Els municipis productors d'energia negocien tarifes especials

La producció energètica de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp ha de ser un tret diferencial d'aquesta zona per poder atraure inversions industrials. I per això es necessari una rebaixa de les elèctriques amb el preu que marquen a les empreses ubicades en aquesta zona. Obtindre aquest millor preu és un dels principals objectius que s'ha marcat la MADE Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya. Aquesta discriminació positiva ja s'aplica en d'altres territoris o polígons de l'estat espanyol.

Si no podeu veure el vídeo clicar aquí

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya, que representa els municipis que produeixen el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya, ha començat els contactes amb les empreses elèctriques per tal d’aconseguir una tarifa rebaixada per aquelles empreses que vulguen ubicar-se a la seua àrea d’influència. Així, el dimarts 29 de novembre, hi ha prevista una reunió a porta tancada amb empreses productores i un dels temes que hi ha a l’agenda és aquest. És un dels primers passos per aconseguir una discriminació positiva vers el territori que representa la Mesa. Aquesta és una de les actuacions que la Mesa està duent a terme per positivitzar la producció energètica. I ara, el dimecres 30 de novembre, han organitzat una jornada de debat.

Per parlar de la formació, s’hi ha convidat al rector de la URV, Francesc Xavier Grau, que impartirà la ponència I+D de l’energia. Possibilitats d’especialització i ocupació. La segona ponència es titularà La gestió de l’energia, una oportunitat de futur, i anirà a càrrec de Mariano Marzo, catedràtic de Recursos Energètics. Finalment, el directiu de Gas Natural Joan Pueras analitzarà el futur de l’energia des d’una visió empresarial. programa pdf

Els responsables de la Mesa, que han presentat la jornada aquest dimarts al matí, també s’han pronunciat sobre el magatzem de residus nuclears. “MADE és una entitat positivista i amb el tema del cementeri nuclear hi ha divergència d’opinions en el si de la Mesa. És per això que és un tema que hem aparcat, no és un projecte prioritari per a nosaltres ni té res a veure amb els nostres objectius”, defensa Jordi Jardí, president de la Mesa.

Riba-roja d’Ebre, Ascó, Móra la Nova, Tivissa, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Vandellòs-l'Hospitalet de l’Infant són els set municipis que actualment formen part de la Mesa. Ara s’hi han convidat quatre municipis més: Móra d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, Garcia i Flix.

Llegir més

ANAV reforçarà la inversió en seguretat per 'l'efecte Fukushima'

L'accident de la central nuclear de Fukushima, al Japó, ha desencadenat la revisió dels sistemes de seguretat i la solidesa de les centrals nuclears europees.

150 Milions d'€ el 2012, la majoria destinats a millorar la solidesa i resistència de les plantes

Les plantes d'Ascó i Vandellòs II han dut a terme les proves de resistència, stress test, que ha demanat l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica i ha iniciat la redacció d'un projecte de Reforç de la Seguretat per a les plantes atòmiques catalanes. Per tot, l'ANAV ha previst un increment de la inversió per al 2012, que assolirà els 150 milions d'euros. Aquesta inversió també repercuteix en els empleats de les centrals. L'ANAV ha posat en funcionament un nou simulador de Factors Humans on es vol millorar la formació dels treballadors. Després de l'accident de la central nuclear de Fukushima, al Japó, la Comissió Europea ha demanat a les centrals europees noves proves de resistència, anomenades stress test, amb les que es revisarà la solidesa de les plantes davant successos com el que va patir la nuclear nipona. Els primers informes es van entregar al Consell de Seguretat Nuclear el passat 31 d'octubre i s'està enllestint un segon informe sobre les mesures addicionals que caldria prendre davant de successos que sobrepassessin les previsions amb què han estat dissenyades les plantes. Aquests informes seran revisats pel CSN i l'OIEA, l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica, amb seu a Viena.

En el cas de la planta de Vandellòs II que és la única que està a tocar del mar i que podria ser susceptible de patir un tsunami, el seu director Manel Campoy ha explicat que la central està dissenyada amb un marge de seguretat de 25 metres respecte al nivell del mar. Pel que fa als grups I i II d'Ascó, els anàlisi de resistència s'han fet davant de successos relacionats amb el riu Ebre, com el trencament de preses, fins i tot en cadena, i un inesperat creixement del cabal de riu. El director d'Ascó, Cèsar Candàs, ha apuntat que la principal mesura de seguretat es centra en la piscina de salvaguardes que està situada a 100 metres respecte el nivell del riu.

A tot, l'ANAV ha iniciat un projecte de Reforç de la Seguretat per a l'execució del qual s'ha creat un equip multidisciplinari format per 8 persones amb dedicació exclusiva i de 12 persones amb dedicació parcial preferent. També per 'l'efecte Fukushima', la millora de la seguretat ha fet créixer la inversió prevista per a l'any vinent fins a, aproximadament, 150 milions d'euros, bona part destinada a aquest fi. Entre els objectius marcats hi ha la revisió de procediments i noves proves als equips. Alguns exemples són els assajos del funcionament de les bombes d'evacuació sense energia i les proves que permetin allargar les vides de les bateries d'aquestes bombes fins a 24 hores, -la durada actual és d'entre 6 i 8 hores-.

