom és riberenc.

No com a la CANC, o com passarà el diumenge a Ascó, que vindran de tot el territori (Tortosa, Tarragona, Barcelona...) amb autocars i trens a dir-nos que és el que "nosaltres" no volem, que solidaris!

Faran cap a Ascó a fer-se la foto amb les seves pancartes, però no us preocupeu que de projectes, solucions o possibles inversions no en portaran cap ni una.

Els delegats de la UGT de les Terres de l'Ebre i els de Lleida es van reunir a Flix

La trobada va ser la primera de la UGT de les Terres de l'Ebre amb la de Lleida, una trobada que el secretari general de la UGT de l'Ebre, Wifredo Miró, va assegurar que es repetirà. “Hi ha temes que hem d'abordar conjuntament, com ara la industrialització del nord de la Ribera i el magatzem nuclear”, va afirmar Miró.

Assemblea conjunta de delegats de les Terres de l'Ebre i de Lleida a Flix, a la qual va assistir també el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez. “Treballem per fer les mobilitzacions amb la Confederació Europea de Sindicats, de manera que seran de caràcter europeu”, va dir Álvarez, que va avançar que els actes de protesta tindran lloc al desembre.

La fira de Móra la Nova manté la promoció del sector agrícola i ramader

Només calia fer ahir al matí una passejada per observar el pes estratègic del sector agrícola a la Ribera, Terra Alta i Priorat, àmbit territorial de la fira. I és que a la fira, a banda de molts altres productes, s’hi exposa nombrosa maquinària agrícola, des de tractors i remolcs, fins a tot tipus d’eines per a podar i plegar olives i ametlles, entre altres. També s’hi poden comprar fitosanitaris, arbres de viver i una caldera alimentada amb biomassa, mentre es demana informació a un sindicat agrari.

Al costat dels expositors, l’organització manté el pavelló ramader que, en els últims anys, s’ha convertit en una veritable atracció. S’hi exposen cavalls, ponis, i fins a 350 aus de raça dels membres de l’associació de criadors d’aus El Francolí entre galls, gallines, anàtides, coloms i aus silvestres. En tres dies, es vendran quasi totes les aus, explicava ahir el tarragoní i membre de l’entitat, Jordi Amenós , «sobretot per persones que desitgen consumir els ous d’aquestes aus i també per persones interessades en conservar aquestes races».

A la mateixa hora, un centenar d’agricultors riberencs participaven al casal en unes jornades sobre la fruita dolça i més de 20 cellers i cooperatives començaven a oferir la seva gamma de vins en el marc de la fira del vi. Avui s’oferiran dues xerrades més orientades al sector, sobre la PAC i la comercialització directa dels productes agrícoles.

Els actes ramaders protagonitzaran la quarta i última jornada de la 179a Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova. La marató de cavalls, amb una gimcana per a carruatges amb quatre rodes, i l'arrossegament precediran les ja habituals curses i proves de salt, amb cavalls vinguts d'arreu de Catalunya. Al llarg del dia, els visitants també podran presenciar mostres d'antics oficis artesanals, com ara el de ferrar cavalls, el de carreter o el d'esquilador de rucs.

Tot i la crisi, la fira riberenca ha mantingut el nombre d'expositors, uns 190, encara que les vendes s'han reduït. “Les fires reflecteixen com està el país; la gent segueix venint i passejant-se però compra menys”, afirma Joaquim Lluís, l'expositor amb més participacions en la fira. Els organitzadors esperen igualar les xifres de l'any passat, amb una assistència d'unes cinquanta mil persones i un volum de negoci d'uns cinc milions d'euros.

A Móra la Nova van tancar ahir un llarg cap de setmana que l'ha convertida en una atracció per a visitants i curiosos del món agrari, ramader i industrial. Ahir, a més de les exposicions permanents de maquinària, hi va haver la jornada al món del cavall, amb demostracions de l'ofici de ferrer i també un concurs de salts de cavall.

