El Consell de Ministres aprova la construcció del MTC a Villar de Cañas

El Consell de Ministres ha aprovat en la seva segona reunió aquest divendres la candidatura del municipi de Villar de Cañas (Conca) per a la construcció del magatzem temporal de residus nuclears. La proposta, presentada pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, deixa fora les opcions d'Ascó i Zarra que, a priori, eren les més afavorides pels informes tècnis per acollir la infraestructura. La portaveu i vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáez de Santamaría, ha destacat que la decisió arriba en la segona reunió de l'executiu de Mariano Rajoy després d'una "demora de set anys" que, segons Sáez de Santamaría, "ha suposat un cost de 60.000 euros al dia" pel govern espanyol

L'AMAC, tot i mostrar primer el seu rebuig a la decisió, ara es mostra més dialogant i s'obre a ajudar amb el que calgui al municipi escollit.

Aquí podeu llegir el Comunicat íntegre de l'Ajuntament d'Ascó sobre l'aprovació de l'MTC (cliqueu-hi).

La Ribera d'Ebre acollirà les proves de rem i piragüisme dels Jocs del Mediterrani

Les Terres de l'Ebre es van decebre, en saber que no tenien cap subseu als Jocs del Mediterrani del 2017, que organitzarà Tarragona després d'imposar-se a la candidatura egípcia d'Alexandria. Sembla ser que hi pot haver canvis al respecte, en concret a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Després de mostrar el seu malestar diferents estaments, associacions i entitats ebrenques, els organitzadors dels Jocs han considerat seriosament la possibilitat de que a l'entorn de l'Ebre s'hi desenvolupin alguns dels esports aquàtics, just en el tram que va de Garcia a Miravet a la Ribera d'Ebre. Aquests podrien ser el rem i el piragüisme entre d'altres.

D'altres de les activitats relacionades amb l'aigua, però més vinculades a la navegació marítima, les acollirien Castelldefels, Cambrils o Salou.

La candidatura de Tarragona va triomfar amb una proposta que inclou 30 esports i 13 seus esportives. Si es mantenen les dates previstes, els Jocs s'inauguraran el 30 de juny de 2017 i es clausuraran el 9 de juliol.Seran els tercers Jocs Mediterranis que se celebrin a l'estat espanyol, després dels de Barcelona 1955 i Almeria 2005.

L’Ajuntament de Móra la Nova organitza un curs de formació ocupacional

L’Ajuntament de Móra la Nova ha organitzat un curs de 190 hores de formació ocupacional adreçat a persones en atur i en actiu. El curs s’anomena Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials i té l’objectiu de formar professionals que puguin treballar com a cuidadors de persones amb minusvalies o dependents en institucions socials. El temari del curs serà, entre d’altres, la intervenció en l’atenció higienicoalimentària en institucions, el suport a la recepció i recollida en institucions de persones dependents i el suport en l’organització d’activitats per a persones dependents en institucions.

Aquest curs està adaptat a la normativa per a treballar en centres geriàtrics.

El curs, que és gratuïtat, es realitzarà en una sala habilitada a l’edifici de l’Ateneu Municipal de Móra la Nova i l’horari serà de dilluns a divendres de 16.00 a 19.00.

El consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre acorda iniciar els tràmits per crear una empresa de serveis energètics

El consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre ha acordat iniciar els tràmits per a la creació d'una empresa de serveis energètics per tal d'aconseguir que els municipis puguin fomentar l'estalvi i l'eficiència energètica. Segons ha explicat el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, l'objectiu d'aquesta iniciativa és que els ajuntaments de la comarca puguin aconseguir una reducció important en la factura de l'enllumenat públic, i la renovació del mateix sense costos. En la reunió del consell d'alcaldes, també s'ha acordat iniciar converses amb el nou govern espanyol perquè s'acabin les obres del pla de restitució abans d'extraure els llots contaminats de l'embassament de Flix.

La Ribera d’Ebre tindrà un centre d’emprenedors al polígon del Molló

El president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, ha anunciat la construcció d'un centre per a emprenedors al nou polígon industrial del Molló, a Móra la Nova. Durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, Jardí ha assenyalat que el Consell Comarcal mantindrà la col·laboració amb el Centre d’Empreses La Ribera, de Flix, i fins i tot ampliarà la seva implicació amb la presència física del ens en aquest centre empresarial del polígon flixenc. Però al marge d’aquesta col·laboració, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre també impulsarà la construcció d’un centre de negocis al polígon del Molló, que no serà ben bé un viver d’empreses. Jardí ha concretat que aquesta actuació es finançarà a través del pla per a la industrialització de les Terres de l’Ebre, i que per tant hauria de ser una realitat durant els primers mesos del 2012. Segons el president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, els nous emprenedors disposaran d’un espai amb unes condicions molt més avantatjoses que si s'instal·lessin en un viver d'empresses. Jardí donarà més detalls sobre el projecte en la comissió de reindustrialització de la Ribera d’Ebre que formen totes les forces polítiques.