Com ha apuntat el director general d'ANAV, José Maria Grávalos, els estudis que es faran a partir d'ara a les centrals nuclears seran molt minuciosos i és que segons ha afirmat "l'efecte Fukushima només acaba de començar". Grávalos ha reconegut que l'accident de la central nipona ha fet "replantejar i repensar moltes coses" al sector nuclear espanyol".

Més formació en seguretat

L'ANAV acaba de posar en marxa des de fa sis mesos un nou simulador de Factors Humans que l'empresa Tecnatom té a la seva nau del polígon industrial 'Les Tàpies' de l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Es tracta d'unes instal·lacions de més de 1.000 metres quadrats, amb una inversió d'1 milió d'euros, on es recreen diferents sectors de treball d'una central nuclear. El simulador consta d'onze estacions d'entrenament, un enllaç hidràulic, dos aules taller i dos zones de maquetes. Els treballadors, tant de l'ANAV, de les empreses col·laboradores, com els que s'incorporen en els períodes de recàrrega, practiquen les maniobres més usuals que es fan a les centrals amb l'objectiu de prevenir errors humans i millorar la seva pròpia seguretat laboral.

Aquesta és al primer simulador d'aquestes característiques a Espanya i un de les més complets d'Europa. S'ha dissenyat prenent com a referent l'Institute of Nuclear Power Operations (INPO) d'Atlanta, als Estats Units, i les centrals nord-americanes on aquests simuladors són molt habituals.

Més treballadors i menys accidents laborals

A les centrals d'Ascó i Vandellòs II hi treballen, fins a la data, més de 1.000 treballadors contractats directament per l'ANAV i més de 1.300 d'empreses col·laboradores als que cal sumar un miler més d'empleats que s'incorporen en els períodes de recàrrega, com el del grup Ascó II que comença aquest divendres, 12 de novembre, i que està previst que finalitzi el 22 de desembre. Un 95% d'aquests treballadors resideixen a la demarcació de Tarragona. El director general d'ANAV ha destacat que en els últims tres anys la creació d'ocupació ha estat constant. En total, s'han incorporat 241 empleats nous.

Per altra banda, el nombre d'accidents laborals va a la baixa des de 2007. La xifra aquest 2011 ha estat de 44 accidents respecte els 134 de fa quatre anys.

Ascó construeix el seu propi magatzem de residus nuclears

L'emplaçament de l'espai centralitzat per a tot l'Estat és encara una incògnita

En vista que la decisió per situar el futur magatzem temporal centralitzat de residus (MTC) no té data clara i l'assumpte no sembla que figuri en l'agenda de cap dels grans partits espanyols, l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) ha posat fil a l'agulla per mirar de resoldre el problema, almenys de manera provisional. Fa pocs dies van començar, a Ascó, les obres de construcció del magatzem temporal individualitzat (MTI).

D'aquesta manera, la central d'Ascó ampliarà la seva capacitat d'emmagatzematge ja que les piscines on s'acumulen els residus –comencen a estar saturades– només podrien acaparar les restes de combustible dels propers dos o tres exercicis. Amb el nou espai, que és previst que estigui operatiu durant el segon semestre de l'any que ve, cadascun dels grups –Ascó I i Ascó II– disposaria de lloc suficient per dipositar les deixalles nuclears almenys durant els pròxims quinze anys.

La informació va transcendir en el decurs de la trobada anual de la màxima autoritat de l'ANAV, José Maria Grávalos, amb els mitjans d'informació, en què va assenyalar que el cost del magatzem individual –no va ser facilitat– ja estava previst per l'associació nuclear.

Els treballs de construcció han rebut els permisos per dur-se a terme del Consell de Seguretat Nuclear, el Ministeri d'Indústria i Comerç, el Ministeri de Medi Ambient i l'Ajuntament d'Ascó. Segons el director general de l'ANAV, “aquestes són unes obres relativament senzilles”. “És més complicat el tràmit administratiu que l'obra en si”, va assegurar.

Operació complexa

Tot i això es tracta d'uns treballs “delicats” ja que l'MTI està format per dues plataformes antisísmiques, de 270 metres cúbics, amb capacitat cada una per a 16 contenidors, un total de 32, on s'emmagatzemen els residus en sec i es refrigera el material amb gas heli. A cada contenidor es poden acumular 32 elements combustibles. L'MTI ocuparà una superfície de dues hectàrees i s'està construint a la zona nord del complex nuclear, molt a prop de la piscina de salvaguarda.