El Ministeri d'Indústria transferirà 10 milions d'euros a l'agència de la Generalitat ACC1Ó per executar els projectes que han de reactivar l'economia

La major partida, concretament de 4,5 milions d'euros, serà per al subministrament d'aigua i gas al polígon industrial Catalunya Sud. Altres actuacions destacades són l'adquisició de les naus de Lear, que tindran un cost d'1,6 milions d'euros; la compra de terreny al polígon industrial El Molló de Móra la Nova per a la instal·lació d'una planta de valorització dels residus sòlids urbans; la construcció d'un viver d'empreses a Gandesa; l'electrificació del polígon L'Oriola d'Amposta, i la instal·lació d'una antena de la xarxa Tecnio, així com el suport al centre tecnològic de la Ribera d'Ebre.

LA FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIAL de Móra la Nova

La Fira es començà a celebrar un any després de la concessió de la carta de població que donava la independència al municipi, atorgada pel rei Ferran VII l'any 1830. Per tant, parlem de 1831. Els vilatans volgueren, amb molt bon criteri, afegir una magnífica representativitat social a la nova empresa de construcció del poble.

Com diu el poeta, "potser el secret és que no hi ha secret. ..". Això definiria amb exactitud el sentiment que provoca la Fira entre els moranovencs. Volem dir que de vegades costa de creure que una vila tan petita hagi estat capaç de crear una empresa tan gran, com és la Fira de Móra la Nova, agrícola, ramadera i industrial.

Els anys de més afluència de gent, poden haver passat pel recinte firal unes cinquanta mil persones. Si pensem que Móra la Nova té vora tres mil tres cents habitants, això pot donar una idea exacta de la magnitud d'aquest esdeveniment.

A les darreries d'octubre, sempre al voltant del dia 20, si us apropeu a Móra la Nova, sabreu de què parlem. No fa falta gaire publicitat, ni fan falta gaires escarafalls... La Fira es defineix per ella mateixa com l'espectacle multisectorial cabdal de la Ribera d'Ebre. No hi ha dubte.

http://www.fira-moralanova.com/

http://www.moralanova.cat/niv1.php?id=10

Torna la Fira amb tota la seva activitat

Exposició Comercial.

Exposició Agrícola i Ramadera.
Exposició Industrial.
Jornades del Món Agrari.
Jornades de Ramaderia.
Jornades d'Empresa.
Concurs de Ceràmica.
Exposició de les obres del Concurs de Ceràmica.
Mostra de Vins de les D.O.P.:"Tarragona", "Priorat", "Terra Alta" i "Montsant".
Demostració de Maquinària Agrícola.
Concurs d'Arrossegament Equí.
Cursa de Cavalls.
Concurs Literari.
Curs d'Enologia Bàsica i Tast de Vins.
Mostra d'Olis d'oliva.
Concurs de Vins.
Presentació dels Vins Novells.
Fira d'Art de Joves Artistes de la Ribera d'Ebre.

Jornada Imago Mundi 2010 · Capitalisme i ciutadania, un món dels forts? · 25 de setembre a Móra la Nova

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitza la 3a Jornada Imago Mundi el proper dissabte 25 de setembre al Casal Municipal de Móra la Nova.

La jornada d’enguany vol tractar la legitimitat ètic d’un sistema de valors basat en els principis del mercat lliure. De fet, la temàtica és de rabiosa actualitat en un món on la globalització sembla conseqüència de la consolidació d’uns complexos empresarials que es mouen amb l’única pretensió de maximitzar els seus beneficis, aliens a les conseqüències humanes i socials que es deriven d’aquesta actitud. Conscients de la complexitat de la temàtica intentarem, com ho hem fet en les altres edicions, que uns ponents de reconegut prestigi en la matèria ens ajudin a valorar el paper dels fonaments del capitalisme en l’orografia mundial actual, la seua legitimitat ètica i els conflictes de tota mena que se’n deriven.