Móra la Nova promociona el comerç local en la VIII Fira de Nadal

El comerç de Móra la Nova ha aprofitat aquest cap de setmana per treure les parades al carrer en motiu de la celebració de la VIII Fira de Nadal

Com ja és tradicional té lloc al pavelló firal i en aquesta ocasió, han estat un total de 13 les parades que es van poder veure a la Fira que també va rebre la visita dels patges reials per tal que els xiquets i xiquetes de Móra la Nova facin arribar les seves cartes als Reis Mags. La regidora de Comerç, Montse Pedret, va afirmar que en aquesta edició ha estat molta la gent que no només ha visitat la Fira sinó també ha aprofitat l’ocasió per realitzar les seves compres de Nadal. També el president de la Unió de Comerciants de Móra la Nova, Vicent Sanahuja, ha destacat que malgrat el context de crisi econòmica ha estat nombrosa la gent que va visitar la Fira, que com ha explicat té per objectiu apropar el comerç a la ciutadania. En el marc de la Fira també es va celebrar una xocolatada.

Relleu a la nuclear

En 3 anys, i per assegurar el canvi generacional, Ascó i Vandellòs augmentaran un 25% la plantilla.

Les Centrals Nuclears, alienes a la crisi, continuen buscant des de mecànics a enginyers.

Trobar una hora lliure als simuladors de la sala de control de les nuclears d'Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs II (Baix Camp) no és cosa fàcil. Les sales, rèpliques exactes, funcionen gairebé sense interrupció, les 24 hores del dia, formen operadors i també milloren els coneixements dels veterans. Per entrar a la sala de control d'una de nuclear cal preparar-se durant gairebé tres anys als simuladors. La resta de treballadors nous també es formen i s'examinen durant nou mesos abans d'entrar a la nuclear. Un cop dins, tots els empleats es continuen formant. D'uns mesos ençà, també fan servir el nou simulador de factors humans, pioner a les nuclears espanyoles, que recrea amb exactitud maniobres i operacions. L'objectiu és entrenar estratègies que previnguin l'error i evitin els accidents. David Sánchez, de només 25 anys, va començar a treballar a Vandellòs II de becari, com a estudiant d'enginyeria tècnica industrial especialitzat en electrònica, a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. El setembre del 2010, amb 24 anys, la nuclear el va contractar. David, que forma part dels plans que impulsen els propietaris d'Ascó i Vandellòs per reforçar l'estructura organitzativa i dur a la pràctica el relleu generacional, va haver de superar la formació específica que s'exigeix a tots els empleats, durant nou mesos i a ritme d'un examen setmanal. "A la nuclear no s'aprova amb un cinc", adverteix en David. Per superar el curs de formació, que serveix als treballadors futurs per practicar el que després es trobaran a la nuclear, la nota mínima és un vuit.

Els darrers tres anys la plantilla no ha parat de créixer, amb un increment del 25%, després de contractar i formar 291 empleats des del gener del 2008. Les centrals busquen candidats de perfil divers, des de mecànics o enginyers electrònics fins a operadors de sala, el càrrec més complex, sota la tutela directa del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l'organisme que atorga les llicències específiques per operar a cada central. En David , fill de Reus (Baix Camp), mesura les paraules amb precisió . Entusiasmat amb la feina a la nuclear, diu meravelles de les possibilitats d'aprendre que la central dóna a un jove enginyer. "La nuclear sempre està en evolució, les millores són contínues, i això et permet aprendre i enriquir-te", afirma. La formació insisteix en la seguretat com a norma bàsica i de compliment obligat ori. "Hi ha riscos que has de tenir en compte", explica. amb naturalitat. aquest jove. En David destaca, com qui recita una lliçó apresa de cor, que a les nuclears hi ha una cultura de seguretat que està per damunt de la productivitat. "No procedim si no hi ha seguretat, no funcionem pas com qualsevol altre tipus d'indústria", sentència. En David no se sent un novençà a Vandellòs II.

