La Ribera es proclama comarca energètica

Els grups del Consell consensuen una moció per al desenvolupament econòmic de la comarca

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha aprovat una moció per al desenvolupament econòmic de la comarca, un acord que subscriuen tots els grups polítics (ERC, el PSC, CiU i els independents) i que serà el full de ruta que determinarà les actuacions a emprendre els pròxims anys. L'acord proclama la Ribera d'Ebre comarca energètica i vol convertir-la en un pol energètic tant de producció com de recerca i formació. “Tenim dues nuclears, una hidroelèctrica i som una de les zones de desenvolupament prioritari de parcs eòlics, un potencial que s'ha d'explotar”, va manifestar el president del Consell de la Ribera d'Ebre, Bernat Pellisa. En aquest sentit, l'acord proposa que es rebaixe el preu per quilowatt/hora a les empreses que s'instal·len a la comarca, una mesura per atreure indústries al polígon del Molló. “Volem ser un referent en producció d'energia i això no ha de ser cap xacra”, va dir el portaveu de CiU, Jordi Jardí. La planta de residus sòlids urbans i el seu posterior aprofitament energètic és un altre dels projectes que recull el document. Amb tot, l'acord comarcal no fa cap referència al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. “El document recull allò amb què tots els grups coincidim”, va assenyalar Pellisa, que va recordar la seua oposició a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó.

L'economia multiplica per quatre la inversió en nuclears

A Catalunya s'acaben generant quatre euros i quatre llocs de treball per cada euro invertit i cada treballador contractat en l'àmbit directe d'Ascó i Vandellòs

Una investigació de la URV reforça el sector

Per cada euro que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) inverteix o es gasta en les tres centrals nuclears catalanes (Ascó I i II i Vandellòs II) que gestiona, l'economia catalana genera més de quatre euros i la del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, uns 3,3 euros. Aquesta és la conclusió que es desprèn del primer estudi seriós sobre el sector nuclear català, elaborat durant els últims dos anys –i amb dades corresponents al període 2004-2008–, per un equip d'investigadors del centre de recerca en economia industrial i economia pública de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
En aquests cinc anys, l'informe xifra l'impacte global sobre l'economia del país en 3.685 milions d'euros, d'entre els quals només una quarta part (prop de 900 milions) corresponen al que genera la despesa directa en l'activitat de les tres planes. Això serie l'efecte directe, però el document, segons va explicar la doctora Maria Llop, directora de l'estudi, també preveu dos efectes acumulatius més. També hi ha l'efecte indirecte, produït per la necessitat d'augmentar la producció, cosa que fa que s'hagin de demanar inputs a altres sectors (si s'ha de construir un altre edifici a la planta, o un nou vial d'accés); i l'efecte induït, que va més enllà i és el resultat de la generació de més ocupació, més producció en altres sectors i, en última instància, més consum. Aquest és el més important, i està quantificat en més de 2.000 milions d'euros, un 54% de l'impacte total.
Sumats tots tres efectes, hi ha un impacte de l'activitat d'ANAV sobre l'economia catalana que és exactament 4,096 vegades superior a la despesa inicial efectuada. Una despesa que ha anat augmentant en els darrers anys a les centrals d'Ascó i Vandellòs, amb xifres rècords d'inversió en operació el 2009 i el 2010 que expliquen que la doctora Llop mateix vaticinés que, si l'estudi hagués anat més enllà del 2008, l'impacte encara seria major.
En el cas de l'economia territorial, del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, l'impacte global suposa més o menys un 34% del PIB de la demarcació.
“A més de produir la meitat de l'energia que es consumeix a Catalunya, els números confirmen el que teníem clar: generem, riquesa, estabilitat i llocs de treball solvents”, va valorar el director general d'ANAV, José María Grávalos.
Els sectors més beneficiats per l'activitat nuclear, segons l'estudi, són els de serveis a les empreses (22%), sobretot en l'àmbit territorial, i el sector serveis en general (31%). També el comerç (10%).
900.000
milions
d'euros és l'impacte directe de la demanda i la despesa de les tres centrals entre el 2004 i el 2008.

LES CLAUS
Oli en un llum en un moment estratègic

Res no sembla fortuït des de fa tres mesos, quan el sector nuclear va llançar les seves pretensions: explotar les plantes durant 60 anys i no només durant 40. Era un moment estratègic, adobat per les decisions pronuclears d'estats potents, com ni més ni menys que la locomotora alemanya, i les centrals catalanes es vantaven d'haver fet els deures arran de la fuita d'Ascó del 2007 o de l'episodi de corrosió en el sistema de refrigeració de Vandellòs. Hi ha seguit un gest condescendent d'un govern teòricament antinuclear com el de Zapatero, que ha transigit i ha eliminat la seva màxima dels 40 anys de vida útil. Però enmig de tot plegat, tres incidents de nivell 1 –més importants que els que no tenen significació per a la seguretat– a Ascó i Vandellòs, i sobretot el pas endavant de la fiscalia de Tarragona i de la jutgessa de Gandesa per investigar a fons la fuita de partícules d'Ascó, han tornat a situar les plantes catalanes, que tradicionalment ja són les que més successos acumulen, en el punt de mira dels ecologistes. Enmig de tot plegat, es fa públic ara un informe favorable a l'energia nuclear, rigorós i sense precedents, si bé és cert que no té en compte per exemple l'efecte dissuasiu del sector en relació amb altres inversions com les turístiques. L'estudi potser ha conclòs ara. Potser era un roc a la faixa que ANAV tenia guardat. El cert és que, complementat amb l'alt preu d'un hipotètic tancament de les nuclears en temps de crisi, insufla autoestima a un sector sempre qüestionat.