En la jornada Imago Mundi 2010 també voldríem demanar-nos, entre altres coses, pel paper de la ciutadania en l’espai públic i com podem els ciutadans reconduir aquesta deriva del sistema econòmic. Capitalisme i ciutadania: un món dels forts?

16.00 h Recepció dels assistents

16.15 h Benvinguda a càrrec del Sr. Joan Manuel Sabanza, alcalde de Móra la Nova; Sr. Marc Rius, director general de Participació Ciutadana; Sr. Bernat Pellisa, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i Sr. Albert Pujol, president del CERE

16.30 h “Els límits del capitalisme” A càrrec del Sr. Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona

17.15 h “Ètica liberal: però quina? Les tres (o potser més) maneres d’entendre un concepte” A càrrec del Sr. Ramon Alcoberro, professor d’ètica a la UdG i consultor a la UOC

18.00 h Pausa cafè

18.15 h “El paper de la ciutadania” A càrrec de la Sra. Alana Moceri, assessora de comunicació política

19.00 h Taula rodona entre els ponents, moderada pel Sr. Miquel Esteve, vocal de la Secció d’Impuls Social del CERE

19.30 h Clausura a càrrec de la Sra. Teresa Tonda, regidora de Serveis socials de Móra la Nova, i del Sr. Francesc Sanahuja, cap de la Secció d’Impuls Social del CERE

L’AMAC diu que l’informe d’Indústria ha estat falsejat per beneficiar Zarra

L'associació de municipis nuclears afirma que el govern espanyol ha acabat aplicant criteris polítics per davant dels tècnics i hauria de fer un nou informe.

L’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) ha exigit al govern espanyol la retirada de l’informe que situa el municipi de Zarra com el millor posicionat per emplaçar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears i ha anunciat que impugnarà la decisió si finalment surt elegit.

El gerent de l’AMAC, Marià Vila d’Abadal, va acusar ahir el Ministeri d’Indústria d’haver falsejat l’informe que situa Zarra com el millor candidat per rebre l’MTC, i va anunciar que l’Associació impugnarà el procés, si cal als tribunals, si l’executiu espanyol es decanta finalment per la candidatura de València. Segons Vila d’Abadal, el govern espanyol ha acabat aplicant criteris polítics per davant dels tècnics i hauria de tirar enrere el procés i fer un nou informe imparcial. L’AMAC considera que les millors candidatures són les d’Ascó i Yebra.

L’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears , de la què no forma part el municipi de Zarra, considera que l’informe que el Consell de Ministres va estudiar el passat divendres és «inacceptable» perquè falseja dades, i inclou informació interessada per poder presentar Zarra com la millor candidata. Segons Vila d’Abadal, incorpora errors com donar per segur que els terrenys de Zara tenen disponibilitat immediata, quan hi ha una sentència del TSJCV que anul·la la qualificació dels terrenys com a industrials i a més caldria un procés d’expropiació.

A més, segons el gerent d’AMAC, el municipi de Zarra és l’únic dels vuit candidats que no té els terrenys a peu de carretera i caldria fer una connexió d’entre quatre i set quilòmetres per terrenys privats i per altres municipis.

El ministre es defensa

D’altra banda, el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, va defensar ahir l’informe presentat davant el Consell de Ministres sobre la ubicació de l’MTC, una instal·lació que com més tardi en construir-se «serà pitjor», va advertir.

«El Ministeri ha complert amb el seu treball i estem satisfets», va dir Sebastián, que va qualificar l’informe de «impecable, públic, transparent i debatible com mai s’havia fet en aquest país», v afegir Sebastián

«Ara correspon al Govern prendre la decisió final», va apuntar a la sortida del ple del Congrés el ministre, qui ha assegurat que l’informe complementari que divendres passat va decidir demanar el Consell de Ministres «ja s’ha presentat».Preguntat per quan adoptarà el govern la decisió final, Sebastián va assenyalar que «ell no fa l’ordre del dia del Consell de Ministres» i va apuntar que la decisió de «quan es duu» correspon «a la persona que coordina aquest Govern».