El centralitzat, al calaix

Mentrestant, l'emplaçament del magatzem definitiu (MTC) continua sent una incògnita. Deixant entreveure que la cosa encara va per llarg, Grávalos va assegurar: “L'MTI ens dóna molt temps de marge perquè serà una cosa molt ben feta.” Ara fa un mes, els municipis que formen l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) es van reunir, sense èxit, amb el secretari d'Estat d'Energia. La conclusió que en van extreure és que el destí del cementiri nuclear –junt amb Ascó també hi aspira Yebra, a Castella-la Manxa– és a mans del Consell del Ministres. L'inici de la campanya per a les generals fa que la notícia s'hagi aparcat.

15 anys és el marge de temps, aproximat, que guanyarà Ascó, fins que no es faci el centralitzat estatal.

Seguretat, transparència i ara atractiu turístic

L'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) va presentat ahir el simulador de factors humans, situat al polígon Els Tàpies de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, amb què es pretén formar els treballadors davant situacions de risc. L'empresa Tecnatom és l'encarregada d'aquest equipament, que ocupa més de 1.100 metres quadrats i que està compost d'onze estacions d'entrenament, dues aules taller i dues zones de maquetes, que recreen les principals instal·lacions d'una central nuclear per a la pràctica de les maniobres més usuals a les plantes, les tècniques de prevenció de l'error humà i el reforç de comportaments propis de la cultura de seguretat. Inspirat en les centrals nord-americanes, pretén reforçar coneixements i comportaments en planta i donar formació al nou personal. La seva construcció és conseqüència d'episodis com la recent fuita de partícules radioactives a Ascó. Per tal de tornar a transmetre una imatge de transparència, la central d'Ascó inaugurarà, el pròxim dia 28, el centre d'informació. Grávalos confia que el nou equipament, modern i avantguardista, esdevingui un nou atractiu turístic per a la Ribera d'Ebre: “Serà com una mena de museu tecnològic.” L'ANAV ha tingut el suport del Museu de les Ciències i de les Arts de València i del Cosmocaixa.

D'altra banda, l'associació nuclear va explicar que, un cop acabi l'any, haurà invertit prop de 180 milions d'euros en les tres centrals de la demarcació i que ha gastat 400 milions en operacions i manteniment. També es va enorgullir de contribuir a la creació de llocs de treball, ja que enguany han augmentat la plantilla en prop de seixanta persones.

Jornada de Promoció dels productes agroalimentaris de la Ribera d’Ebre

El Teatre Municipal La Llanterna de Móra d’Ebre acollirà una jornada de promoció dels productes riberencs organitzada pel Consell Comarcal i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya dins "Treball a les 7 comarques: Ribera d’Ebre viva" del Servei d’Ocupació de Catalunya.

L’objectiu de la jornada, a més de la promoció dels productes agroalimentaris de la comarca, és analitzar com afecta la configuració geogràfica al desenvolupament d’una zona i presentar experiències concretes sobre com les marques de productes agroalimentaris són una eina dinamitzadora del territori.

El programa de la jornada, que serà inaugurada pel president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, inclou la participació d’experts a la sessió matinal.

I a la tarda, després d’un dinar elaborat amb productes de la comarca, tindrà lloc la presentació dels estudis realitzats per dinamitzar econòmicament la Ribera d’Ebre en el marc del projecte “Treball a les 7 comarques: Ribera d’Ebre viva”.

La inscripció a la jornada del proper 10 de novembre, que és gratuïta, es pot formalitzar a desenvolupament@riberaebre.org o bé trucant al 977 401 851.

La Ribera vol que la línia de Saragossa a Móra i Tarragona sigui un ramal del corredor

El ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha aprovat per unanimitat una moció que insta el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Ministeri de Foment a efectuar les "gestions necessàries per tal d'incloure la línia ferroviària de Saragossa-Casp-Móra la Nova-Tarragona com a ramal, dins del projecte del corredor ferroviari del Mediterrani". La moció també demana a les administracions que adaptin aquest recorregut "a l'ample de via internacional", amb "la instal·lació d'un tercer rail al llarg de tot el recorregut". Segons destaquen, el projecte tindria un "impacte positiu" per als polígons de Móra la Nova, Flix i per al conjunt de la comarca.

"Les oportunitats són històriques i no s'han de deixar passar", ha declarat el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el convergent Jordi Jardí, tot recordant la unitat de la societat civil i l'àmbit polític de les terres de Lleida a l'hora de reivindicar que el ramal del corredor del Mediterrani interior passi per les comarques lleidatanes per reclamar la mateixa sensibilitat des del sud de les Terres de l'Ebre.

"Trobo a faltar la mateixa reacció de la societat civil de les nostres Terres de l'Ebre. Sempre he reclamat que si volem pertànyer a les Terres de l'Ebre ens han de convèncer de què hi hem de pertànyer. M'hi sento molt a gust però trobo a faltar que la gent de les comarques del Montsià i del Baix Ebre s'alineïn en aquest cas amb la Ribera d'Ebre per reclamar aquesta infraestructura que és del tot necessària", ha afegit.