El comerç, on es genera més ocupació indirecta

Cada lloc de treball que genera la indústria nuclear a la Ribera d'Ebre i al Baix Camp també val per quatre en el conjunt de l'economia del país, amb un impacte especialment concentrat en el mercat laboral de la demarcació de Tarragona.
L'estudi fet per la URV, la direcció del qual ja va tutelar fa set anys l'anàlisi d'impacte econòmic del desmantellament de Vandellòs I, indica que per cada lloc de treball creat a conseqüència de la demanda directa d'ANAV, s'ocasionen quatre llocs de treball a Catalunya. També en aquest àmbit de l'ocupació s'estableixen tres efectes: el directe, de què es deriven 10.500 llocs de treball durant cinc anys; l'indirecte (7.922) i l'induït, que arriba als 23.340 treballadors. Un 70% del total de llocs de treball es generen al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i el sector més beneficiat per l'efecte ocupació al marge del nuclear és el comerç (16,6%). També assoleixen molt de pes els serveis a les empreses (14%).
Analitzant exclusivament la plantilla i les empreses col·laboradores estables d'ANAV, propietat de les elèctriques Endesa i Iberdrola, l'empresa tenia contrac-tats al novembre del 2010 un total de 974 treballadors, una xifra que pujava a 2.256 sumant-hi el personal de la resta d'empreses vinculades. A més a més, en períodes de recàrrega –enguany els tres reactors pararan per recarregar el combustible– intervenen entre 800 i 1.000 treballadors addicionals. Segons dades d'ANAV mateix, el 95% de les persones que treballen directament a les tres planes viuen a les comarques del Camp o l'Ebre.

Ascó, "ferma" candidata al magatzem nuclear

Ascó és "una de les més fermes candidates" a tenir el magatzem de residus nuclears. Són paraules del ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, que ahir va tornar a posar a sobre la taula el debat sobre quin municipi ha d'acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC).

"El Govern està buscant el màxim diàleg i consens possible per triar la ubicació d'aquest equipament -va dir el ministre-. Preferim un acord que una imposició". Sebastián va instar la Generalitat a reconsiderar la seva posició contrària a aquest emplaçament, tot i que també va animar les altres comunitats candidates -el País València i Castella i Lleó- a buscar un consens. "En el moment en què una comunitat ens garanteixi que no s'oposa a la instal·lació, l'autoritzem", va sentenciar.

Ascó torna al primer lloc de les candidates després que el setembre del 2010 els tècnics que analitzen els municipis candidats a acollir el magatzem diguessin que havien triat Zarra, al País Valencià. La llavors vicepresidenta, Maria Teresa Fernández de la Vega, ho va desmentir i la decisió final semblava reduïda a aquestes dues localitats: Zarra, d'una banda, amb 600 habitants; i Ascó, de l'altra, amb 1.600 persones i més experiència nuclear.

La decisió segueix en l'aire. Els partidaris del MTC diuen que un cop instal·lat -caldrà una inversió de 700 milions d'euros- suposarà la creació de 300 llocs de treball durant la seva construcció i un centenar més en els 60 anys següents. Els detractors denuncien el perill que suposen els residus i els gasos que desprenen. D'altra banda, el ministre va celebrar que l'energia nuclear figuri en el pacte social i econòmic entre els agents socials perquè permetrà, va dir, "que aquesta energia segueixi present a Espanya d'una manera més consensuada".

Fira intercomarcal de l'oli FIO

La Fira, com a certamen agrícola, ramader i industrial únic d'aquest tipus a les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i el Priorat, en les seues edicions ha iniciat la potenciació de la presència de l'oli, però les dates de celebració de la fira no són les més adients per tastar i comercialitzar olis.

És per aquest motiu que s'ha pres la decisió d'organitzar la FIRA INTERCOMARCAL DE L'OLI, que se celebrarà anualment l'últim cap de setmana del mes de gener, amb la voluntat de difondre i promocionar els diferents olis que es produeixen a les nostres terres.

La excel.lent situació geogràfica i de confluència d'una àmplia zona productora d'olis de gran qualitat. D'una banda, els olis de la prestigiosa DOP Siurana, d'altra els excel.lents olis de la DOP Terra Alta, i entres les dues els olis de la Ribera d'Ebre. Així, és el lloc idoni per fer un aparador de tots els nostres olis i que el consumidor pugui triar aquell que més li agradi.