Per facilitar la integració dels nous, la nuclear ha creat la figura del mentor, un treballador de major experiència però que no forma part de l'estructura jeràrquica del recentment incorporat. L'arribada de nous empleats va ser especialment intensa l'any passat (115) i aquest 2011 (68). "La formació no s'improvisa, hem de pensar en el futur", adverteix el director general de l'Associació Nuclear d'Ascó Vandellòs (ANAV), José Maria Grávalos. Un viver de mà d'obra molt especialitzada que ha de nodrir-se cada any de noves contractacions, pensant ja en el relleu generacional. En el 2013, uns 40 treballadors estaran en edat de jubilar-se, raó per la qual es va crear un pla específic per garantir el canvi generacional. Un altre pla reforça l'estructura organitzativa de les nuclears catalanes. Pepa Ramos va recórrer els 1.100 quilòmetres que separen el seu Cadis natal de Vandellòs atreta per una oferta de treball en la nuclear. Va canviar la seva anterior ocupació, també en el sector energètic, en el disseny electrònic de refineries i plataformes petrolíferes, per un subcontracte a Vandellòs II. Ara forma part de la plantilla. "Quan em va fitxar ANAV em va tocar el Gros", recorda somrient. Aquesta gaditana tan extravertida no només va trobar en les nuclears catalanes una ocupació amb futur i un bon sou. La seva parella treballa també a Vandellòs II. "Ens vam conèixer en el curs de formació", recorda. Van ser moltes hores de preparació i unes quantes paelles amb el grup d'empleats que van coincidir en Tecnatom, l'empresa que forma a tots els nous empleats de ANAV. Com a dona, la Pepa forma part d'una minoria en les nuclears. Fins al passat any no es va titular la primera operadora de reactor, un dels llocs de major responsabilitat. "Som poques, però anem obrint camí", comenta. Pepa treballa supervisant els treballs de pintura a Vandellòs II, una tasca complexa en l'entorn nuclear, doncs tot ha d'analitzar-se al mil·límetre per prevenir qualsevol risc d'accident. "Tot s'ha de mirar amb lupa", diu. Per millorar els treballs en planta, Pepa ha provat ja el nou simulador de factors humans. "És una passada, és com si estiguessis en la central, però pots tocar el que sigui que no passa gens", comenta. La pulcritud i la cautela amb la qual ha de treballar-se en una central forma part ja del subconscient d'aquesta enginyera llicenciada a la Universitat de Cadis i de tots els seus companys. A casa amb la seva parella apliquen sense adonar-se protocols de seguretat per a simples treballs domèstics de bricolatge, comenta Pepa entre riures. Pel David i la Pepa, les facilitats per formar-se són una de les majors diferències d'una nuclear amb altres indústries. "Volen que siguem els millors", coincideixen. En un dels últims cursos de formació Pepa va rebre classes de conducció en el circuit de Calafat, al costat de pilots professionals. Un dels objectius de ANAV és reduir els accidents dels seus treballadors, també en els accidents de trànsit.

Les nuclears catalanes treballen pensant més enllà de la vida útil de 40 anys prevista inicialment per totes les nuclears espanyoles. "Tenim vocació de missió a llarg termini", destaca el director general de ANAV. Els grups ecologistes han carregat contra la renovació de la llicència d'Ascó per 10 anys més sense encara verificar si la central ha superat o no les noves proves d'estrès, ordenades per la UE després de la catàstrofe de Fukushima. Crítiques, formació, relleu generacional i noves inversions no són aliens a la situació mundial de l'energia nuclear. El Japó ha representat una lliçó per a tot el sector. "El que li passa a un, ens afecta a tots", admet Grávalos. En els dies posteriors a la catàstrofe nuclear a Japó, personal de la central de Fukushima va compartir patiment i coneixements amb treballadors de les nuclears catalanes des de la distància, a través del correu electrònic. Els operaris japonesos van relatar entre altres vicissituds el seu intent per utilitzar les bateries dels cotxes per obtenir subministrament elèctric en les plantes de les centrals. Els empleats d'Ascó i Vandellòs parlen amb naturalitat de la mala imatge que per a un sector ampli de la societat té l'energia nuclear. "És un treball molt normal, però la imatge de la nuclear que surt en els Simpson ha calat", sentència Sánchez.

JORNADA IMAGO MUNDI 2011

Ciutadans indignats: Oportunitats i riscos de la resposta institucional

Malgrat la longeva vitalitat dels moviments antiglobalització, durant les darreres dècades el paper de la ciutadania semblava haver entrat en una fase d’apatia en favor de la política institucional. En canvi, la persistència de la crisi financera en què ens trobem immersos ha actuat com un revulsiu que, encapçalat per grups alternatius, ha posat de nou el ciutadà i algunes de les seves inquietuds dins de l’agenda política a través de l’acció de moviments heterogenis que s’estenen cada cop per més països.

D’aquest procés en sorgiran canvis que matisaran les nostres democràcies i, com en ocasions similars, emergeixen dubtes sobre la representativitat dels moviments socials i també sobre l’efecte real d’aquests canvis en la qualitat democràtica. Segons com siguin aplicades algunes de les propostes acceptades a la fi pels partits polítics, junt amb importants avenços també hi ha el risc que es puguin acabar produint retrocessos en drets adquirits, en especial en relació a les minories socials. A nivell estatal, una nova llei electoral és l’exemple més clar de les incerteses que podem afrontar en el futur.

La jornada d'enguany ha pretès oferir arguments per albirar l’impacte que podem esperar de la implementació de polítiques dirigides a apaivagar la indignació ciutadana.

La MADE projecta una càtedra amb les elèctriques i la URV

Els municipis de la Mesa d'alcaldes de l'energia vol institucionalitzar les relacions amb les elèctriques que operen al territori

La Mesa d’Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE) ha acordat amb les elèctriques que operen en el seu àmbit impulsar la creació d'una càtedra adscrita a la URV dedicada a estudiar la relació entre energia i desenvolupament local. Aquesta és una de les principals novetats de la reunió celebrada dilluns a la tarda a porta tancada entre totes les empreses del sector implantades al territori i els set alcaldes de l'àmbit MADE, format pels municipis de Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Ascó, la Fatarella, Vilalba dels Arcs, Tivissa i Vandellòs i l’Hospitalet de l'Infant.