Segons Jardí, aquest ramal del corredor del Mediterrani passant per la comarca de la Ribera d'Ebre "també ajudaria a reequilibrar territorialment el nostre país". "Nosaltres també tenim dret i la voluntat de créixer i de progressar i reclamem dels responsables polítics, de manera transversal, a les Terres de l'Ebre que s'alineïn al costat del govern i de l'oposició del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre reivindicant aquest infraestructura necessària", ha reclamat.

D'altra banda, el ple va tombar amb els vots de l'equip de govern de CiU, una moció presentada també pel grup comarcal d'ERC-AM en defensa del sistema sanitari públic a la comarca.

‘La Bonita’ torna a la Ribera

Després de 10 anys de demandes, la mítica màquina a vapor tornarà en breu a Móra la Nova per convertir-se en la peça emblemàtica del futur museu

L’empresa metal·lúrgica barcelonina, la Maquinista Terrestre i Marítima (MTM), va construir entre els anys 1944 i 1953 un total de 57 locomotores de vapor de grans dimensions de la sèrie Montaña 241F. 26 metres de llargada, 225 tones de pes, 2.700 cavalls de potència i una velocitat màxima de 115 quilòmetres per hora eren les seves principals característiques.

Per la sensació de potència i majestuositat unida al seu estilitzat disseny foren batejades amb el sobrenom de ‘bonitas’, encara que també van ser conegudes amb l’epítet ‘atómicas’, donat que les primeres unitats es van construir entre 1944 i 1945, coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial i el llançament de les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.

El gran dipòsit de locomotores de Móra la Nova, que donava servei a diverses regions espanyoles, va rebre un total de 17 locomotores d’aquesta sèrie. Les ‘bonitas’ van operar en combois de viatgers entre Móra la Nova a Saragossa i entre la capital aragonesa i Miranda de Ebro, Manresa o el País Basc, en trams ferroviaris que encara no s’havien electrificat.
L’any 1974, Renfe decidí retirar aquesta sèrie de locomotores. Totes serien desballestades a excepció d’una, ‘indultada’ per Renfe, amb l’objectiu de preservar una unitat de cada model. Era la unitat 241F-2238 construïda l’any 1951 per MTM a Barcelona, assignada en un inici al dipòsit de locomotores de Poble Nou (Barcelona) i, a partir de 1956, a Móra la Nova.

El seu maquinista, el moranovenc Domingo Monclús Ramoneda, va rebre l’any 1965 per part de Renfe un premi «al celo demostrado en la limpieza y conservación de su máquina 241F-2238». Revisada per última vegada a Móra la Nova, viatjà a Vilanova i la Geltrú perquè s’integrés en un futur museu del ferrocar-ril i anys més tard tornà als tallers de MTM a Barcelona per sotmetre’s a una reparació, que fou desestimada.
Abandonada a Delicias

El seu destí definitiu fou el Museu del Ferrocarril de Madrid, ubicat a la cèntrica estació de Delicias, on des de l’any 1995 es conserva en una via morta i en un estat de conservació lamentable. Des de l’any 2001, l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova amb la col·laboració del consistori reclamen el seu retorn a casa perquè es converteixi en la peça central i emblemàtica del futur museu del ferrocarril i del tren turístic entre Reus i Casp que s’impulsa des del municipi.

Fins l’any passat totes les negociacions van ser infructuoses. Al mes de juliol, però, el director del Museu del Ferrocarril de Madrid va visitar Móra la Nova i, després d’observar la magnífica museïtzació de la torre de l’enclavament i la tasca voluntària de l’associació, va admetre que «si Delicias no és capaç de rehabilitar la unitat, no puc impedir que se l’emportin».
Conscients de la bona predisposició, l’associació moranovenca, encapçalada per Jordi Sasplugas, ha insistit de nou aquest estiu i gràcies a la col·laboració del grup al Congrés de CiU, han aconseguit el vistiplau del director-gerent de la Fundación de Ferrocarriles Españoles (FFE) per pactar la cessió de La Bonita, un acord verbal que en breu serà concretat en un conveni.

‘Mikado’ de 170 tones

La Bonita, però, no tornarà sola a Móra la Nova. Ho farà acompanyada d’una segona locomotora a vapor, la cessió de la qual ja està signada per la FFE. Es tracta d’una unitat Mikado, de 23 metres de llargada i 170 tones de pes, construïda l’any 1957 per l’empresa Macosa i que va operar a la regió valenciana. Sasplugas explicà ahir al Diari que l’acord de cessió tindrà una vigència de 20 anys, durant els quals si l’associació del ferrocarril de Móra la Nova repara la locomotora aquesta podrà ser utilitzada per la FFE en un tren turístic existent entre Madrid i Aranjuez.Ara, l’associació moranovenca treballa intensament en el trasllat de les dues locomotores, una cita històrica per a la Ribera d’Ebre que podria arribar abans d’acabar l’any. Un cop a Móra la Nova, la voluntat dels promotors és reparar les dues màquines per tal que puguin ser utilitzades en el tren turístic a vapor que ha d’unir les poblacions de Reus i Casp.