Enresa acabarà pagant 2 milions anuals a partir del 2011 pels residus de Vandellòs I

El director d'enginyeria de residus d'Enresa, Álvaro Rodríguez, va desgranar ahir el que l'empresa pública acabarà pagant a la francesa Cogema pels residus de Vandellòs I reprocessats i emmagatzemats a França, i que haurien de tornar –és inviable– abans de l'1 de gener del 2011 per evitar el pagament d'una penalització que suposarà a l'Estat més de 87 milions de fiança, com va avançar El Punt, però que efectivament s'acabarà traduint en una factura d'uns 2 milions anuals, fins que el 2015 estigui operatiu el magatzem temporal centralitzat (MTC) espanyol. Tanmateix, Rodríguez va admetre que tenir l'MTC llest d'aquí a cinc anys és tot un «repte».

En realitat s'han de pagar a França a partir del gener de l'any que ve més de 20 milions cada any –els famosos 60.000 euros diaris–, però, com va confirmar ahir Rodríguez, en una jornada informativa sobre l'MTC a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials a Tarragona, Enresa recuperarà la major part d'aquests diners i només acabarà assumint el cost de la gestió dels residus durant la demora en el retorn a l'Estat espanyol. Per aquesta minimització de l'impacte de la factura, entre altres consideracions, el responsable d'Enresa va descartar definitivament que es pugui construir un magatzem temporal individual (MTI) en superfície a Vandellòs –com els de Trillo i Zorita o el que està projectat a Ascó– per instal·lar-hi temporalment, fins que l'MTC sigui del tot operatiu, els residus que han de tornar de França. A més a més, els 679 m³ de residus de mitjana i alta activitat procedents de l'antiga Vandellòs I tampoc no poden anar a parar, per les seves característiques, a l'actual magatzem de baixa i mitjana activitat d'El Cabril, a Còrdova.

Quant a l'MTI que Ascó necessita abans del 2012, data en què se saturaran les piscines d'Ascó I, fonts de l'Ajuntament d'Ascó van indicar que continuen esperant un informe del Ministeri d'Indústria per donar llum verd a l'obra civil: una llosa de formigó a la intempèrie que es calcula que es pot fer només en 40 dies de treballs.

La tarifa elèctrica en zones nuclears no s'abaixarà

Sabanza va valorar molt negativament que l'acord del PSOE i del PP al Congrés dels Diputats servís per rebutjar una proposició no de llei que havia arribat al Parlament estatal per iniciativa d'ell.

L'alcalde de Móra la Nova, Joan Manuel Sabanza, va lamentar que no haja prosperat la proposició no de llei de CiU per reduir un 20% la tarifa elèctrica a les empreses que s'instal·lin en àrees nuclears.

L'encarregat de defensar la proposta al Congrés dels Diputats va ser el diputat de CiU per Tarragona, Jordi Jané. Segons Jané, l a rebaixa de la tarifa elèctrica hauria estat un bon incentiu per atraure noves inversions a la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, el Baix Ebre i la Terra Alta.

Rebutgen la proposta per als serveis del CAP

Amb els vots del govern, la comissió de Salut del Parlament va rebutjar fa unes setmanes una proposta de resolució de CiU que instava a mantenir els horaris d'atenció i els serveis d'urgències domiciliàries durant les 24 hores al CAP de Móra la Nova. També es demanava que es garantís als professionals la seva adscripció a l'Institut Català de la Salut i a l'àrea bàsica de salut de Móra la Nova-Móra d'Ebre. Salut vol integrar l'ABS al servei d'urgències de l'hospital comarcal de Móra d'Ebre, que proposa tancar el CAP les nits i caps de setmana.