La fira és farà al llarg d'un dissabte i diumenge i es realitzarà al Pavelló Firal on hi ha representades les cooperatives i almàsseres de les tres comarques participants. Aquestes se situen segons la DOP a que pertanyin. Així, d'aquesta manera es podran apreciar els diferents olis segons el seu origen.

Programa d'Actes FIO 2011

Locomotores antigues i un tren turístic pel centre d'interpretació del ferrocarril de Móra la Nova

S’inaugura la primera fase del Centre d’Interpretació del Ferrocarril, lligada a un projecte més ampli que inclourà un tren turístic que va del Baix Camp a la Franja

Estació de Móra la Nova

Móra la Nova acaba d’estrenar la primera fase del seu Centre d’Interpretació del Ferrocarril, un equipament molt desitjat perquè recull la importància de l’estructura ferroviària en la seva història i desenvolupament —l’any 1958, a l’estació de Móra la Nova hi van arribar a treballar un miler de persones.

L’objectiu és que, un cop finalitzades les vuit fases del projecte —amb un pressupost total de 3,7 milions d’euros—, el Centre d’Interpretació del Ferrocarril es consolidi com un reclam dins el món del tren turístic, que unirà el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya mitjançant el traçat del ferrocarril directe de Madrid a Barcelona, a la popularment coneguda “línia dels directes”.

El Centre d’Interpretació del Ferrocarril s’integrarà a la xarxa de museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Descobrir ara.cat

Vídeo:

TN comarques Tarragona, 21/01/2011

Emissió del "Telenotícies comarques" de la demarcació de Tarragona corresponent al divendres 21 de gener del 2011.

La vida útil de les nostres nuclears podria allargar-se 40 anys

El govern estatal no desmenteix un hipotètic pacte per allargar la durada de les centrals amb els sindicats

El plantejament arriba en plena ofensiva per operar més enllà dels 40 anys

El govern espanyol no va ser capaç ahir de desmentir que hagi pactat amb els sindicats majoritaris la possibilitat d'allargar la vida útil de les centrals nuclears a canvi que les organitzacions sindicals no obstaculitzin l'endarreriment de l'edat de jubilació. Un extrem considerat ahir com a “surrealista” pels ecologistes i publicat dimecres perLa Vanguardia. Ahir, els sindicats UGT i CCOO van negar haver cedit en un dels puntals de la negociació col·lectiva, si bé van acceptar que a l'estira-i-arronsa amb el govern estatal al voltant de les reformes econòmiques i socials s'han afegit elements com la indústria o el mix energètic, “sense entrar en els detalls”. “Si no estàvem disposats a canviar cromos en la negociació de les pensions, molt menys ho estarem ara”, va insistir Fernando Lezcano, portaveu de CCOO, sindicat que a més va apel·lar al seu esperit antinuclear. “No vam fer una vaga general per demanar-li al govern que allargui la vida de les centrals”, va dir el secretari confederal de Medi Ambient, Llorenç Serrano.

Però el cas és que els dos sindicats van admetre que s'estan concentrant “àmbits de negociació que estaven molt dispersos”; i el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va anar més enllà i es va mostrar indirectament disposat a analitzar una pròrroga a la vida útil de les centrals –la llei d'economia sostenible impulsada pel PSOE la manté però en els 40 anys–, ja que va matisar que aquesta possibilitat no afectaria la central de Garoña, el tancament de la qual es preveu per al 2013. I fonts governamentals citades per Europa Press encara van fer més camí i van filtrar que l'executiu estaria disposat a retardar el tancament definitiu de Garoña en favor d'un pacte global sobre les reformes econòmiques.

Tot plegat coincideix amb l'ofensiva del sector nuclear per intentar aconseguir permisos per fer funcionar les centrals fins als 60 anys, amb els arguments de la inversió en seguretat i fiabilitat que va desgranar al desembre l'empresa que gestiona els reactors d'Ascó i Vandellòs. Potser per aquesta música de fons, ahir els col·lectius verds van reaccionar amb fermesa. Ecologistes en Acció o Greenpeace van qualificar d'inadmissible un hipotètic gir pronuclear del govern i van demanar als sindicats que reflexionin sobre els llocs de treball que poden generar les energies renovables. Per la seva banda, IU-ICV va demanar la compareixença de Zapatero al Congrés perquè expliqui una posició “única i definitiva” del seu govern, com també li reclama el PP.

Joan Manel Sabanza, el nom que sona amb més força per presidir el Port de Tarragona

Fa setmanes que s’especula amb qui serà el relleu de Josep Anton Burgasé com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Són molts els noms que han sortit a la palestra, però hi ha un que en els darrers dies ha pres molta força i s’ha destacat per sobre dels demés. Es tracta de l’alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza. Diverses fonts de diferents àmbits han confirmat a Tarragona21.cat que el nom de Sabanza és, a dia d’avui, un dels que té més possibilitats de presidir el Port de Tarragona.