180 Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova

Números rodons per a la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, que aquest any arriba a la 180a edició convertida en tot un referent a les comarques meridionals.

Obre les portes la 180 edició de la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova i que romandrà oberta fins al diumenge 23 d’octubre. En aquesta ocasió serà el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, l’encarregat de realitzar el pregó inaugural, i posteriorment es procedirà al lliurament dels premis dels concursos literaris i de vins, així com a la presentació oficial de la imatge de la propera Fira de l’Oli 2012 del municipi.

Entre els actes més importants, i com ve sent tradicional s’hi troba la Fira del Vi, on aquest any hi participen 28 expositors procedents de les DO Terra Alta, DO Montsant, DO Priorat i DO Tarragona. En aquest sentit, el divendres es presentaran els vins novells de la collita 2011.

Durant els quatre dies de Fira, que comptarà amb la participació de 300 expositors i firaires, s’han programat diverses jornades per tractar i avaluar la situació de cadascun dels sectors representats en aquest esdeveniment anual. Així doncs, demà tindrà lloc una jornada agrícola per parlar sobre la situació del conreu ametller en regadiu, que també servirà per donar a conèixer les tipologies de reg i fertirrigació en diferents conreus. El mateix dia també se celebrarà una jornada ramadera , per explicar la situació dels animals de les explotacions porcines, a més dels criteris tècnics per adaptar-se a la normativa.

El dissabte, tindrà lloc una jornada tècnica sobre la seguretat social agrària per avaluar el present i el futur de la protecció social agrària. També està prevista una jornada tècnica sobre la situació de les empreses locals davant la crisis econòmica.

El calendari d’activitats s’allargarà fins als dimecres 26 i el dijous 27 d’octubre quan se celebraran unes jornades agrícoles, per tractar la situació del préssec i la nectarina, i unes jornades ramaderes. Cadascuna de les activitats restarà a càrrec de tècnics especialistes en cadascun dels sectors.

D’altra banda, hi ha previst, el dissabte, un espectacle amb cavalls al costat del Pavelló Ramader; i el diumenge una demostració de ferrar cavalls i de l’antic ofici de carreter al mateix lloc.

Del 20 al 23 d'octubre. Al recinte firal de Móra la Nova.

www.fira-moralanova.com

Les raons econòmiques d'una Catalunya Estat

Demà a les 7 de la tarda, al Casal municipal de Móra la Nova, presentació de la Fundació Catalunya Estat.

Els assistents podran gaudir d'una copa de cava al finalitzar l’acte.

S'aprova una moció en contra del tancament d’urgències al CAP

L’Ajuntament de Móra la Nova ha aprovat una moció presentada pel grup municipal d’ERC en contra del tancament del servei d’urgències de cap de setmana al Centre d’Atenció Primària de la població.

Des de l’Ajuntament s’assenyala que tot i que no té competència respecte el sistema sanitari d’atenció primària del CAP de Móra la Nova i que són molt conscients de la necessitat de reduir serveis donada la situació econòmica del país, volen mostrar la seva preocupació per la reducció substancial dels serveis que fins ara prestava el CAP, així com demanar que es replantegi el tancament nocturn d’aquest centre. La moció va ser presentada pel grup municipal d’ERC, i el grup municipal de CiU hi va presentar unes esmenes per tal d’intentar reflectir quina és la situació que els ha portat a perdre aquests serveis. Aquesta moció es farà arribar al departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Indústria prorrogarà el permís d’explotació de la central d’Ascó

La renovació de la llicència d’explotació durant deu anys més del complex nuclear d’Ascó és una realitat, després que en la darrera sessió de control del Senat el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, anunciés que «el Govern prorrogarà el permís d’explotació de la central»

La renovació de la llicència fins l’any 2021, que va ser sol·licitada per l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) i que compta amb un informe favorable emès pel Consell de Seguretat Nuclear el passat juliol, s’ha de fer efectiva abans de 2 d’octubre, data en la que caduca el permís actual. De fet, el mateix ministre d’Indústria va destacar «ni España ni Catalunya ni ningú es pot permetre el tancament el tancament d’Ascó».
Per la seva banda, i davant l’anunci de l’ampliació d’operativitat del complex nuclear, el senador d’ICV, Joan Saura, va demanar al ministre que «no renovés la llicència». La petició va ser realitzada tenint en compte que encara no es coneixeran els resultats dels test d’estrès exigits per la Unió Europea després de l’accident de Fukushima, i que es coneixeran a finals d’aquest any. A més, Saura va responsabilitzar al Govern de Zapatero de «no haver complert els compromisos en matèria nuclear», recordant que el programa electoral del PSOE de 2004 contemplava la substitució gradual de l’energia nuclear per les renovables en un termini de 20 anys.

