
Demà a les 7 de la tarda, al Casal municipal de Móra la Nova, presentació de la Fundació Catalunya Estat.
Els assistents podran gaudir d'una copa de cava al finalitzar l’acte.

Demà a les 7 de la tarda, al Casal municipal de Móra la Nova, presentació de la Fundació Catalunya Estat.
Els assistents podran gaudir d'una copa de cava al finalitzar l’acte.

La renovació de la llicència d’explotació durant deu anys més del complex nuclear d’Ascó és una realitat, després que en la darrera sessió de control del Senat el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, anunciés que «el Govern prorrogarà el permís d’explotació de la central» La renovació de la llicència fins l’any 2021, que va ser sol·licitada per l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) i que compta amb un informe favorable emès pel Consell de Seguretat Nuclear el passat juliol, s’ha de fer efectiva abans de 2 d’octubre, data en la que caduca el permís actual. De fet, el mateix ministre d’Indústria va destacar «ni España ni Catalunya ni ningú es pot permetre el tancament el tancament d’Ascó».
Per la seva banda, i davant l’anunci de l’ampliació d’operativitat del complex nuclear, el senador d’ICV, Joan Saura, va demanar al ministre que «no renovés la llicència». La petició va ser realitzada tenint en compte que encara no es coneixeran els resultats dels test d’estrès exigits per la Unió Europea després de l’accident de Fukushima, i que es coneixeran a finals d’aquest any. A més, Saura va responsabilitzar al Govern de Zapatero de «no haver complert els compromisos en matèria nuclear», recordant que el programa electoral del PSOE de 2004 contemplava la substitució gradual de l’energia nuclear per les renovables en un termini de 20 anys.
Satisfacció municipal
L’anunci de la pròrroga ha estat rebuda satisfactòriament per l’Ajuntament d’Ascó. De fet l’alcalde del consistori, Rafel Vidal, afirma que «contínuament hem complert totes les demandes que cada any ens han exigit el CSN i això avala que la central d’Ascó és segura per seguir funcionant en els propers anys».
A més, l’alcalde coincideix amb el ministre d’Indústria en que a hores d’ara no es pot renunciar a l’energia nuclear. Segons Rafel Vidal «a Catalunya l’energia nuclear és molt important i ara per ara les energies renovables no tenen una estabilitat de la generació d’energia».
Pel que fa a la candidatura d’Ascó a albergar el magatzem temporal centralitzat (MTC), l’alcalde defensa que «el municipi ha treballat per presentar el millor projecte i ens agradaria que la decisió ja estigués presa». A més, Rafel Vidal argumenta que «els resultats de les eleccions municipals han contribuït a consolidar la candidatura del municipi».
Les centrals d'Ascó i Vandellòs, juntament amb la resta de plantes nuclears de l'Estat, han superat la fase inicial de les proves d'estrès requerides per la Unió Europea després de la catàstrofe de Fukushima
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va enviar ahir a la Comissió Europea l’informe preliminar amb els resultats inicials de les proves de resistència de les centrals, o tests d’estrès. Segons es va afirmar des de l’organisme, «el plantejament i les mesures proposades pels titulars es consideren adequats».
Aquest informe preliminar analitza la capacitat de resposta de les centrals davant d’inundacions, terratrèmols, accidents severs o pèrdua d’energia elèctrica, i identifica mesures per millorar el seu nivell de resistència.
Tot i que encara falta completar les proves amb els informes finals, ahir el CSN va fer públic l’informe preliminar, que ha conclòs que el valor adoptat per cada central en cas de terratrèmol «segueix sent vàlid». Les centrals estan revisant les anàlisis de marges sísmics, per sobre de la base de disseny dels equips, per assegurar i mantenir la parada de la central.
D’altra banda, totes les centrals han comprovat l’adequació de la base en cas d’inundacions externes. El cas més delicat és el de Vandellòs II, que és l’única central situada a la costa, si bé es troba situada en una cota superior als 20 metres per sobre del nivell del mar. El CSN conclou, però, que els nivells d’inundació adoptats com a base de disseny «segueixen sent vàlids».
També s’estan analitzat els marges de seguretat davant de successos que puguin provocar nivells d’inundació per sobre de les bases de disseny. Els successos més crítics corresponen a un trencament de preses.
Segons es desprèn de l’informe del CSN, en tots els casos els titulars indiquen que han comprovat que les preses resisteixen terratrèmols superiors als adoptats com a base de disseny sísmic i es conclou que els nivells d’inundació que s’aconseguirien a la central quedarien per sota de la cota d’esplanació en la qual es troba.