Més sòl industrial a l'Aldea, Alcanar i Móra la Nova

El pla territorial de les Terres de l'Ebre reserva una superfície de 975 hectàrees per a futurs creixements industrials que permetin diversificar i potenciar l'economia ebrenca. Es tracta d'àrees de sòl amb una ubicació estratègica i que el pla preveu dotar d'accessibilitat màxima, a més de garantir que no es destinen a altres usos mitjançant la inclusió dins el sòl no urbanitzable de protecció territorial. La més potent d'aquestes tres àrees està situada al costat del polígon industrial Catalunya Sud, entre els termes municipals de l'Aldea i Camarles, i ocupa una superfície de 735 hectàrees. També es reserven 150 hectàrees al costat del port comercial d'Alcanar i 90 hectàrees a continuació de l'estació de ferrocarril de Móra la Nova, entre aquest municipi riberenc i Garcia.

Logis Ebre

El principal projecte logístic que inclou el pla territorial de les Terres de l'Ebre és el Logis Ebre, un projecte reivindicat pels empresaris ebrencs i que impulsen de manera conjunta el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i els ens públics Incasòl, Ifercat i Cimalsa a l'entorn del sector d'activitats econòmiques de l'estació de mercaderies de l'Aldea. És una zona d'alt valor estratègic, ja que té connexió amb l'autopista AP-7, la futura autovia A-7, la C-42 i el corredor ferroviari del Mediterrani. A més, està just al costat del polígon industrial Catalunya Sud, ara en fase de desenvolupament i amb una superfície de més de 250 hectàrees entre Tortosa i l'Aldea. És precisament en aquest sector d'activitats econòmiques on el govern negocia la instal·lació de la foneria del grup extremeny Alfonso Gallardo, una indústria que generaria 500 llocs de treball directes i que reduiria l'impacte del tancament de la multinacional Lear. Tot i això, la crisi econòmica ha fet endarrerir aquesta inversió.

A més de l'ampliació del sòl industrial al Catalunya Sud i de les reserves de sòl estratègic, el programa de sòl per a activitats econòmiques a les Terres de l'Ebre es completa amb dos polígons supramunicipals: el de les Camposines, al terme municipal de la Fatarella, amb una superfície de 50 hectàrees i, a la Ribera d'Ebre, el polígon del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, amb 36 hectàrees de sòl industrial.

4.227 signatures a favor de l'MTC

Els partidaris de la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) han fet una demostració de força. Els col·lectius i plataformes veïnals favorables al magatzem de residus nuclears van entregar ahir un total de 4.227 signatures a l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, que ara les farà arribar al Congrés dels Diputats, al Ministeri d'Indústria i al Parlament de Catalunya. Segons Vidal, les signatures confirmen que Ascó té un «consens social més que suficient, també a la comarca», per aconseguir l'MTC.

Els col·lectius que han recollit les signatures a favor de la candidatura d'Ascó són la plataforma Acció, Solidaritat, Compromís i Oportunitat (ASCO); el Grup Veïnal Ribera d'Ebre; el col·lectiu Volem Viure a Riba-roja d'Ebre, i la plataforma veïnal Volem Viure a Flix. De fet, és la primera vegada que la plataforma flixenca es manifesta tan clarament a favor de la candidatura d'Ascó a l'MTC, ja que fins ara només s'havia limitat a organitzar actes informatius i xerrades amb experts en gestió de residus nuclears, o amb el mateix alcalde de Borssele, la població on hi ha l'MTC holandès. En total, es van entregar 4.227 signatures, que, segons els promotors de la campanya, han estat «recollides íntegrament» a la Ribera d'Ebre.

Ascó, Tarragona, Reus, Móra la Nova i Ulldecona formen part de l'expedició de quaranta municipis

Els ajuntaments se'n van a Madrid a promocionar el seu sòl industrial

Els representants d'una quarantena de municipis catalans, entre els quals cinc de la demarcació de Tarragona, són avui a Madrid per captar inversions en sòl industrial català. Per això, cada municipi oferirà el seu estoc de sòl industrial urbanitzat en un intent de «sembrar, més que no pas vendre», segons explica Lluís Miquel Pérez, vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, que és l'entitat que promou aquesta jornada a Madrid. El sòl que hi presentaran, així com els serveis, instal·lacions i comunicacions que l'acompanyen, és divers i, en el cas dels municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, suma 1.322 hectàrees.