Satisfacció municipal
L’anunci de la pròrroga ha estat rebuda satisfactòriament per l’Ajuntament d’Ascó. De fet l’alcalde del consistori, Rafel Vidal, afirma que «contínuament hem complert totes les demandes que cada any ens han exigit el CSN i això avala que la central d’Ascó és segura per seguir funcionant en els propers anys».
A més, l’alcalde coincideix amb el ministre d’Indústria en que a hores d’ara no es pot renunciar a l’energia nuclear. Segons Rafel Vidal «a Catalunya l’energia nuclear és molt important i ara per ara les energies renovables no tenen una estabilitat de la generació d’energia».
Pel que fa a la candidatura d’Ascó a albergar el magatzem temporal centralitzat (MTC), l’alcalde defensa que «el municipi ha treballat per presentar el millor projecte i ens agradaria que la decisió ja estigués presa». A més, Rafel Vidal argumenta que «els resultats de les eleccions municipals han contribuït a consolidar la candidatura del municipi».

Les centrals d’Ascó i Vandellòs superen els tests d’estrès preliminars

Les centrals d'Ascó i Vandellòs, juntament amb la resta de plantes nuclears de l'Estat, han superat la fase inicial de les proves d'estrès requerides per la Unió Europea després de la catàstrofe de Fukushima

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va enviar ahir a la Comissió Europea l’informe preliminar amb els resultats inicials de les proves de resistència de les centrals, o tests d’estrès. Segons es va afirmar des de l’organisme, «el plantejament i les mesures proposades pels titulars es consideren adequats».

Aquest informe preliminar analitza la capacitat de resposta de les centrals davant d’inundacions, terratrèmols, accidents severs o pèrdua d’energia elèctrica, i identifica mesures per millorar el seu nivell de resistència.

Tot i que encara falta completar les proves amb els informes finals, ahir el CSN va fer públic l’informe preliminar, que ha conclòs que el valor adoptat per cada central en cas de terratrèmol «segueix sent vàlid». Les centrals estan revisant les anàlisis de marges sísmics, per sobre de la base de disseny dels equips, per assegurar i mantenir la parada de la central.

D’altra banda, totes les centrals han comprovat l’adequació de la base en cas d’inundacions externes. El cas més delicat és el de Vandellòs II, que és l’única central situada a la costa, si bé es troba situada en una cota superior als 20 metres per sobre del nivell del mar. El CSN conclou, però, que els nivells d’inundació adoptats com a base de disseny «segueixen sent vàlids».

També s’estan analitzat els marges de seguretat davant de successos que puguin provocar nivells d’inundació per sobre de les bases de disseny. Els successos més crítics corresponen a un trencament de preses.

Segons es desprèn de l’informe del CSN, en tots els casos els titulars indiquen que han comprovat que les preses resisteixen terratrèmols superiors als adoptats com a base de disseny sísmic i es conclou que els nivells d’inundació que s’aconseguirien a la central quedarien per sota de la cota d’esplanació en la qual es troba.

Móra la Nova liquida el 2010 amb superàvit

L'Ajuntament de Móra la Nova ha liquidat el pressupost del 2010 amb un superàvit de 764.738 euros, a diferència d'altres municipis riberencs, que arrosseguen deutes de milions d'euros.

Aquesta higiene econòmica servirà per destinar recursos al pressupost del 2011.

L'alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, senyala que la industrialització i l’impuls del polígon del Molló són objectius prioritaris. S'engegarà un programa d’ajuts a la inversió industrial i a la creació de treball, així com un pla de captació d’empreses. Bladé ha explicat que volen atraure indústries respectuoses amb el medi ambient i amb la resta de normatives, deixant de banda qüestions de caràcter polític.

Bladé ha detallat altres projectes que Móra la Nova vol tirar endavant, com ara la construcció del nou institut-escola, un tanatori, nous equipaments per la llar d'infants, la reforma integral de la Part Vella o la darrera fase del poliesportiu amb la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol i el sanejament complert del complex esportiu. Es deixarà una reserva de 150.000 € per a imprevistos.

Ha repassat els projectes per recuperar el patrimoni ferroviari i industrial a Móra la Nova com la posada en funcionament d’un tren turístic entre la Costa Daurada, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, fins a Casp i la promoció del Centre d'interpretació del ferrocarril.

Finalment, l’alcalde moranovenc s’ha manifestat totalment obert a establir noves vies de col·laboració amb la població veïna de Móra d’Ebre.

Les ‘biobales' eliminen el musclo zebrat

La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre comprova l'efectivitat d'aquest mètode dissenyat per Cambridge

La utilització de biobales, unes càpsules microscòpiques que tenen una substància tòxica a l'interior, per combatre el musclo zebrat té una efectivitat del 100% en sistemes d'aigua tancats.