Joan Manel Sabanza

Joan Manel Sabanza és alcalde de Móra la Nova des de fa més de 30 anys, en dos partits diferents, ERC (des del 1979 fins el 1992) i CiU (a partir del 1993). Actualment és president de la Comissió d’Economia de la Diputació de Tarragona i com a tal responsable dels pressupostos de l’ens supracomarcal. Sabanza va passar de ser un outsider del partit, fruit de la seva anterior militància a ERC, a guanyar pes en els darrers anys, fins el punt que va aconseguir desbancar el que semblava ser l’esperança blanca de CDC a la Ribera d’Ebre, Manel Saltó, que va acabar anant a l’Àfrica com a metge voluntari després de perdre el pols per ocupar un escó a la Diputació durant tota la legislatura.

Sabanza també fou escollit diputat per la província de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 dins les llistes d’ERC i a les de 1992 dins els de CiU. Es podria considerar com una persona vinculada a Josep Poblet i ha estat un dels grans defensors de projectes polèmics a les Terres de l’Ebre com la instal·lació d’una tèrmica de cicle combinat o el seu suport al MTC. Prové d’una ciutat de caràcter fluvial, la qual cosa no hauria de ser una paradoxa tenint present que la presidència de l’Autoritat Portuària és un càrrec polític i no pas tècnic.

El de Sabanza, però, no és l’únic nom que ha sonat. Així, hi ha altres que també podrien estar en la cursa per rellevar Burgasé. Un altre dels destacats és Josep Maria Pujals, regidor de l’ajuntament de Vila-seca des de l’any 1995 i germà del que fos conseller de Cultura de Jordi Pujol, Joan Maria Pujals. Josep Maria Pujals és actualment tinent d’alcalde de Governació i Serveis Generals i podria ser l’aposta sorpresa de Josep Poblet per esdevenir president de l’Autoritat Portuària. Està considerat un bon gestor però és una persona que mai ha tingut una activitat política destacada fora del seu municipi, Vila-seca.

Un tercer nom que apareix a les travesses és el del regidor a l’ajuntament de Tarragona, Raül Font. Aquesta tercera via que donaria a Font la presidència de l’Autoritat Portuària, però, és impossible perquè el nomenament és responsabilitat única i exclusivament de Convergència Democràtica de Catalunya.

Finalment, cal destacar que el nom que havia sonat amb més força com a president del Port és el Joan Aregio. Fins i tot s’havia especulat amb que la seva renúncia a ser el proper alcaldable de CiU per Tarragona -lloc que ocuparà Victòria Forns- ho havia fet amb vistes a presidir l’Autoritat Portuària. Finalment, però, sembla que el seu nom va perdent pes fruit de la preponderància que va adquirint Josep Poblet dins el partit.

A. Muñoz-J.Siré

http://www.tarragona21.com

Sebastián contacta amb el Govern per sondejar l’opció d’ubicar l’MTC a Ascó

Sebastián, titular d’Indústria a Madrid, va parlar amb el nou conseller d’Empresa, el català Francesc Xavier Mena, a finals de la passada setmana

El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, anuncià el passat 23 de desembre en roda de premsa posterior al Consell de Ministres que un cop es constituís el nou Govern reprendria el diàleg amb els seus nous responsables per abordar la possibilitat d’ubicar el magatzem de residus nuclears a Ascó. Doncs bé, una setmana després, el dia 30 de desembre, l’endemà del nomenament dels nous consellers, el ministre Sebastián va trucar personalment al titular d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, per a reprendre el diàleg sobre l’MTC.
Així ho va anunciar el mateix Mena en una recent entrevista radiofònica a Catalunya Ràdio, en la qual destacà la seva amistat «personal des de fa molt de temps» amb Sebastián, una relació que espera que «ajudarà en el transcurs de les conserves».
Mena anuncià que en aquest primera trucada es va produir un «intercanvi d’impressions» sobre l’opció d’ubicar l’MTC a Ascó, sense voler desvetllar més detalls al marge d’anunciar que es prendria «la millor decisió». Tampoc es pronuncià clarament en contra o a favor de la instal·lació nuclear, com si que ho havia fet el seu antecessor en el càrrec, Antoni Castells, conseller d’Economia d’un govern contrari a la ubicació del magatzem.
El nou conseller recordà que s’ha unit a l’Executiu com a conseller independent però que es deu a les línia política general del partit i valorà la importància de les actuals fonts d’energia pel país, tot destacant la produïda a les centrals nuclears.
En aquesta configuració energètica, explicà, «el component nuclear està molt assentat i per tant no es pot canviar d’un dia per l’altre».

Els empresaris reclamen a Mas el seu suport a l'MTC

Les patronals envien una carta al president de la Generalitat en què li demanen que defense la candidatura d'Ascó al magatzem nuclear

Mas respon amb un senzill justificant de recepció

Les patronals catalanes insisteixen en els beneficis econòmics que suposaria per a la Ribera d'Ebre i per al conjunt del país la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Ascó. Així, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta), Pimec Tarragona, Foment del Treball, les cambres de comerç de Barcelona i Reus i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, entre altres entitats, han fet arribar una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, en què reclamen el seu suport a la candidatura d'Ascó. Una carta que, a més de Mas, haurien rebut tots els candidats a la presidència de la Generalitat, segons Economia Digital. I que Mas ha contestat recentment amb un senzill justificant de recepció, però sense comprometre's en cap sentit.