La càtedra estaria formada per un director i un equip d’investigadors encarregats d'elaborar i publicar, si escau, estudis i propostes sobre el paper del sector energètic en el desenvolupament del món local. L’ens comptaria amb el suport econòmic dels set ajuntaments i les empreses elèctriques i acompliria, també, l’objectiu desitjat per la MADE d’institucionalitzar les relacions amb les elèctriques més enllà de la celebració de reunions o jornades un o dos cops l’any, com la celebrada ahir a Móra la Nova. En una segona fase, el director de la MADE, Joan Sabanza, anuncià també la proposta de crear un clúster empresarial al voltant de l’energia a l’àmbit de la MADE, un ens que en breu podria ampliar-se a quatre municipis més, Flix, la Torre de l’Espanyol, Garcia i Móra d’Ebre.

Tarifes en negociació

D'altra banda, els membres de la MADE també van avançar en les negociacions amb les elèctriques que operen al territori per tal que ofereixin la millor tarifa possible. «La realitat és que, malgrat que als nostres municipis es genera el 70 % de l’energia que consumeix Catalunya, no tenim la millor tarifa. Conec casos d’inversors que han optat per altres zones industrials de Catalunya perquè els costos elèctrics són menors, i això no pot succeir», lamentà, en aquest sentit, el president de la MADE, Jordi Jardí.

Les elèctriques, segons la MADE, es van mostrar receptives a la proposta, raó per la qual Jardí espera poder signar en breu un acord per escrit. A la reunió també es va posar sobre la taula la necessitat de promoure una formació especialitzada al voltant de l’energia als instituts de la comarca i s’anuncià que la Generalitat, a través de l’ICAEN, ha mostrat la voluntat de participar activament en les reunions de la mesa d’alcaldes.

Renovables

Els cinc principals països europeus amb major dèficit comercial imputable a les importacions de gas, petroli i carbó són, en aquest ordre, Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia. És una factura que genera any rere any més despesa i més deute.

L’aposta en l'estalvi i l'eficiència energètica i en l'impuls de les energies renovables és clau per redreçar aquesta greu situació. Així ho va posar de manifest ahir el catedràtic de recursos energètics de la UB, Mariano Marzo, convidat estrella de la jornada organitzada per la mesa d’alcaldes al pavelló firal de Móra la Nova. Marzo oferí una lliçó magistral sobre el sector i subministrà diverses claus per entendre la complexa situació actual.

Escenari preocupant
Afirmà que els combustibles fòssils estan lluny d'esgotar-se però que el problema radica en la seva extracció, que els Estats Units s'oposen amb vehemència a qualsevol tractat de reducció d'emissions de CO2 ja que és el país que disposa de més reserves de carbó, que a la Xina hi ha 20 vehicles per cada 1.000 habitants mentre que a la Unió Europea la relació és de 650 vehicles per habitant o que els països membres de l'OPEP estan obtenint uns ingressos multimilionaris a causa de l'augment constant del petroli... «en definitiva, que l’energia és poder». Davant, doncs, d'un escenari amb preus elevats dels carburants, un augment de les emissions i una major dependència dels països productors, Marzo propugnà, entre d'altres mesures, l’impuls de les renovables «fins allà on sigui possible ja que són fonts autòctones».

En aquesta línia, l'alt càrrec de Gas Natural i també ponent de la jornada, Joan Puertas, anuncià que les elèctriques no apostaran per l'energia d'origen fòssil i que, en canvi, hi ha destacats plans d'expansió en el sector renovable.

Móra la Nova: L’especialització energètica i la inversió en I+D, claus per al futur de la zona Made

Els municipis productors d'energia negocien tarifes especials

La producció energètica de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp ha de ser un tret diferencial d'aquesta zona per poder atraure inversions industrials. I per això es necessari una rebaixa de les elèctriques amb el preu que marquen a les empreses ubicades en aquesta zona. Obtindre aquest millor preu és un dels principals objectius que s'ha marcat la MADE Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya. Aquesta discriminació positiva ja s'aplica en d'altres territoris o polígons de l'estat espanyol.

Si no podeu veure el vídeo clicar aquí

La Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya, que representa els municipis que produeixen el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya, ha començat els contactes amb les empreses elèctriques per tal d’aconseguir una tarifa rebaixada per aquelles empreses que vulguen ubicar-se a la seua àrea d’influència. Així, el dimarts 29 de novembre, hi ha prevista una reunió a porta tancada amb empreses productores i un dels temes que hi ha a l’agenda és aquest. És un dels primers passos per aconseguir una discriminació positiva vers el territori que representa la Mesa. Aquesta és una de les actuacions que la Mesa està duent a terme per positivitzar la producció energètica. I ara, el dimecres 30 de novembre, han organitzat una jornada de debat.

Per parlar de la formació, s’hi ha convidat al rector de la URV, Francesc Xavier Grau, que impartirà la ponència I+D de l’energia. Possibilitats d’especialització i ocupació. La segona ponència es titularà La gestió de l’energia, una oportunitat de futur, i anirà a càrrec de Mariano Marzo, catedràtic de Recursos Energètics. Finalment, el directiu de Gas Natural Joan Pueras analitzarà el futur de l’energia des d’una visió empresarial. programa pdf

Els responsables de la Mesa, que han presentat la jornada aquest dimarts al matí, també s’han pronunciat sobre el magatzem de residus nuclears. “MADE és una entitat positivista i amb el tema del cementeri nuclear hi ha divergència d’opinions en el si de la Mesa. És per això que és un tema que hem aparcat, no és un projecte prioritari per a nosaltres ni té res a veure amb els nostres objectius”, defensa Jordi Jardí, president de la Mesa.