L'Ajuntament de Móra la Nova ha liquidat el pressupost del 2010 amb un superàvit de 764.738 euros, a diferència d'altres municipis riberencs, que arrosseguen deutes de milions d'euros.
I l'ús del mètode dissenyat per la Universitat de Cambridge no ha estat efectiu només per eliminar el musclo zebrat, sinó que també ha exterminat el 100% de cloïssa asiàtica. Aquesta és la primera vegada que es fan servir les biobales per combatre la cloïssa asiàtica, una altra espècie invasora que també afecta la xarxa de regadiu. Les càpsules microscòpiques, que són com unes pólvores, s'aboquen a les canonades de distribució del regadiu i després es recullen els exemplars morts als filtres del sistema de reg. De tota manera, el mètode no es pot aplicar al riu perquè podria perjudicar espècies protegides.
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va aprovar per unanimitat un informe favorable a la sol·licitud de renovació del permís d'explotació dels dos reactors de la central riberenca fins al 2021. L'informe només és preceptiu, i ara el Ministeri d'Indústria té fins a l'1 d'octubre, data en què s'esgota el permís vigent, per donar llum verd o no a la pròrroga.
De moment, l'aval del CSN veu garantit “el nivell adequat de seguretat” perquè la planta continuï la seva operació. El document es fonamenta en 39 informes tècnics especialitzats i en les 324 inspeccions fetes des del 2001, data de l'última autorització, els requisits de la qual ara el CSN conclou que s'han complert.
Resten pendents, això sí, les proves de resistència derivades de l'accident de Fukushima, i només això ja va generar la reacció adversa del PSC, que va recordar que el 15 d'agost era la data per presentar l'informe provisional de les proves i que no s'entén que el CSN no s'hagi esperat. Els socialistes també consideren que les renovacions dels permisos, després de l'accident del Japó, haurien de ser per només cinc anys.
En tot cas, el vistiplau de l'òrgan de control nuclear inclou un programa d'accions correctives derivades dels successos notificats per la central en el primer semestre del 2011, en què s'han enregistrat fins a tres anomalies o successos de nivell 1 –el més sonat va ser una fuita interna d'aigua radioactiva– que havien posat la central d'Ascó, juntament amb la judicialització de la fuita de partícules del 2007, en el punt de mira dels seus detractors. De fet, Tanquem les Nuclears havia impulsat una campanya a la xarxa per demanar el tancament de la planta, una reclamació que s'entreveu estèril.
Ara bé, per aquella acumulació de successos, el CSN exigeix al gestor de la central, l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que implanti l'anomenat pla de reforç organitzatiu, cultural i tècnic –concebut justament per evitar un nou escàndol com el del 2007– abans del 31 de desembre del 2012, i en general li prescriu una sèrie de condicions, com ara la revisió del procés de documentació de les bases de disseny; la substitució del sistema de procés de la informació de paràmetres de seguretat per un sistema més avançat o la millora dels mitjans disponibles en sala de control per a la gestió de fallades en aturada o d'accidents severs. Entre els requisits també s'inclouen modificacions en el sistema de protecció contra incendis, en el de ventilació dels edificis de combustible i en l'emmagatzematge de residus radioactius sòlids.

El 2005 Renfe es va dividir en dues empreses: Renfe Operadora, que gestiona el servei, i Adif, que es fa càrrec de la infraestructura. A partir de la nova llei del sector ferroviari, Renfe ja s'apropa, segons els sindicats, al 45% de privatització en l'àmbit de les mercaderies. Segons Pepe Dolç, de la CGT, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han passat dels 803 treballadors que tenia Renfe l'any 1994 als 565 que el 2007 sumaven Renfe Operadora i Adif, que ha anat privatitzant alguns serveis que donava a les estacions. “I continua la davallada, quan, si dividim la càrrega de treball per vuit hores, sortiria que necessitaríem 42 treballadors més”, afegeix.
Alguns sindicats denuncien des de fa temps els perills de la privatització, però tot just això, paradoxalment, és el que sembla que podria reenganxar Móra la Nova al tren, si cristal·litza la iniciativa d'una nova empresa, hereva de Tallers Rocafort, que vol muntar –ja disposa dels terrenys– un taller de vehicles de tren a Móra mateix per oferir els seus serveis a les noves firmes privades que, sobretot en el transport de càrrega, operen ja a tot l'Estat, com per exemple Comsa –Renfe ja té els seus propis tallers–. Jordi Sasplugas, de l'APPFI, confia que aquesta nova activitat pugui generar fins a dos-cents nous llocs de treball a Móra la Nova, que no ensumava una oportunitat així des que el 1981 es va tancar definitivament el dipòsit de locomotores. “Ja hi ha quatre empreses ferroviàries privades que operen amb mercaderies a la línia Reus-Casp”, afirma Sasplugas. Quant al servei de viatgers, també està previst que es liberalitzi a partir de l'any que ve.