En la missiva, les patronals catalanes destaquen la inversió pública que suposaria la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya, que seria d'uns 700 milions d'euros, a més del cànon anual de 7,8 milions d'euros que rebrien els ajuntaments de la zona com a compensació. “La inversió que suposarà té un interès innegable i el magatzem temporal centralitzat no fa augmentar el perill de fons de la zona”, sostenen les patronals empresarials catalanes. En aquest sentit, els empresaris consideren que l'oposició del govern de Mas al cementiri nuclear seria el seu primer error. La concentració d'infraestructures energètiques a la demarcació de Tarragona justifica, segons les patronals empresarials, la instal·lació de l'MTC a Ascó. “En els últims anys no s'ha pogut fer cap central de cicle combinat a Girona. Tot és a Tarragona”, assenyalen des de Foment del Treball.

Tot i que Mas no es pronuncia ni a favor ni en contra del cementiri nuclear en la resposta que ha fet arribar a les patronals empresarials, sí que ho va fer durant el debat d'investidura. Mas va recordar, en resposta a Joan Herrera (ICV), que CiU va votar favorablement una resolució al Parlament de rebuig a la instal·lació de l'MTC a Catalunya i va assegurar que seria “conseqüent” amb aquella votació. També el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha manifestat que el govern farà el possible per evitar que el cementiri nuclear es faci a Ascó.

D'altra banda, el Consell de Ministres d'ahir tampoc va prendre cap decisió sobre la ubicació del cementiri nuclear. Una ubicació que el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, intentarà negociar amb l'executiu català.

LA XIFRA

7,8

milions d'euros

anuals és la subvenció que rebran els ajuntaments de la zona on s'instal·le l'MTC.

Pressupost pel 2011 de l'Ajuntament de Móra la Nova

L'Ajuntament de Móra la Nova ha aprovat un pressupost pel 2011 de 3,12 milions d'euros (3.119.325), un 20,49% menys que els 3,92 milions del 2010. L'alcalde, el convergent Joan Sabanza, el qualifica de pressupost “restrictiu” però que no impedirà “consolidar el creixement econòmic i social” del municipi, amb referència a la posada en marxa de la llar d'infants, la rebaixa del preu per la recollida de la brossa, els ajuts al transport per als joves que estudien fora de la comarca o un altre ajut a les famílies amb desocupats per al pagament de l'IBI. També destaca que no hi haurà increment de l'endeutament, que se situa en una ràtio del 4,78%.

El capítol d'inversions preveu una injecció de 303.000 euros, una quarta part del pressupost d'inversions pel 2010. L'explicació de l'equip de govern (CiU) és que gairebé han desaparegut les subvencions i, de fet, ara el gros de la inversió (93%) s'haurà de cobrir amb recursos propis. Les principals actuacions són la segona fase de les obres de la pista del poliesportiu o l'arranjament del passeig Mossèn Joan.

L'aprovació dels comptes es va fer en una sessió plenària tot just abans de Nadal amb els únics vots favorables dels sis regidors de CiU, al govern. Els tres regidors d'ERC i els dos del PSC-Innova van votar-hi en contra.

Recàrrega de combustible als reactors catalans aquest 2011

Les tres plantes s'aturaran enguany i hi canviaran el combustible

Cadascuna de les aturades donarà feina de manteniment a prop de 1.000 treballadors addicionals

L'Estat ha de renovar el permís d'explotació a Ascó I i II abans de l'octubre, perquè es pugui prorrogar fins a l'any 2021

Les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs operaran enguany per sota de la seva capacitat de producció, ja que tenen programades tres aturades per recarregar el combustible dels tres reactors (Ascó I i II i Vandellòs II). L'objectiu de la recàrrega és substituir un terç de tot el combustible del nucli del reactor per barres d'urani noves, emmagatzemar a les piscines –gairebé al límit en el cas d'Ascó I– el combustible gastat (els residus) i canviar de posició dins del nucli els dos terços de combustible que no s'extreu, per optimitzar-ne el grau de consum durant el següent cicle de producció (uns 18 mesos). Això s'aprofita per fer el manteniment de la planta i les proves als equips i als sistemes a què obliga la normativa i, també, per poder executar actuacions estratègiques com en aquest cas la substitució dels transformadors principals de Vandellòs i els separadors d'humitat (dispositius que eviten que entri vapor humit a les turbines de baixa pressió) a Ascó II.

El cas és que en general els treballs de recàrrega i manteniment ocuparan entre 800 i 1.000 treballadors addicionals, la majoria d'empreses de serveis, en cadascun dels tres períodes d'aturada programats i ben planificats. De fet, quatre mesos abans de començar l'aturada és obligat emetre un informe de planificació de la recàrrega al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), un document que cal actualitzar un mes abans i de nou un dia abans de l'inici. La primera central que pararà serà Vandellòs, que ha previst fer-ho el 29 de gener. El més habitual, segons Manel Campoy, director de la central, és que les recàrregues durin uns 35 dies, però en aquest cas el procés s'allargarà com a mínim fins a 43: “Després, tot depèn dels imprevistos que puguem trobar durant les inspeccions”.