Riba-roja d’Ebre, Ascó, Móra la Nova, Tivissa, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Vandellòs-l'Hospitalet de l’Infant són els set municipis que actualment formen part de la Mesa. Ara s’hi han convidat quatre municipis més: Móra d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, Garcia i Flix.

Llegir més

ANAV reforçarà la inversió en seguretat per 'l'efecte Fukushima'

L'accident de la central nuclear de Fukushima, al Japó, ha desencadenat la revisió dels sistemes de seguretat i la solidesa de les centrals nuclears europees.

150 Milions d'€ el 2012, la majoria destinats a millorar la solidesa i resistència de les plantes

Les plantes d'Ascó i Vandellòs II han dut a terme les proves de resistència, stress test, que ha demanat l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica i ha iniciat la redacció d'un projecte de Reforç de la Seguretat per a les plantes atòmiques catalanes. Per tot, l'ANAV ha previst un increment de la inversió per al 2012, que assolirà els 150 milions d'euros. Aquesta inversió també repercuteix en els empleats de les centrals. L'ANAV ha posat en funcionament un nou simulador de Factors Humans on es vol millorar la formació dels treballadors. Després de l'accident de la central nuclear de Fukushima, al Japó, la Comissió Europea ha demanat a les centrals europees noves proves de resistència, anomenades stress test, amb les que es revisarà la solidesa de les plantes davant successos com el que va patir la nuclear nipona. Els primers informes es van entregar al Consell de Seguretat Nuclear el passat 31 d'octubre i s'està enllestint un segon informe sobre les mesures addicionals que caldria prendre davant de successos que sobrepassessin les previsions amb què han estat dissenyades les plantes. Aquests informes seran revisats pel CSN i l'OIEA, l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica, amb seu a Viena.

En el cas de la planta de Vandellòs II que és la única que està a tocar del mar i que podria ser susceptible de patir un tsunami, el seu director Manel Campoy ha explicat que la central està dissenyada amb un marge de seguretat de 25 metres respecte al nivell del mar. Pel que fa als grups I i II d'Ascó, els anàlisi de resistència s'han fet davant de successos relacionats amb el riu Ebre, com el trencament de preses, fins i tot en cadena, i un inesperat creixement del cabal de riu. El director d'Ascó, Cèsar Candàs, ha apuntat que la principal mesura de seguretat es centra en la piscina de salvaguardes que està situada a 100 metres respecte el nivell del riu.

A tot, l'ANAV ha iniciat un projecte de Reforç de la Seguretat per a l'execució del qual s'ha creat un equip multidisciplinari format per 8 persones amb dedicació exclusiva i de 12 persones amb dedicació parcial preferent. També per 'l'efecte Fukushima', la millora de la seguretat ha fet créixer la inversió prevista per a l'any vinent fins a, aproximadament, 150 milions d'euros, bona part destinada a aquest fi. Entre els objectius marcats hi ha la revisió de procediments i noves proves als equips. Alguns exemples són els assajos del funcionament de les bombes d'evacuació sense energia i les proves que permetin allargar les vides de les bateries d'aquestes bombes fins a 24 hores, -la durada actual és d'entre 6 i 8 hores-.

Com ha apuntat el director general d'ANAV, José Maria Grávalos, els estudis que es faran a partir d'ara a les centrals nuclears seran molt minuciosos i és que segons ha afirmat "l'efecte Fukushima només acaba de començar". Grávalos ha reconegut que l'accident de la central nipona ha fet "replantejar i repensar moltes coses" al sector nuclear espanyol".

Més formació en seguretat

L'ANAV acaba de posar en marxa des de fa sis mesos un nou simulador de Factors Humans que l'empresa Tecnatom té a la seva nau del polígon industrial 'Les Tàpies' de l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Es tracta d'unes instal·lacions de més de 1.000 metres quadrats, amb una inversió d'1 milió d'euros, on es recreen diferents sectors de treball d'una central nuclear. El simulador consta d'onze estacions d'entrenament, un enllaç hidràulic, dos aules taller i dos zones de maquetes. Els treballadors, tant de l'ANAV, de les empreses col·laboradores, com els que s'incorporen en els períodes de recàrrega, practiquen les maniobres més usuals que es fan a les centrals amb l'objectiu de prevenir errors humans i millorar la seva pròpia seguretat laboral.

Aquesta és al primer simulador d'aquestes característiques a Espanya i un de les més complets d'Europa. S'ha dissenyat prenent com a referent l'Institute of Nuclear Power Operations (INPO) d'Atlanta, als Estats Units, i les centrals nord-americanes on aquests simuladors són molt habituals.