Després de deu anys de tràmits, el govern català ha donat llum verd definitiu al parc eòlic de Barbers, situat entre els termes municipals d'Ascó, Móra d'Ebre i Garcia. El diari oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat l'aprovació del projecte executiu, la modificació de l'autorització administrativa i la declaració d'utilitat pública. Això significa que l'empresa promotora Tarraco Eòlica Ascó SL pot demanar el permís d'obres per començar a construir el parc.
Aquest parc eòlic disposarà d'una potència de 30 megawatts i tindrà dotze aerogeneradors de 2,5 megawatts cadascun. La inversió prevista és d'uns 33 milions d'euros. Es tracta d'un dels projectes eòlics que més anys ha tardat a tramitar-se. Els tràmits es van iniciar el maig del 2001. En aquell moment es van projectar 24 aerogeneradors d'1,3 megawatts perquè encara no existien els de 2,5. Ahir, fonts de la patronal eòlica Eoliccat van lamentar el retard. Un dels últims entrebancs van ser unes al·legacions dels serveis territorials de Medi Ambient a l'Ebre que assenyalaven que el parc afectava uns camins ramaders.

La CGT convocarà en els pròxims dies una concentració en aquesta població de la Ribera d’Ebre a la qual convidarà a participar a entitats socials i institucions polítiques locals i comarcals.
A partir del mes de juny (no hi ha encara una data concreta) l’estació de Móra la Nova es quedarà sense personal ferroviari. Aquesta mesura afecta a tres treballadors, un dels quals es destinarà a l’estació de Flix i els altres dos al servei itinerant de circulació d’ADIF. Part de les responsabilitats que tenen assignades aquests treballadors, en concret la venda de bitllets, la informació i l’atenció a l’usuari, les prestarà una empresa externa. Les altres funcions pròpies dels agents de ciruclació es deixaran de prestar. El membre del comitè d’empresa de la CGT, Pepe Dolz, considera que aquesta decisió «és contrària als interessos de totes les persones usuàries perquè deixa un servei tan important com és la venda, informació i atenció a l’usuari en mans de persones que en absolut estan qualificades i preparades per prestar un servei públic de qualitat en condicions».
Amb els canvis que introduirà ADIF a partir de juny, Móra la Nova es quedarà sense treballadors i se sumarà a l’estació d’Ascó, actualment l’única que no té personal a la Ribera d’Ebre. L’estació de Riba-roja d’Ebre continuarà sense personal per les tardes i els caps de setmana i dies festius, i la de Flix, que ara té personal només per les tardes també en tindrà pels matins, però continuarà tancada dissabtes, diumenges i festius.
Segons la CGT, actualment l’estació de tren de Móra la Nova ven 4.000 bitllets mensuals, «una càrrega de treball suficientment important per justificar la continuïtat del personal d’ADIF amb la formació suficient per garantir un servei públic de qualitat».
En la mateixa línia es manifestava l'alcalde en funcions de Móra la Nova, Joan Manuel Sabanza. “És un episodi més de l'escalada de despropòsits a què ens té acostumats el govern central”, etzibava tot assenyalant que de Reus a Casp no hi haurà cap estació amb personal. Per Sabanza es tracta d'una decisió “arbitrària” i que no s'entén perquè l'estació de Móra la Nova té bastant moviment. Hi paren 13 trens de passatgers diaris, s'hi venen uns 4.000 bitllets al mes i hi passen uns 35 trens de mercaderies al dia. “Encara s'entén menys si tenim en compte que estem en una zona nuclear i s'haurien de prioritzar els criteris de seguretat”, afegia Sabanza.
L'Ajuntament de Móra la Nova i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre van aprovar diverses mocions reclamant a Adif que es replantegés la supressió del personal ferroviari a aquesta estació. La CGT no descarta convocar algun tipus de mobilització.
CiUCiU 6 | ERCERC-AM 4 | PSCPSC-PM 1 |

Aquest espai té unes característiques úniques pel que fa al seu emplaçament i serveis. Fins a 11 hectàrees de sòl distribuïdes de 12 parcel·les estan disponibles en aquest sector d'activitats econòmiques i industrials de la Ribera d'Ebre. Les parcel·les estan destinades a indústria aïllada gran i mitjana amb superfícies que van dels 5.000 als 19.000 metres quadrats.