El següent reactor a ser desconnectat de la xarxa serà la unitat I d'Ascó. Aquesta té la particularitat que serà l'última en què els elements de combustible gastat que s'extreguin del nucli es podran encara guardar a l'anomenada piscina, la més plena dels tres reactors del territori. Per a la següent recàrrega, ja haurà d'estar operatiu per força el magatzem temporal individual (MTI), una llosa de formigó a la intempèrie per dipositar-hi els residus en contenidors i que s'entreveu la solució de transició més bona fins que no s'ubiqui el controvertit magatzem centralitzat (MTC). Finalment, Ascó II farà la recàrrega al novembre.

Repte estratègic

Aleshores, els gestors de la central hauran de tenir vigent un permís d'explotació nou, en principi per a deu anys més, perquè l'actual expira l'octubre del 2011. L'any passat l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), que gestiona les instal·lacions nuclears del Baix Camp i la Ribera d'Ebre, va presentar tota la documentació necessària per fer una sol·licitud que no en va venia precedida d'una inversió rècord en operació i manteniment durant el 2010 (més de 90 milions d'euros), amb la previsió de superar-la durant el 2011 (més de 110 milions).

Tot just ANAV va posar l'accent en aquest esforç inversor, “en favor de la fiabilitat i la seguretat”, per deixar anar ara fa un mes que l'objectiu estratègic d'aquestes actuacions es poder operar durant 60 anys, 20 més del que preveu l'actual normativa.

LA XIFRA

110milions€ ha previst invertir ANAV en l'operació de la central nuclear d'Ascó durant l'any 2011

Ikea vol obrir un centre comercial a Móra la Nova

Els últims mesos s'apuntava la possibilitat que aquesta instal·lació anés a Tarragona tot i que Reus s'anomenava també com emplaçament de la firma sueca a la província. Finalment sembla ser que el municipi de Móra la Nova a la Ribera d'Ebre allotjarà el centre comercial Ikea per a la demarcació.

El gegant suec ha escollit Móra la Nova per "les facilitats que ens ofereixen" i "una estratègica situació geogràfica amb molt bones comunicacions" tot referint-se a l'estació de tren i les carreteres que passen pel municipi morenc.

Les reaccions han estat diverses, sobretot de sorpresa per les dos ciutats del Camp de Tarragona que veuen com la vila ebrenca els hi ha passat al davant, "sort que Móra la Nova ens queda prou aprop" afirmava un veí de Reus. Segons fonts properes a La Sénia, Montsià, els empresaris del sector ja veuen el poble riberenc com un fort competidor per al comerç de la industria del moble a les Terres de l'Ebre.

El ministeri d'Indústria vol dialogar amb Artur Mas sobre el magatzem de residus nuclears

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ja avisa que la discussió política no es pot estendre de forma "indefinida"

Un dels primers reptes que haurà d'encarar el nou Govern és la possibilitat –encara vigent– que el magatzem centralitzat de residus nuclear acabi a Ascó, a la Ribera d'Ebre. El ministeri d'Indústria no ha descartat cap candidatura, tampoc el municipi català, i espera poder parlar-ne aviat amb el nou president de la Generalitat.

Després del consell de ministres, el titular d'Indústria, Miguel Sebastián, ha explicat que estan "dialogant amb quatre autonomies que tenen municipis candidats, però en una hi ha hagut un canvi de govern", en referència a Catalunya. "Esperem que prengui possessió per reemprendre el diàleg", ha assegurat.

Sebastián ha reiterat que l'ATC "s'ubicarà al municipi que reuneixi el màxim consens polític i social" però ja adverteix que les negociacions no es poden allargar de forma "indefinida". És a dir, que descarta aquelles informacions que apuntaven que el govern espanyol ajornaria la decisió fins després dels comicis del 2012.

Volem viure en Català: El Tribunal Suprem destrueix la immersió lingüística

El Tribunal Suprem invoca la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, que anul·lava la prevalença del català a l'escola

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol. El Suprem ordena a la Generalitat que adapti el sistema d'ensenyament a la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que l'espanyol sigui introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.

El Suprem, doncs, invoca la sentència del TC per destruir la immersió lingüística a Catalunya, i diu que l'escola ha de demanar als pares quina és la llengua habitual que volen per als seus fills.

També obliga que les comunicacions, orals i escrites, que reben els pares siguin en les dues llengües.

Bones Festes!

ctivitats de Nadal 2010, del 2 de desembre fins el 5 de gener de 2011.


Per consultar les activitats, PREM AQUÍ.

El Congrés insta el govern estatal a decidir de seguida on es farà l'MTC

La comissió d'Indústria del Congrés dels Diputats va aprovar ahir una resolució presentada pel portaveu del PSC, Francesc Vallès, i que va rebre el suport de tots els grups excepte IU-ICV, en què s'insta el govern espanyol a “procedir” de manera urgent a la designació definitiva de l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, a què aspira Ascó.