Pel que fa a l'Ajuntament de Móra la Nova, vol vendre el polígon industrial el Molló, de 36 hectàrees i on es posaran a la venda les primeres parcel·les el pròxim mes de juny. «No és el millor moment per posar a la venda sòl industrial però el polígon del Molló té unes característiques que el fan competitiu», va dir l'alcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza, en referència la xarxa comunicacions i a la dotació d'aigua, gas i energia del polígon.

Móra la Nova recupera la seua història ferroviària

Móra la Nova ha posat en marxa la recuperació històrica d'una de les activitats clau en el desenvolupament del municipi: la comunicació per ferrocarril. Ahir al migdia es va inaugurar el Centre d'Interpretació del Ferrocarril, que s'ha instal·lat a l'antic edifici de l'enclavament.

Es tracta de la primera fase d'un projecte que comportarà la museïtzació completa de l'estació de tren moranovenca, i que recuperarà i recordarà la importància que va tenir aquesta activitat en la història del municipi. A més, com va explicar l'alcalde, Joan Sabanza, «aquesta nova infraestructura no només té un objectiu sentimental, sinó que també té un significat econòmic, ja que es convertirà en un atractiu per al turisme cultural». El batlle va explicar que als antics terrenys dels dipòsits de màquines es tirarà endavant un pla parcial d'un polígon industrial i que, amb les cessions que s'obtinguin d'aquest espai, es podrà ampliar la museïtzació d'aquesta activitat. «La recuperació històrica que hem posat en marxa tindrà bons equipaments i serveis», va assegurar Sabanza.

La rehabilitació de l'antiga estació ferroviària, que té més de cent anys, ha estat possible, en part, gràcies a la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial. El seu president, Jordi Sasplugas, es va mostrar molt satisfet ahir per la posada en marxa de la primera fase d'aquest projecte, que té un pressupost total de 3,7 milions d'euros i que permetrà que es rehabilitin més edificis de l'estació.

El projecte també compta amb un tren turístic, que recorrerà la Ribera i part de les altres comarques de l'Ebre. «Serà una activitat que podria dinamitzar les comarques interiors, com ara la Ribera d'Ebre, i esperem que tingui èxit», va assegurar el president de la fundació. Durant l'acte també es va inaugurar el pont giratori, un element restaurat pels alumnes del taller d'ocupació d'elements ferroviaris de la Diputació de Tarragona, que ha aportat més de 220.000 euros a aquestes obres.

Eduardo Gallego insisteix que el magatzem és 'completament segur' i demana que es deixi de 'jugar amb la por de la gent'

El coordinador del comitè assessor tècnic de la comissió interministerial que ha de decidir el millor lloc on instal·lar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, Eduardo Gallego, al laboratori que dirigeix a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, a Madrid.

Ascó, un bon candidat, però no l'únic

Gallego explica que un dels punts a favor de la candidatura d'Ascó és la proximitat amb les tres centrals nuclears que hi ha a Catalunya i el fet que els municipis com Ascó, on ja hi ha hagut instal·lacions nuclears, han conegut l'energia nuclear més de prop i en general 'tenen una acceptació molt major a noves instal·lacions'. Es tracta, afirma, d'un bon candidat, però a hores d'ara no es pot excloure cap dels municipis que han demanat rebre el cementiri nuclear. 'Ascó no és l'únic' que presenta un bon projecte, afirma, perquè hi ha altres candidats que també presenten avantatges.