Més treballadors i menys accidents laborals

A les centrals d'Ascó i Vandellòs II hi treballen, fins a la data, més de 1.000 treballadors contractats directament per l'ANAV i més de 1.300 d'empreses col·laboradores als que cal sumar un miler més d'empleats que s'incorporen en els períodes de recàrrega, com el del grup Ascó II que comença aquest divendres, 12 de novembre, i que està previst que finalitzi el 22 de desembre. Un 95% d'aquests treballadors resideixen a la demarcació de Tarragona. El director general d'ANAV ha destacat que en els últims tres anys la creació d'ocupació ha estat constant. En total, s'han incorporat 241 empleats nous.

Per altra banda, el nombre d'accidents laborals va a la baixa des de 2007. La xifra aquest 2011 ha estat de 44 accidents respecte els 134 de fa quatre anys.

Ascó construeix el seu propi magatzem de residus nuclears

L'emplaçament de l'espai centralitzat per a tot l'Estat és encara una incògnita

En vista que la decisió per situar el futur magatzem temporal centralitzat de residus (MTC) no té data clara i l'assumpte no sembla que figuri en l'agenda de cap dels grans partits espanyols, l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) ha posat fil a l'agulla per mirar de resoldre el problema, almenys de manera provisional. Fa pocs dies van començar, a Ascó, les obres de construcció del magatzem temporal individualitzat (MTI).

D'aquesta manera, la central d'Ascó ampliarà la seva capacitat d'emmagatzematge ja que les piscines on s'acumulen els residus –comencen a estar saturades– només podrien acaparar les restes de combustible dels propers dos o tres exercicis. Amb el nou espai, que és previst que estigui operatiu durant el segon semestre de l'any que ve, cadascun dels grups –Ascó I i Ascó II– disposaria de lloc suficient per dipositar les deixalles nuclears almenys durant els pròxims quinze anys.

La informació va transcendir en el decurs de la trobada anual de la màxima autoritat de l'ANAV, José Maria Grávalos, amb els mitjans d'informació, en què va assenyalar que el cost del magatzem individual –no va ser facilitat– ja estava previst per l'associació nuclear.

Els treballs de construcció han rebut els permisos per dur-se a terme del Consell de Seguretat Nuclear, el Ministeri d'Indústria i Comerç, el Ministeri de Medi Ambient i l'Ajuntament d'Ascó. Segons el director general de l'ANAV, “aquestes són unes obres relativament senzilles”. “És més complicat el tràmit administratiu que l'obra en si”, va assegurar.

Operació complexa

Tot i això es tracta d'uns treballs “delicats” ja que l'MTI està format per dues plataformes antisísmiques, de 270 metres cúbics, amb capacitat cada una per a 16 contenidors, un total de 32, on s'emmagatzemen els residus en sec i es refrigera el material amb gas heli. A cada contenidor es poden acumular 32 elements combustibles. L'MTI ocuparà una superfície de dues hectàrees i s'està construint a la zona nord del complex nuclear, molt a prop de la piscina de salvaguarda.

El centralitzat, al calaix

Mentrestant, l'emplaçament del magatzem definitiu (MTC) continua sent una incògnita. Deixant entreveure que la cosa encara va per llarg, Grávalos va assegurar: “L'MTI ens dóna molt temps de marge perquè serà una cosa molt ben feta.” Ara fa un mes, els municipis que formen l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) es van reunir, sense èxit, amb el secretari d'Estat d'Energia. La conclusió que en van extreure és que el destí del cementiri nuclear –junt amb Ascó també hi aspira Yebra, a Castella-la Manxa– és a mans del Consell del Ministres. L'inici de la campanya per a les generals fa que la notícia s'hagi aparcat.

15 anys és el marge de temps, aproximat, que guanyarà Ascó, fins que no es faci el centralitzat estatal.

Seguretat, transparència i ara atractiu turístic

L'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) va presentat ahir el simulador de factors humans, situat al polígon Els Tàpies de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, amb què es pretén formar els treballadors davant situacions de risc. L'empresa Tecnatom és l'encarregada d'aquest equipament, que ocupa més de 1.100 metres quadrats i que està compost d'onze estacions d'entrenament, dues aules taller i dues zones de maquetes, que recreen les principals instal·lacions d'una central nuclear per a la pràctica de les maniobres més usuals a les plantes, les tècniques de prevenció de l'error humà i el reforç de comportaments propis de la cultura de seguretat. Inspirat en les centrals nord-americanes, pretén reforçar coneixements i comportaments en planta i donar formació al nou personal. La seva construcció és conseqüència d'episodis com la recent fuita de partícules radioactives a Ascó. Per tal de tornar a transmetre una imatge de transparència, la central d'Ascó inaugurarà, el pròxim dia 28, el centre d'informació. Grávalos confia que el nou equipament, modern i avantguardista, esdevingui un nou atractiu turístic per a la Ribera d'Ebre: “Serà com una mena de museu tecnològic.” L'ANAV ha tingut el suport del Museu de les Ciències i de les Arts de València i del Cosmocaixa.