La resolució apel·la a la finalització del procés tutelat per la comissió interministerial per establir els criteris de l'emplaçament, que es va traduir en una llista d'aspirants que encapçala Zarra –al davant d'Ascó–; en la resolució també es demana el “màxim consens possible” amb els governs autonòmics, com en anteriors resolucions del Senat o del Congrés mateix. Per la seva banda, la coordinadora anticementiri nuclear de Catalunya anirà demà a Madrid per presentar a La Moncloa els informes que, segons els contraris, invaliden la candidatura d'Ascó a l'MTC.

Al mateix temps ja s'ha obert el període d'al·legacions a l'MTI d'Ascó. L'estudi d'impacte ambiental del magatzem temporal individualitzat (MTI) de residus nuclears de la central d'Ascó s'ha sotmès a informació pública, segons publicava el BOE en l'edició d'ahir. Així, a partir d'avui dijous s'obre un període de 30 dies per examinar el projecte i presentar les observacions i al·legacions que es consideren oportunes. L'MTI costarà 16 milions d'euros i hauria d'estar operatiu la tardor del 2012.

Tancada a favor de l'MTC a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

El Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre deixarà la seu comarcal després del Consell de Ministres, que confien que no descartarà l'opció d'Ascó

Els defensors de l'MTC sostenen que permetria reactivar l'economia de la comarca i recorden que, segons l'informe de Catalunya Caixa, la Ribera d'Ebre està a la cua del país pel que fa al PIB.

“Les instal·lacions del Consell Comarcal s'han utilitzat en diverses ocasions per diferents entitats en defensa de les seues reivindicacions i això és també el que fem nosaltres”, va manifestar el portaveu del Grup Veïnal Ribera d'Ebre, Josep Maria Alcalde, un dels veïns que ahir a la tarda s'hi va tancar. Uns deu membres d'aquesta entitat van ocupar la sala de plens, on es quedaran fins avui al migdia. “Esperarem la roda de premsa posterior al Consell de Ministres”, va dir Alcalde. En el cas que el Consell de Ministres no decideixi l'emplaçament del cementiri nuclear en la reunió d'avui, els favorables a la candidatura d'Ascó deixaran la seu comarcal. “Si s'aprova la instal·lació de l'MTC a Ascó aprofitarem per celebrar-ho”, va dir el portaveu del Grup Veïnal Ribera d'Ebre, que no preveu entre les diverses opcions que l'executiu descarte la candidatura de la Ribera d'Ebre. Durant la tarda d'ahir una cinquantena de persones favorables a l'MTC van passar per les instal·lacions del Consell que el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre va demanar fer servir per carta al president del Consell.

Una desena de veïns d'Ascó i de la comarca passaran la nit tancats a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre per visualitzar el moviment partidari a la ubicació del cementiri nuclear a Ascó i en resposta a la tancada que van dur a terme els contraris a la instal·lació la setmana passada. L'acció ha estat organitzada pel Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre i ha estat secundada pels alcaldes de Móra La Nova i Ascó (CiU) i Riba-roja d'Ebre (PSC). Al llarg de la nit unes 60 persones han recolzat l'acció i s'han apropat a la seu comarcal. El grup ha aprofitat per demanar al govern comarcal 'que sigui neutral' i treballi per millorar l'enconomia de la Ribera d'Ebre.

ANAV vincula les seves inversions al repte d'operar 20 anys més del que preveu l'Estat

Garanties de seguretat a canvi de producció a llarg termini. “Treballem amb una mentalitat de poder operar 60 anys, no de produir més. Això vol dir que estem canviant equips que potser ja no renovaríem si penséssim en els 40 anys i prou. I el mateix amb la formació i la contractació de personal”

L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que explota els dos reactors riberencs (Ascó I i II) i el de Vandellòs II, té previst invertir l'any que ve 114 milions d'euros –tot un rècord– en la millora de la fiabilitat i la seguretat de les instal·lacions del complex de la Ribera d'Ebre, per a les quals acaba de sol·licitar a l'Estat permís per operar 10 anys més a partir de l'octubre del 2011, data de caducitat de l'actual autorització. El límit dels 40 anys, que Ascó compliria el 2024 (I) i el 2026 (II) i Vandellòs, el 2028, havia de passar la prova del cotó a Garoña, però l'Estat no va ser capaç ni de fer-lo complir fil per randa ni de reformular-lo amb coherència. La central castellana farà 40 anys el 2011 però té permís –atorgat l'any passat– per operar fins al 2013, tan lluny de les exigències dels ecologistes, que en reclamaven el tancament, com de les pretensions de l'empresa que gestiona la planta, Nuclenor, que volia renovar la llicència fins al 2019. Probablement aquest pedaç polític ha atiat la lluita d'uns i altres per convertir el desenllaç del cas de Garoña en un precedent.