Les probes s'han fet a les instal·lacions de la Comunitat de Regants de Móra la Nova. Tot i que el mètode de les biobales encara està en fase de prova, la CHE el recomana com a alternativa a altres tractaments químics que resulten més costosos i menys efectius. Els exemplars de musclo zebrat confonen les biobales amb aliment i mantenen les valves obertes, mentre que si s'utilitza clor per eliminar la plaga l'efectivitat és menor perquè el detecten i tanquen les valves.

I l'ús del mètode dissenyat per la Universitat de Cambridge no ha estat efectiu només per eliminar el musclo zebrat, sinó que també ha exterminat el 100% de cloïssa asiàtica. Aquesta és la primera vegada que es fan servir les biobales per combatre la cloïssa asiàtica, una altra espècie invasora que també afecta la xarxa de regadiu. Les càpsules microscòpiques, que són com unes pólvores, s'aboquen a les canonades de distribució del regadiu i després es recullen els exemplars morts als filtres del sistema de reg. De tota manera, el mètode no es pot aplicar al riu perquè podria perjudicar espècies protegides.

El CSN avala que Ascó continuï operant 10 anys

L'informe no és vinculant i ara s'espera que el govern espanyol doni el llum verd a la renovació del permís

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va aprovar per unanimitat un informe favorable a la sol·licitud de renovació del permís d'explotació dels dos reactors de la central riberenca fins al 2021. L'informe només és preceptiu, i ara el Ministeri d'Indústria té fins a l'1 d'octubre, data en què s'esgota el permís vigent, per donar llum verd o no a la pròrroga.

De moment, l'aval del CSN veu garantit “el nivell adequat de seguretat” perquè la planta continuï la seva operació. El document es fonamenta en 39 informes tècnics especialitzats i en les 324 inspeccions fetes des del 2001, data de l'última autorització, els requisits de la qual ara el CSN conclou que s'han complert.

Resten pendents, això sí, les proves de resistència derivades de l'accident de Fukushima, i només això ja va generar la reacció adversa del PSC, que va recordar que el 15 d'agost era la data per presentar l'informe provisional de les proves i que no s'entén que el CSN no s'hagi esperat. Els socialistes també consideren que les renovacions dels permisos, després de l'accident del Japó, haurien de ser per només cinc anys.

En tot cas, el vistiplau de l'òrgan de control nuclear inclou un programa d'accions correctives derivades dels successos notificats per la central en el primer semestre del 2011, en què s'han enregistrat fins a tres anomalies o successos de nivell 1 –el més sonat va ser una fuita interna d'aigua radioactiva– que havien posat la central d'Ascó, juntament amb la judicialització de la fuita de partícules del 2007, en el punt de mira dels seus detractors. De fet, Tanquem les Nuclears havia impulsat una campanya a la xarxa per demanar el tancament de la planta, una reclamació que s'entreveu estèril.

Ara bé, per aquella acumulació de successos, el CSN exigeix al gestor de la central, l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que implanti l'anomenat pla de reforç organitzatiu, cultural i tècnic –concebut justament per evitar un nou escàndol com el del 2007– abans del 31 de desembre del 2012, i en general li prescriu una sèrie de condicions, com ara la revisió del procés de documentació de les bases de disseny; la substitució del sistema de procés de la informació de paràmetres de seguretat per un sistema més avançat o la millora dels mitjans disponibles en sala de control per a la gestió de fallades en aturada o d'accidents severs. Entre els requisits també s'inclouen modificacions en el sistema de protecció contra incendis, en el de ventilació dels edificis de combustible i en l'emmagatzematge de residus radioactius sòlids.

Una nova firma instal·larà un taller de trens a Móra la Nova

La iniciativa, fruit de la liberalització que critiquen els sindicats, podria crear uns dos-cents llocs de treball a la comarca

El 2005 Renfe es va dividir en dues empreses: Renfe Operadora, que gestiona el servei, i Adif, que es fa càrrec de la infraestructura. A partir de la nova llei del sector ferroviari, Renfe ja s'apropa, segons els sindicats, al 45% de privatització en l'àmbit de les mercaderies. Segons Pepe Dolç, de la CGT, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han passat dels 803 treballadors que tenia Renfe l'any 1994 als 565 que el 2007 sumaven Renfe Operadora i Adif, que ha anat privatitzant alguns serveis que donava a les estacions. “I continua la davallada, quan, si dividim la càrrega de treball per vuit hores, sortiria que necessitaríem 42 treballadors més”, afegeix.

Alguns sindicats denuncien des de fa temps els perills de la privatització, però tot just això, paradoxalment, és el que sembla que podria reenganxar Móra la Nova al tren, si cristal·litza la iniciativa d'una nova empresa, hereva de Tallers Rocafort, que vol muntar –ja disposa dels terrenys– un taller de vehicles de tren a Móra mateix per oferir els seus serveis a les noves firmes privades que, sobretot en el transport de càrrega, operen ja a tot l'Estat, com per exemple Comsa –Renfe ja té els seus propis tallers–. Jordi Sasplugas, de l'APPFI, confia que aquesta nova activitat pugui generar fins a dos-cents nous llocs de treball a Móra la Nova, que no ensumava una oportunitat així des que el 1981 es va tancar definitivament el dipòsit de locomotores. “Ja hi ha quatre empreses ferroviàries privades que operen amb mercaderies a la línia Reus-Casp”, afirma Sasplugas. Quant al servei de viatgers, també està previst que es liberalitzi a partir de l'any que ve.