D'altra banda, l'associació nuclear va explicar que, un cop acabi l'any, haurà invertit prop de 180 milions d'euros en les tres centrals de la demarcació i que ha gastat 400 milions en operacions i manteniment. També es va enorgullir de contribuir a la creació de llocs de treball, ja que enguany han augmentat la plantilla en prop de seixanta persones.

Jornada de Promoció dels productes agroalimentaris de la Ribera d’Ebre

El Teatre Municipal La Llanterna de Móra d’Ebre acollirà una jornada de promoció dels productes riberencs organitzada pel Consell Comarcal i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya dins "Treball a les 7 comarques: Ribera d’Ebre viva" del Servei d’Ocupació de Catalunya.

L’objectiu de la jornada, a més de la promoció dels productes agroalimentaris de la comarca, és analitzar com afecta la configuració geogràfica al desenvolupament d’una zona i presentar experiències concretes sobre com les marques de productes agroalimentaris són una eina dinamitzadora del territori.

El programa de la jornada, que serà inaugurada pel president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, inclou la participació d’experts a la sessió matinal.

I a la tarda, després d’un dinar elaborat amb productes de la comarca, tindrà lloc la presentació dels estudis realitzats per dinamitzar econòmicament la Ribera d’Ebre en el marc del projecte “Treball a les 7 comarques: Ribera d’Ebre viva”.

La inscripció a la jornada del proper 10 de novembre, que és gratuïta, es pot formalitzar a desenvolupament@riberaebre.org o bé trucant al 977 401 851.

La Ribera vol que la línia de Saragossa a Móra i Tarragona sigui un ramal del corredor

El ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha aprovat per unanimitat una moció que insta el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Ministeri de Foment a efectuar les "gestions necessàries per tal d'incloure la línia ferroviària de Saragossa-Casp-Móra la Nova-Tarragona com a ramal, dins del projecte del corredor ferroviari del Mediterrani". La moció també demana a les administracions que adaptin aquest recorregut "a l'ample de via internacional", amb "la instal·lació d'un tercer rail al llarg de tot el recorregut". Segons destaquen, el projecte tindria un "impacte positiu" per als polígons de Móra la Nova, Flix i per al conjunt de la comarca.

"Les oportunitats són històriques i no s'han de deixar passar", ha declarat el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el convergent Jordi Jardí, tot recordant la unitat de la societat civil i l'àmbit polític de les terres de Lleida a l'hora de reivindicar que el ramal del corredor del Mediterrani interior passi per les comarques lleidatanes per reclamar la mateixa sensibilitat des del sud de les Terres de l'Ebre.

"Trobo a faltar la mateixa reacció de la societat civil de les nostres Terres de l'Ebre. Sempre he reclamat que si volem pertànyer a les Terres de l'Ebre ens han de convèncer de què hi hem de pertànyer. M'hi sento molt a gust però trobo a faltar que la gent de les comarques del Montsià i del Baix Ebre s'alineïn en aquest cas amb la Ribera d'Ebre per reclamar aquesta infraestructura que és del tot necessària", ha afegit.

Segons Jardí, aquest ramal del corredor del Mediterrani passant per la comarca de la Ribera d'Ebre "també ajudaria a reequilibrar territorialment el nostre país". "Nosaltres també tenim dret i la voluntat de créixer i de progressar i reclamem dels responsables polítics, de manera transversal, a les Terres de l'Ebre que s'alineïn al costat del govern i de l'oposició del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre reivindicant aquest infraestructura necessària", ha reclamat.

D'altra banda, el ple va tombar amb els vots de l'equip de govern de CiU, una moció presentada també pel grup comarcal d'ERC-AM en defensa del sistema sanitari públic a la comarca.

‘La Bonita’ torna a la Ribera

Després de 10 anys de demandes, la mítica màquina a vapor tornarà en breu a Móra la Nova per convertir-se en la peça emblemàtica del futur museu

L’empresa metal·lúrgica barcelonina, la Maquinista Terrestre i Marítima (MTM), va construir entre els anys 1944 i 1953 un total de 57 locomotores de vapor de grans dimensions de la sèrie Montaña 241F. 26 metres de llargada, 225 tones de pes, 2.700 cavalls de potència i una velocitat màxima de 115 quilòmetres per hora eren les seves principals característiques.

Per la sensació de potència i majestuositat unida al seu estilitzat disseny foren batejades amb el sobrenom de ‘bonitas’, encara que també van ser conegudes amb l’epítet ‘atómicas’, donat que les primeres unitats es van construir entre 1944 i 1945, coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial i el llançament de les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.

El gran dipòsit de locomotores de Móra la Nova, que donava servei a diverses regions espanyoles, va rebre un total de 17 locomotores d’aquesta sèrie. Les ‘bonitas’ van operar en combois de viatgers entre Móra la Nova a Saragossa i entre la capital aragonesa i Miranda de Ebro, Manresa o el País Basc, en trams ferroviaris que encara no s’havien electrificat.
L’any 1974, Renfe decidí retirar aquesta sèrie de locomotores. Totes serien desballestades a excepció d’una, ‘indultada’ per Renfe, amb l’objectiu de preservar una unitat de cada model. Era la unitat 241F-2238 construïda l’any 1951 per MTM a Barcelona, assignada en un inici al dipòsit de locomotores de Poble Nou (Barcelona) i, a partir de 1956, a Móra la Nova.