El director general d'ANAV, José María Grávalos, estén l'objectiu dels 60 anys –expressat no només pel màxim responsable de Vandellòs II sinó també pel director de Santa María de Garoña, José Ramón Torralbo– a les dues unitats d'Ascó, és a dir, als tres reactors catalans propietat d'Endesa i Iberdrola, i, des del suport a la causa de Garoña, a tot el parc nuclear espanyol. Grávalos fa una defensa del sector “com a gran demandant de capital econòmic i humà en temps de crisi”, i ho concreta en arguments com que durant els dos últims anys s'hauran incorporat a ANAV uns 200 treballadors i que en el 2010 s'hauran impartit “més de 94.000 hores de formació, un 8,1% sobre el volum d'hores de treball”. ANAV contempla una factura de més de 500 milions d'euros per al 2011 entre despeses i inversions en els tres grups de producció.

El moment de l'ofensiva

Però la batalla no és tant econòmica com de gestió del risc i, en aquest sentit, el moment per llançar el missatge de reafirmació nuclear no sembla triat a l'atzar. Ascó comença a recuperar-se de l'escandalós incident de la fuita de partícules del 2007, moment en què es van començar a disparar les inversions en operació i manteniment a la planta. Vandellòs va acabar de donar resposta l'any passat al polèmic episodi de corrosió del 2004 amb un nou sistema de refrigeració de seguretat i en la propera parada programada, el gener de l'any que ve, té previst substituir els tres transformadors principals de la planta, que engoliran un bon pessic dels 60 milions previstos en inversió a la central del Baix Camp i que abordaran la principal causa d'aturada no programada en els darrers dos anys.

A la sensació dels deures fets que vol transmetre la firma, que es remet a les avaluacions d'organismes com l'internacional de l'energia atòmica (OIEA) o de l'associació mundial d'operadors nuclears (WANO), s'afegeix la conjuntura internacional del sector. Al marge de la discussió espanyola al voltant de Garoña com a punta de llança del debat, hi ha l'aposta d'Angela Merkel per la continuïtat de l'energia nuclear a Alemanya i, sobretot, hi ha el referent daurat dels Estats Units, on s'ha concedit llicència d'operació per 60 anys a un bon grapat de centrals i on s'estan tramitant, segons ANAV, 33 projectes de noves centrals nuclears. El sector també cita, com a exemples d'operació a llarg termini, Bèlgica i Holanda.

Quatre nous centres educatius de les Terres de l'Ebre esdevindran instituts escola el curs 2011-2012

Concretament, els nous instituts escola seran el del Perelló, “on fa 3 anys hi ha un nou edifici que ja es va construir pensant en aquesta tipologia de centre, amb serveis comuns com menjador, gimnàs, biblioteca, etc, i, per tant, ara fem un pas endavant a nivell administratiu amb la creació d’una única direcció” ha explicat M.Àngels Rojas.

D’altra banda, es crearan també instituts escola a St. Jaume d’Enveja, Móra la Nova i a l’EMD Jesús (Tortosa). En el cas de St. Jaume d’Enveja els alumnes assisteixen actualment a l’institut Berenguer IV d’Amposta però “l’efecte pont entre St. Jaume i Deltebre ens portava a haver d’ampliar l’institut d’aquest municipi per la seva proximitat i també mantenir beques de transport i menjador. Per tant, davant la demanda de St. Jaume i per la situació de contenció econòmica hem cregut adient implementar el nou centre al mateix municipi” – destacava la director territorial d’Educació. També en aquest sentit s’han aplicat els mateixos criteris als centres de Móra la Nova, que fins ara traslladava els alumnes a l’institut de Móra d’Ebre, i a Jesús on el alumnes s’havien de desplaçar fins a l’institut de Roquetes.

Aquests nous instituts escola imparteixen tot l’ensenyament obligatori, dels 3 als 16 anys, excepte el Perelló que també ofereix Batxillerat.; mentre que el post-obligatori es continuarà impartint als tradicionals instituts.

CiU exigirà a Madrid explicacions sobre el retard de vuit anys en l'obra de millora del pas a nivell a Móra la Nova

Roig exigirà al Govern explicacions sobre el retard de vuit anys en l'obra de millora del pas a nivell del carrer Major de Móra la Nova

El senador demanarà explicacions el dimarts a la sessió de control al Govern al Ple de la Cambra

El senador Joan Maria Roig exigirà el dimarts al Govern, durant la sessió de control al Ple, explicacions sobre el retard de vuit anys en les obres de millora del pas a nivell a Móra la Nova, corresponent a la cruïlla de la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona amb la N-420, adjudicades al 2002.

La pregunta exposa textualment:

“Com justifica el Govern que l’obra de millora del pas a nivell corresponent a la cruïlla de la línia ferroviària Madrid Barcelona amb la carretera N-420 al municipi de Móra la Nova (Ribera d’Ebre) fos adjudicada l’any 2002, fa vuit anys, i encara no s’hagi iniciat?”

ERC vol fer una àrea logística a la Ribera

El candidat d'ERC a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va tancar la campanya electoral proposant la creació d'una àrea logística a la Ribera d'Ebre, entre Móra la Nova i Garcia, per diversificar l'economia de la comarca. Salvadó va visitar les obres del polígon industrial del Molló, a Móra la Nova, acompanyat pel número 2 de la candidatura d'ERC per Barcelona, Ernest Benach.