Avui ha tingut lloc la presentació oficial del nou sector d’activitats econòmiques i industrials el Molló. A l’acte han assistit Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus; Jordi Solà, cap del departament comercial d’INCASÒL; Alfred Folch, cap de l’equip comercial del SAE el Molló; i Joan M. Sabanza, president del Consorci per a la Promoció del Sòl Industrial del Molló.
El Consorci
Entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa es troba emplaçat el nou sector d'activitats econòmiques i industrials el Molló. El 2004 es creava el Consorci per a la promoció de sòl industrial del Molló constituït pels alcaldes, presidents i els representants designats dels ajuntaments de Móra la Nova, Rasquera, Garcia, Tivissa i Ginestar, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus i l'INCASÒL. Aquest Consorci es va constituir amb la voluntat de donar a conèixer als empresaris l'existència del nou polígon industrial i així poder captar noves inversions.
Els impulsors d'aquest nou projecte es mostren convençuts que el Molló esdevindrà en un breu període de temps el nou motor de desenvolupament del sud de Catalunya. I és que aquest espai té unes característiques úniques pel que fa al seu emplaçament i serveis. Es troba ubicat en un nus estratègic de comunicacions per carretera i ferrocarril que esdevenen el factor clau per a la implantació de noves empreses. Està situat a peu dels principals eixos viaris tals com la C-44 (Eix de l'Ebre), la N-420 i prop de l’AP-7. També hi ha connexions pròximes amb la N-340, la C-45 la NII i l’AP-2.
Cal destacar que, a més de les bones connexions per carretera, El Molló té a la vora una important xarxa ferroviària, entre les poblacions de Reus i Saragossa i dins la línia de Madrid-Barcelona. A més, també es troba molt pròxim i ben comunicat a altres infraestructures essencials pel nostre territori: a 40 minuts de l'aeroport de Reus i a 90 minuts de El Prat. A més, la línia de l’AVE i el Port de Tarragona estan a uns 60 quilòmetres de distància.
Però a més d'una extensa i variada xarxa de comunicacions, el Molló també ofereix a les empreses de qualsevol tipus que s'hi vulguin instal·lar una important gamma de serveis: gas natural, font natural de refrigeració i captació d’aigua, centre de tractament de residus de classe II, subestació elèctrica de Garcia...
El procés de comercialització
El Sector d'Actor d'Activitats Econòmiques i Industrials el Molló continua endavant amb el procés de comercialització. Fins a 11 hectàrees de sòl distribuïdes de 12 parcel·les estan disponibles en aquest sector d'activitats econòmiques i industrials de la Ribera d'Ebre. Les parcel·les estan destinades a indústria aïllada gran imitjana amb superfícies que van dels 5.000 als 19.000 metres quadrats.
Les empreses interessades en instal·lar-se en aquest emplaçament poden fer-ho a través d’una fórmula de concessió mitjançant el dret de superfície per un període màxim de 50 anys. Aquest sistema abarateix als empresaris els costos d'implantació. Es tracta doncs d'un acord que permet reduir de forma significativa costos, al no haver d'adquirir el sòl on instal·lar-se doncs la propietat d'aquest la manté la Generalitat.
En referència als preus de dret de superfície i als processos d’adjudicació, totes aquelles empreses interessades poden posar-se en contacte amb l'INCASÒL.
FITXA TÈCNICA
Entitat: Consorci per a la Promoció de Sòl Industrial del Molló
Comarca: Ribera d’Ebre
Província: Tarragona
Metres quadrats de sòl industrial: 35 hectàrees
Sòl per a comercialitzar: 171.421,82 m 2
Edificabilitat bruta: Móra la Nova 0,40 m 2 st/m 2 sòl / Tivissa 0,60 m2st/m2sòl
Edificabilitat neta: Indústria aïllada mitjana 1,00 m 2 st/m 2 s / Indústria aïllada gran 0,90 m 2 st/m 2 s
Ocupació màxima: Delimitada pel gàlib màxim de cada parcel·la
Usos compatibles: Industrial i comercial
Alçada màxima reguladora: 10 m

Set alcaldes de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp han decidit constituir-se en grup de pressió per reivindicar la seva condició de “pol més important de l'Estat” en la producció d'energia. Els batlles volen que aquesta realitat els reporti més capacitat d'atracció de nous projectes energètics; més autoritat a l'hora d'intervenir en la planificació energètica del país –per exemple a través de la revisió del pla de l'energia del govern– i més creixement econòmic a través de la instal·lació a la zona de grans empreses consumidores d'energia o de centres de recerca i formació en l'àmbit energètic.