Llum verd definitiu al parc eòlic de Barbers

Després de deu anys de tràmits, el govern català ha donat llum verd definitiu al parc eòlic de Barbers, situat entre els termes municipals d'Ascó, Móra d'Ebre i Garcia.

El diari oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat l'aprovació del projecte executiu, la modificació de l'autorització administrativa i la declaració d'utilitat pública. Això significa que l'empresa promotora Tarraco Eòlica Ascó SL pot demanar el permís d'obres per començar a construir el parc.

Aquest parc eòlic disposarà d'una potència de 30 megawatts i tindrà dotze aerogeneradors de 2,5 megawatts cadascun. La inversió prevista és d'uns 33 milions d'euros. Es tracta d'un dels projectes eòlics que més anys ha tardat a tramitar-se. Els tràmits es van iniciar el maig del 2001. En aquell moment es van projectar 24 aerogeneradors d'1,3 megawatts perquè encara no existien els de 2,5. Ahir, fonts de la patronal eòlica Eoliccat van lamentar el retard. Un dels últims entrebancs van ser unes al·legacions dels serveis territorials de Medi Ambient a l'Ebre que assenyalaven que el parc afectava uns camins ramaders.

Mobilització contra la retallada de personal i servei a l’estació de Móra

El sindicat Federal Ferroviari de la Confederació General del Treball (CGT) ha anunciat mobilitzacions per protestar contra els retalls dels serveis públics que actualment presta l’empresa ADIF a l’estació ferroviària de Móra la Nova

La CGT convocarà en els pròxims dies una concentració en aquesta població de la Ribera d’Ebre a la qual convidarà a participar a entitats socials i institucions polítiques locals i comarcals.

A partir del mes de juny (no hi ha encara una data concreta) l’estació de Móra la Nova es quedarà sense personal ferroviari. Aquesta mesura afecta a tres treballadors, un dels quals es destinarà a l’estació de Flix i els altres dos al servei itinerant de circulació d’ADIF. Part de les responsabilitats que tenen assignades aquests treballadors, en concret la venda de bitllets, la informació i l’atenció a l’usuari, les prestarà una empresa externa. Les altres funcions pròpies dels agents de ciruclació es deixaran de prestar. El membre del comitè d’empresa de la CGT, Pepe Dolz, considera que aquesta decisió «és contrària als interessos de totes les persones usuàries perquè deixa un servei tan important com és la venda, informació i atenció a l’usuari en mans de persones que en absolut estan qualificades i preparades per prestar un servei públic de qualitat en condicions».

Amb els canvis que introduirà ADIF a partir de juny, Móra la Nova es quedarà sense treballadors i se sumarà a l’estació d’Ascó, actualment l’única que no té personal a la Ribera d’Ebre. L’estació de Riba-roja d’Ebre continuarà sense personal per les tardes i els caps de setmana i dies festius, i la de Flix, que ara té personal només per les tardes també en tindrà pels matins, però continuarà tancada dissabtes, diumenges i festius.
Segons la CGT, actualment l’estació de tren de Móra la Nova ven 4.000 bitllets mensuals, «una càrrega de treball suficientment important per justificar la continuïtat del personal d’ADIF amb la formació suficient per garantir un servei públic de qualitat».

En la mateixa línia es manifestava l'alcalde en funcions de Móra la Nova, Joan Manuel Sabanza. “És un episodi més de l'escalada de despropòsits a què ens té acostumats el govern central”, etzibava tot assenyalant que de Reus a Casp no hi haurà cap estació amb personal. Per Sabanza es tracta d'una decisió “arbitrària” i que no s'entén perquè l'estació de Móra la Nova té bastant moviment. Hi paren 13 trens de passatgers diaris, s'hi venen uns 4.000 bitllets al mes i hi passen uns 35 trens de mercaderies al dia. “Encara s'entén menys si tenim en compte que estem en una zona nuclear i s'haurien de prioritzar els criteris de seguretat”, afegia Sabanza.

L'Ajuntament de Móra la Nova i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre van aprovar diverses mocions reclamant a Adif que es replantegés la supressió del personal ferroviari a aquesta estació. La CGT no descarta convocar algun tipus de mobilització.

Pel sindicat, tant aquesta reducció com l'abandonament i tancament progressiu de les estacions de la Ribera d'Ebre i el Priorat representa una precarització del servei públic ferroviari i de la seguretat en la circulació. Per la CGT, mesures com aquestes demostren l'aposta d'Adif per les línies d'alta velocitat, ja que potencia un ferrocarril elitista en un clar detriment de la resta del servei.