'Falta un debat seriós i sense deformacions'

L'oposició de sectors socials i polítics al cementiri nuclear, segons Gallego, és fruit de la manca d'un debat seriós sobre l'energia nuclear a l'Estat, un fet que 'condiciona les postures que adopten des de l'àmbit públic'. El fet que molts dels governs dels territoris que el poden rebre s'hi oposin, apunta, és conseqüència d'aquesta manca d'un debat basat en 'informació abundant, i no en les 'deformacions, que és el que moltes vegades rep la població'.

La declaració de l'Ebre com a reserva de la biosfera és compatible amb l'MTC

Lluís Salvadó veu compatible la declaració de les Terres de l'Ebre com a reserva de la biosfera amb el cementiri nuclear

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre considera que la candidatura perquè les Terres de l'Ebre siguin declarades reserva de la biosfera per part de la Unesco 'no és incompatible' amb la possible instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Ascó

La candidatura de les Terres de l'Ebre com a reserva de la biosfera és compatible amb la instal·lació a Ascó d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. El delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, va explicar ahir que s'ha consultat als responsables del programa MaB de la Unesco la compatibilitat d'aquest reconeixement internacional amb les dues nuclears que ja hi ha a l'Ebre i la resposta ha estat que no és incompatible, per la qual cosa el govern sosté que tampoc ho és el cementiri nuclear. Una trentena d'entitats van constituir el consell promotor de la candidatura ebrenca, que es presentarà el setembre del 2011.

L'alcalde d'Ascó torna a acusar els líders polítics catalans d'incoherents i d'haver-se «espantat».

RAFEL VIDAL

ALCALDE D'ASCÓ

«Catalunya segueix produint residus des de les seves centrals i els principals partits són partidaris d'aquesta energia, però els seus líders s'oposen a l'MTC. És rocambolesc»

L'alcalde d'Ascó, el convergent Rafel Vidal, va abonar ahir la seva tesi que els principals líders de la classe política catalana, amb referència explícita no només al president Montilla sinó també al seu cap de files, Artur Mas, s'han «espantat» davant del possible efecte electoral d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears per a Ascó, que manté ben viva la seva candidatura en la recta final del procés de selecció de l'Estat. Vidal, en una conferència organitzada pel Fòrum Nova Economia, va acusar els partits, i més directament José Montilla, d'incoherents, ja que d'una banda són partidaris de l'energia nuclear, que a Catalunya continua produint residus a través de les seves tres centrals (Ascó I i II i Vandellòs II), i de l'altra, «els seus líders s'oposen a l'MTC, entre ells el president de la Generalitat, impulsor del magatzem quan ocupava el Ministeri d'Indústria». Vidal creu que tant Montilla com Mas estan fent declaracions i accions públiques contràries al que pensen: «La diferència entre un suport d'esperit i un altre de lletra», va concloure, i va qualificar la situació de «rocambolesca».

D'altra banda, el batlle va mirar de legitimar la candidatura riberenca amb els motius que ja ha esgrimit habitualment i, també, amb els resultats de l'enquesta del gabinet Ceres que fa dues setmanes va publicar El Punt, a partir de la qual Vidal se sent reforçat pel suport de «set de cada deu habitants d'Ascó»: «Si no haguéssim presentat la candidatura els veïns ens haurien demanat explicacions», va dir. Va ignorar, en canvi, que en l'àmbit comarcal, segons la mateixa enquesta, la posició contrària és majoritària. En aquest mateix àmbit, però, va tornar a adreçar a tots els municipis, no només als que integren l'àrea nuclear, l'oferta de participar en un consorci que gestioni els beneficis del projecte, sobretot quant al parc tecnològic i la promoció de nova activitat industrial.

Això sí, va haver de contraposar aquestes perspectives amb el reconeixement, amb un punt d'autocrítica, que a partir de la implantació nuclear dels anys vuitanta no es va saber diversificar l'activitat. «Un error que no es pot repetir amb l'MTC», va matisar. De tota manera, va intentar combatre amb xifres els arguments que enfoquen la pèrdua de població d'Ascó i el baix grau de riquesa de la comarca com a efectes negatius de la realitat nuclear: «El nivell de renda a Ascó és similar al del conjunt de Catalunya i està molt per sobre del de comarques com el Montsià o el Baix Ebre.»