Diversitat, majoria de CiU
Aquests serien els quatre eixos fundacionals de la nova Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, integrada per Josep Castellnou (CiU), batlle de Vandellòs i l'Hospitalet; Jordi Jardí (CiU), de Tivissa; Joan Manel Sabanza (CiU), de Móra la Nova; Carme Pelejà (ERC), de la Fatarella; Xavier Marzo (CiU), de Vilalba dels Arcs; Rafael Vidal (CiU), d'Ascó, i José Luis Aparicio (PSC), de Riba-roja d'Ebre. El fet que l'ens abraci diferents opcions de l'espectre polític va ser presentat com un aval més, tot i que cinc de les set alcaldies estan en mans de CiU.
“Volem ser un lobby, un referent, un grup d'influència”, va anunciar el veterà Sabanza, que ahir va fer de portaveu de la iniciativa. La Mesa encara ha de decidir quina forma jurídica adopta i s'obre a noves adhesions però en tot cas de l'“eix entre Vandellòs i Riba-roja”, ampliable a la Terra Alta, més cobejada pels promotors eòlics. D'una banda, el nou actor s'enorgulleix que la producció energètica sigui el principal actiu d'aquests pobles. “Aquí s'hi viu bé, per sobre de la mitjana”, diu Sabanza, cofoi.
Orgullosos i queixosos
A la vegada, però, el missatge esdevé reclamació: no hi ha cap centre de recerca energètica previst al territori i el més proper és la subseu de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), a Tarragona, “i per quedar bé”; i les grans firmes no han tingut facilitats de part dels productors i distribuïdors d'energia per arrelar en aquests municipis. “A més d'un em consta que se li ha ofert el kilowatt molt més barat a Tarragona que a Móra la Nova”, va exemplificar l'alcalde sortint. Els set ajuntaments volen “donar la volta” a aquesta tendència i ja han mantingut contactes tant amb la Generalitat com amb el sector productor de l'energia. Això sí, els alcaldes renuncien a la modificació de la tarifa elèctrica estatal en benefici de les zones productores, després d'haver fracassat dos cops a les Corts estatals (1997 i 2010).
Clients preferents
“Però si més no que el sector ens apliqui les tarifes més avantatjoses que pugui oferir als seus clients”, demana la Mesa, que assenyala com a contrapès l'estalvi en el transport energètic cap als centres de consum llunyans i que vol deixar clar que no busca més diners per als ajuntaments sinó “la creació de riquesa”.
El nou moviment recorda que en el seu àmbit d'influència s'ha generat l'equivalent al 70% del consum energètic de Catalunya en l'últim any i demana –als moviments opositors– “tranquil·litat” per afavorir les inversions en lloc que siguin “demonitzades”.
El pas que van fer ahir els alcaldes va rebre ja les primeres reaccions d'aprovació amb condicions. Els principals alcaldables d'ICV al Camp i l'Ebre i la diputada al Parlament ecosocialista Hortènsia Grau avalen l'especialització, “però apostant per un model que no hipotequi el territori”, segons Grau. És a dir, “que la nuclear quedi fora d'aquest clúster”.
La regidoria de Turisme del Consistori ha adjudicat un estudi sobre els continguts i components d'un centre d'interpretació de la cultura morisca a Ascó i un altre sobre l'adequació del centre d'interpretació de l'energia que actualment està enllestint ANAV a la dinàmica turística del municipi.Ambdós estudis els ha encarregat al Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili per un import d'aproximadament 25.000 €. Els dos estudis prenen com a referència les activitats turístiques actuals i pretenen analitzar la implantació de noves activitats recreatives i de lleure al municipi.
Pel que fa al centre d'interpretació de la cultura morisca, cal tenir en compte que d' entre els recursos culturals que disposa el municipi, els més abundants i representatius són els que es relacionen amb el món morisc. La majoria d'aquests recursos es troben situats al casc antic d'Ascó, i aquest centre d'interpretació a l'aire lliure valoritzaria i explicaria tot aquest patrimoni als seus visitants. Pel que fa a l'estudi sobre el centre d'interpretació de l'energia, es tracta d'analitzar el projecte d'ANAV que ja s'està desenvolupant per tal d'integrar-lo en la dinàmica turística del municipi. Aquest centre es tracta d'un nou actiu turístic per atraure visitants a una instal·lació única a l'Estat, i que té prevista la seva obertura en els propers mesos. Aquests dos estudis formen part de l'estratègia de diversificació econòmica que duu a terme el govern municipal i que es basa en posar en valor el patrimoni històric i cultural del municipi.