El seu maquinista, el moranovenc Domingo Monclús Ramoneda, va rebre l’any 1965 per part de Renfe un premi «al celo demostrado en la limpieza y conservación de su máquina 241F-2238». Revisada per última vegada a Móra la Nova, viatjà a Vilanova i la Geltrú perquè s’integrés en un futur museu del ferrocar-ril i anys més tard tornà als tallers de MTM a Barcelona per sotmetre’s a una reparació, que fou desestimada.
Abandonada a Delicias

El seu destí definitiu fou el Museu del Ferrocarril de Madrid, ubicat a la cèntrica estació de Delicias, on des de l’any 1995 es conserva en una via morta i en un estat de conservació lamentable. Des de l’any 2001, l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova amb la col·laboració del consistori reclamen el seu retorn a casa perquè es converteixi en la peça central i emblemàtica del futur museu del ferrocarril i del tren turístic entre Reus i Casp que s’impulsa des del municipi.

Fins l’any passat totes les negociacions van ser infructuoses. Al mes de juliol, però, el director del Museu del Ferrocarril de Madrid va visitar Móra la Nova i, després d’observar la magnífica museïtzació de la torre de l’enclavament i la tasca voluntària de l’associació, va admetre que «si Delicias no és capaç de rehabilitar la unitat, no puc impedir que se l’emportin».
Conscients de la bona predisposició, l’associació moranovenca, encapçalada per Jordi Sasplugas, ha insistit de nou aquest estiu i gràcies a la col·laboració del grup al Congrés de CiU, han aconseguit el vistiplau del director-gerent de la Fundación de Ferrocarriles Españoles (FFE) per pactar la cessió de La Bonita, un acord verbal que en breu serà concretat en un conveni.

‘Mikado’ de 170 tones

La Bonita, però, no tornarà sola a Móra la Nova. Ho farà acompanyada d’una segona locomotora a vapor, la cessió de la qual ja està signada per la FFE. Es tracta d’una unitat Mikado, de 23 metres de llargada i 170 tones de pes, construïda l’any 1957 per l’empresa Macosa i que va operar a la regió valenciana. Sasplugas explicà ahir al Diari que l’acord de cessió tindrà una vigència de 20 anys, durant els quals si l’associació del ferrocarril de Móra la Nova repara la locomotora aquesta podrà ser utilitzada per la FFE en un tren turístic existent entre Madrid i Aranjuez.Ara, l’associació moranovenca treballa intensament en el trasllat de les dues locomotores, una cita històrica per a la Ribera d’Ebre que podria arribar abans d’acabar l’any. Un cop a Móra la Nova, la voluntat dels promotors és reparar les dues màquines per tal que puguin ser utilitzades en el tren turístic a vapor que ha d’unir les poblacions de Reus i Casp.

180 Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova

Números rodons per a la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, que aquest any arriba a la 180a edició convertida en tot un referent a les comarques meridionals.

Obre les portes la 180 edició de la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova i que romandrà oberta fins al diumenge 23 d’octubre. En aquesta ocasió serà el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, l’encarregat de realitzar el pregó inaugural, i posteriorment es procedirà al lliurament dels premis dels concursos literaris i de vins, així com a la presentació oficial de la imatge de la propera Fira de l’Oli 2012 del municipi.

Entre els actes més importants, i com ve sent tradicional s’hi troba la Fira del Vi, on aquest any hi participen 28 expositors procedents de les DO Terra Alta, DO Montsant, DO Priorat i DO Tarragona. En aquest sentit, el divendres es presentaran els vins novells de la collita 2011.

Durant els quatre dies de Fira, que comptarà amb la participació de 300 expositors i firaires, s’han programat diverses jornades per tractar i avaluar la situació de cadascun dels sectors representats en aquest esdeveniment anual. Així doncs, demà tindrà lloc una jornada agrícola per parlar sobre la situació del conreu ametller en regadiu, que també servirà per donar a conèixer les tipologies de reg i fertirrigació en diferents conreus. El mateix dia també se celebrarà una jornada ramadera , per explicar la situació dels animals de les explotacions porcines, a més dels criteris tècnics per adaptar-se a la normativa.

El dissabte, tindrà lloc una jornada tècnica sobre la seguretat social agrària per avaluar el present i el futur de la protecció social agrària. També està prevista una jornada tècnica sobre la situació de les empreses locals davant la crisis econòmica.

El calendari d’activitats s’allargarà fins als dimecres 26 i el dijous 27 d’octubre quan se celebraran unes jornades agrícoles, per tractar la situació del préssec i la nectarina, i unes jornades ramaderes. Cadascuna de les activitats restarà a càrrec de tècnics especialistes en cadascun dels sectors.

D’altra banda, hi ha previst, el dissabte, un espectacle amb cavalls al costat del Pavelló Ramader; i el diumenge una demostració de ferrar cavalls i de l’antic ofici de carreter al mateix lloc.

Del 20 al 23 d'octubre. Al recinte firal de Móra la Nova.

www.fira-moralanova.com