A MÓRA LA NOVA, DECIDIM DECIDIR |¡*¡|

Xerrada sobre l'MTC a Móra d'Ebre

El proper dimecres 14 d'abril a les 20:00h al Teatre La Llanterna

Organitza "Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre"

Els ponents seràn

- Sr. Kris van Dijck, alcalde del municipi de Dessel, Bèlgica i diputat al Parlament Flamenc

- Sr. Jaume Cedo Rigalt, metge de medicina nuclear de Barcelona.

- Sr. Isaac Sanromà, President de la Cambra de Comerç de Reus

Xerrada sobre l'MTC a Móra la Nova.

Avui divendres 9 d'abril a les 20:00h al Casal Municipal de Móra la Nova.

Organitza "Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre" i col.labora "Volem viure a Móra la Nova".

Els ponents seràn: - Silvia Rueda (ENRESA)

Ascó és un dels candidats a l'MTC amb menys zona del terme municipal exclosa

La comissió interministerial per a la selecció de l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d'alta radioactivitat ha determinat ja l'àrea dels termes municipals de les nou candidatures presentades, inclosa la d'Ascó, que queden excloses per situar-hi el cementiri nuclear. L'existència d'espais naturals protegits, zones de protecció per a les aus, vies pecuàries o llocs d'importància comunitària són incompatibles amb el cementiri de residus nuclears. Ascó, juntament amb Albalá (Extremadura), Villar de Cañas (Castella-la Manxa) i Yebra (Castella-la Manxa) tenen només una part del municipi afectada per aquestes figures de protecció, mentre que la resta de candidats ho tenen més complicat amb múltiples casos d'espais protegits.

"Estratos: un número especial para informar sobre el ATC"

L'últim número de la revista Estratos és un monogràfic informatiu sobre el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC).

Al llarg de les seves pàgines el lector pot aprofundir en qüestions d'interès com els detalls tècnics del projecte o els seus referents internacionals, entre altres aspectes. Una entrevista amb el director general de Covre, l'agència de gestió de residus holandesa, i diferents cròniques de periodistes i polítics que ja han visitat un magatzem d'aquest tipus completen la informació sobre aquesta instal lació que es projecta a Espanya.

Enllaç:http://www.enresa.es/actualidad/weblog/post/numero_especial_atc

El consell comarcal de la Ribera d'Ebre no podrà impugnar la decisió d'Ascó d'acollir el cementiri nuclear

El consell comarcal de la Ribera d'Ebre no podrà impugnar el Ple extraordinari celebrat per l'Ajuntament d'Ascó el 28 de gener en què es va votar a favor de la candidatura del municipi per acollir el Magatzem Centralitzat Temporal (MCT) de residus nuclears. Malgrat la intenció del consell, aquest ha rebut el resultat de l'informe encarregat per avaluar aquesta possibilitat on es conclou que les úniques administracions que tenen la competència per impugnar la decisió del ple asconenc són el govern espanyol i la Generalitat o algun regidor del govern municipal d'Ascó.

El president del consell comarcal, Bernat Pellisa, va presentar el resultat de l'informe elaborat pels serveis jurídics del Departament de Governació en el ple del consell celebrat aquest dimecres. Un ple en que Pellisa va assenyalar però, que malgrat no poder impugnar la decisió d'Ascó, el consell comarcal sí que presentarà al·legacions a la candidatura d'aquest municipi de la Ribera de l'Ebre a albergar el cementiri nuclear.
En el decurs del ple del consell, es va aprovar també per unanimitat la constitució del Consorci per la Gestió Integral de l'Aigua de les Terres de l'Ebre (GIATE), que integraran els quatre consells comarcals i el del Priorat per millorar la gestió d'aquest recurs en les cinc comarques.